Un estudi apunta que la cara masculina va evolucionar per reduir l'efecte dels cops de puny

Dos científics de la Universitat nord-americana de Utah, quienes ja han proposat la idea de que la lluita pot haver modelat la mà humana, diuen ara que la cara masculina potser va evolucionar per reduir l'efecte dels cops de puny.

 En un article que publica aquest dilluns la revista 'Biological Reviews', David Carrier i el físic Michael Morgan, també de la Universitat de Utah en Salt Lake City, sostenen que, especialment entre els homínids australopitecs que van donar origen al gènere Homo, la cara va evolucionar per minimitzar les lesions en les lluites per les femelles, els recursos i altres disputes.

 La hipòtesi contrasta amb la creença compartida fins ara per la majoria dels científics segons la qual l'evolució de cares robustes entre els ancestres dels humans fue resultat, en gran mesura, de la necessitat de mastegar aliments durs com la fruita seca.

 "Els australopitecs es van caracteritzar per un conjunt de trets que poden haver millorat la seva capacitat per a la baralla, incloses les proporcions de la mà que permeten la formació del puny, lo cual converteix el delicat sistema muscular i esquelètic de la mà en un garrot eficaç per a la lluita", assenyala Carrier, autor principal de l'estudi. "I si l'evolució de les proporcions de la nostra mà, de fet, va estar associada amb la selecció pel comportament per a la baralla, un bé pot esperar que el blanc principal dels cops de puny, la cara, hagi evolucionat per protegir-se millor en les baralles", agrega el científic.

 En un article que van publicar el 2012 en la revista 'Journal of Experimental Biology', Carrier i Morgan van observar que els parents més pròxims dels humans, els ximpanzés i els bonobos, en general no formen un puny amb les seves mans, i que quan flexionen els dits formen algo más semblant a una rosquilla.

 El cop amb la palma de la mà contra una borsa de sorra com la que usen els boxejadors per entrenar-se no és més fort ni més feble que el cop amb el puny tancat. Però el puny humà redueix l'àrea d'impacte i això augmenta l'efecte i la capacitat de causar lesions mitjançant un enfortiment de la segona articulació metacarp-falange, expliquen.

 "Quan els humans moderns lluiten mà a mà habitualment la cara és el blanc principal dels cops", assenyala l'article. "Lo que encontramos és que els ossos que tenen les taxes més altes de fractura en el crani són els que exhibeixen el mayor increment de robustesa durant l'evolució dels homínids", afegeix. I esos ossos també són les parts del crani que mostren les diferències mayores entre mascles i femelles tanto en els australopitecs com entre els humans.

Notícies relacionades

Treballar en excés pot alterar l’estructura cerebral i perjudicar des de la regulació emocional fins a la presa de decisions

La sonda espacial soviètica cau a l'oceà Índic després de mig segle en l'òrbita terrestre

 Els científics apunten com important el fet de que aquestes característiques facials apareixen en els registres fòssils al mateix temps que els ancestres dels humans van evolucionar les proporcions de la mà que permeten la formació del puny.

 El treball de Carrier i Morgan té implicacions en el debat entre els filòsofs que creen que abans de la civilització els humans eren "salvatges nobles", i que la civilització els ha tornado violents. "És una idea que persisteix en les ciències socials i en dècades recents ha tingut el suport d'alguns biòlegs evolucionarios i antropòlegs", apunta Carrier. "Però molts altres científics troben proves de que el nostre passat distant no fue tan pacífic", concluye el científic.