Cos contra cervell

El doctor Domingo Escudero era famós per posar pau entre els companys de la secció de Neurologia de l'Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti). No obstant, les coses van canviar el 2005. Escudero semblava sobrepassat, potser per l'estrès de la feina i d'un divorci. Després, «la llum es va apagar de cop», explica. D'un dia per l'altre, li va posar la mà al damunt a un familiar i va començar a dir paraules grolleres a les infermeres. En tres dies, va aparèixer semiinconscient. En un moment de lucidesa, va apuntar en un paper que tenia una encefalitis: tothom es va pensar que estava delirant. Al cap d'un parell de setmanes, el van ingressar a l'Hospital de Bellvitge i li van diagnosticar una esquizofrènia atípica.

Però Escudero tenia raó. Aquell mateix any, un altre metge català, Josep Dalmau, donava a conèixer des de la Universitat de Filadèlfia (EUA) els primers quatre casos d'una nova malaltia: una encefalitis autoimmune la troballa de la qual, seguida per la d'11 malalties de la mateixa classe, va descol·locar la comunitat mèdica. Els anys successius, Dalmau demostraria per primera vegada que un anticòs generat pel sistema immune d'un pacient, en comptes d'atacar una infecció externa, pot dirigir-se contra el cervell i alterar la conducta i la memòria: en concret, contra una molècula, el receptor NMDA, fonamental per a la comunicació entre neurones. El març passat, experts de tot el món es van reunir a Barcelona per parlar d'aquesta malaltia, l'encefalitis anti-receptor NMDA, i les altres de la família.

FÀRMACS / El 2005 molt pocs estaven al corrent de la troballa. «A Bellvitge es va plantejar fins i tot l'ús d'electroxocs», recorda Escudero. A base de fàrmacs psiquiàtrics, el pacient va començar a millorar. El 2007, es va reincorporar a la feina. «Havia tornat a ser bon clínic però havia perdut paciència i serenitat», explica. A poc a poc, va anar deixant el tractament: no es creia el diagnòstic i li quedava un gran interrogant sobre què li havia passat.

Mentrestant, Dalmau anava identificant desenes de casos com el seu. «Entre les malalties estranyes, és de les menys infreqüents: com a mínim un cas entre un milió de persones», explica. El grup més afectat és el de les dones joves. «Al principi, es manifesta simulant una malaltia psiquiàtrica pura», explica Dalmau. El que passa en realitat és que el sistema immune produeix un anticòs dins del mateix cervell, que elimina el NMDA. Aquesta molècula es troba en les connexions entre neurones. «El NMDA està a l'encreuament de molts processos: de la memòria a la conducta», explica Dalmau. La droga anomenada PCP o pols d'àngel produeix comportaments esquizoides, justament perquè actua en els receptors NMDA.

Escudero no es va assabentar de tot això fins al 2009. Va ser per curiositat en una conferència de Dalmau al Palau de la Música. «Mentre l'escoltava, vaig fer entendre amb escarafalls als meus companys que allò era el que m'havia passat», explica. «Em vaig recordar també d'un parell de pacients meves. Després del descobriment de Dalmau, tots els neuròlegs han deuen haver recordat algun cas fins llavors inexplicable», afirma.

Els dos anys successius, Escudero va diagnosticar dos casos d'encefalitis anti-NMDA i va ascendir a cap de servei. Però el 2011, va tornar a tenir un brot. De seguida, els companys li van treure líquid de la medul·la espinal i el van enviar a Filadèlfia, on l'equip de Dalmau va certificar la presència dels anticossos. «Aquesta vegada em van tractar i al ca de dos mesos em vaig reincorporar a la feina», explica. El tractament és una combinació de fàrmacs que elimina els anticossos, o les cèl·lules que els produeixen. «Calen sis mesos de mitjana per recuperar-se i hi ha casos de fins i tot dos anys», explica Dalmau.

Notícies relacionades

"No hem d’enviar missatges a l’espai"

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Des del 2011, Dalmau compagina la seva investigació a Filadèlfia amb una plaça d'investigador ICREA a l'institut d'investigació de l'Hospital Clínic (IDIBAPS), on passa el 80% del temps, afirma. «Amb el que està passant en la sanitat, a Villarroel 170 tenim un puntal mundial», comenta Escudero.

Després de diagnosticar un tercer cas en el seu servei el 2013, Escudero va patir un tercer brot el 2014. «Estic de baixa, acceptant el que em passa i implicant-me en associacions de pacients. La meva condició em permet fer de pont amb els metges», explica.  ¿Què li va ocasionar la malaltia? ¿Per què tantes recaigudes? Encara no hi ha resposta. «En una minoria de casos la reacció immune segueix un virus o un tumor, però en la majoria no tenim explicacions», conclou Dalmau.