'Curiosity' confirma l'existència de metà a l'atmosfera de Mart, fet que pot indicar que va hi va haver vida

L'espectròmetre làser sintonitzable (TLS) de l'instrument SAM (Sample Analysis at Mars), situat al robot 'Curiosity' ha detectat de forma inequívoca un increment episòdic de la concentració de metà en l'atmosfera de Mart a partir d'una exhaustiva anàlisi de dades obtingudes durant 605 sols o dies marcians, fet que pot indicar que hi va haver vida en el planeta.

Així es reflecteix en un article subscrit per científics de la missió MSL (Mars Science Laboratory) que publica la prestigiosa revista 'Science' aquesta setmana. En l'article hi participa Francisco Javier Martín-Torres, investigador de l'Institut Andalús de Ciències de la Terra (CSIC-UGR), informa la Universitat de Granada en una nota.

Així es resol la prolongada polèmica sobre la presència de metà a Mart, iniciada fa més d'una dècada amb les primeres deteccions des de telescopis terrestres, i avivada posteriorment amb les mesures obtingudes des d'orbitadors, que resultaven contradictòries en alguns casos.

Arran de les noves dades, ara fefaents, s'obren noves vies d'investigació orientades a aclarir quines són les fonts que el produeixen (entre les quals hi podria haver algun tipus d'activitat biològica) i els mecanismes a través dels quals s'elimina amb inexplicable rapidesa.

Des que es va anunciar per primera vegada la detecció de metà en l'atmosfera marciana amb el telescopi de l'Observatori Canadà-França-Hawaii a Mauna Kea, s'han succeït al llarg dels últims anys diversos mesuraments del gas mitjançant diversos instruments, tant de sondeig remot des de la Terra com des d'orbitadors (Mars Express i Mars Global Surveyor).

Al ser el metà un producte molt notori de l'activitat biològica (la pràctica totalitat del que hi ha a l'atmosfera terrestre té aquest origen), es van obrir grans expectatives davant la possibilitat que també aquest fos el cas de Mart.

METÀ A MART

Aquestes observacions resultaven aparentment disconformes, i algunes suggerien un patró de distribució de metà al planeta delimitat espacial (amb font localitzada a l'hemisferi Nord) i temporalment (amb un pic de concentració durant l'estiu de l'hemisferi Nord i la seva posterior desaparició en qüestió de pocs mesos). Tots dos fets resulten inexplicables mitjançant els models de circulació general i fotoquímics disponibles, que defineixen la comprensió actual de l'atmosfera de Mart.

D'acord amb ells, si realment hi hagués metà, la seva permanència es prolongaria de mitjana uns 300 anys, durant els quals a més quedaria homogèniament repartit per tota l'atmosfera. Davant la carència d'un model capaç de justificar la seva generació, localització i ràpida desaparició, les deteccions es van començar a posar en dubte i es van atribuir a artefactes derivats dels mesuraments, obtingudes en el límit de la capacitat dels instruments utilitzats.

A través de la seva unitat TLS, SAM ha detectat valors basals de concentració de metà de prop de 0,7 ppbv, i ha confirmat un  increment episòdic de fins a 10 vegades aquest valor durant un període de 60 sols (dies marcians), és a dir, d'unes 7 ppbv.

Les noves dades es basen en l'observació al llarg de gairebé tot un any marcià (gairebé dos anys terrestres), inclòs en la previsió inicial de durada de la missió (missió nominal), durant el qual 'Curiosity' ha recorregut uns 8 quilòmetres sobre la conca del cràter Gale.

ESTACIONS MARCIANES

En aquest període, que inclou tota la successió d'estacions marcianes, la referència a les dades ambientals recollides per l'estació meteorològica REMS (Rover Environmental Monitoring Station), ha permès establir possibles correlacions amb els paràmetres ambientals que aquest instrument monitoritza: humitat relativa de l'aire, temperatura ambient i opacitat atmosfèrica, aquesta última mesura tant a través del sensor UV de REMS com de MastCam (Mast Camera), la càmera de 'Curiosity' que s'utilitza com a suport per als estudis atmosfèrics.

S'ha de destacar que REMS és un instrument desenvolupat i explotat científicament per investigadors espanyols, alguns dels quals han format part igualment de l'equip que ha realitzat aquest significatiu estudi.

La possible existència d'una variació estacional de la concentració de metà en correlació amb certes variables ambientals, en qualsevol cas, només podrà ser confirmada a través de mesures continuades d'ara endavant i específicament orientades a dilucidar quins factors poden ser determinants per a l'emissió esporàdica i posterior degradació del compost. Pel que fa a la disposició espacial de les plomes de metà, s'ha arribat a la conclusió que es generen en esdeveniments curts i febles molt localitzats.

INCÒGNITES

Notícies relacionades

Les retallades de Trump arriben a l’espai: la NASA vol eliminar missions científiques per prioritzar la utopia de Musk de portar humans a Mart

Els pares sí que tenen un fill favorit, segons un nou estudi

Com explica Francisco Javier Martín Torres, les incògnites suscitades per aquest treball, en qualsevol cas, són més que les respostes que aporta. "Es tracta d'una troballa que tanca la qüestió de la presència de metà en l'atmosfera de Mart, a la vegada que n'obre altres de més espinoses i transcendents, com són l'explicació del seu origen, que es creu que ha d'estar en una o diverses fonts addicionals a les contemplades en els citats models i entre les quals no es descarta la metanogènesi biològica, i de la seva estranya evolució posterior en l'atmosfera marciana. Totes dues s'hauran d'afrontar en el futur amb les oportunes investigacions".

L'acabat d'arribar orbitador MAVEN (Mars Atmosphere and Volatile Evolution) de la NASA donarà continuïtat a l'estudi d'aquest assumpte de manera immediata i, en un futur pròxim, el Trace Gas Orbiter (TGO), desenvolupat conjuntament per l'Agència Espacial Europea (ESA) i l'agència espacial russa (Roscosmos) i englobat en la missió ExoMars, mesurarà la concentració de metà a escales més altes, i permetrà establir un marc per contextualitzar els resultats obtinguts i aprofundir en el coneixement de la dinàmica del metà de Mart.