PERDÓ REIAL

El matemàtic Alan Turing és indultat de la seva homosexualitat 59 anys després de la seva mort

El científic britànic, considerat un dels pares de la informàtica moderna, va ser condemnat i sotmès a una castració química el 1952

Imatge d’Alan Turing.

Imatge d’Alan Turing. / SHERBORNE SCHOOL (AFP)

2
Es llegeix en minuts

El matemàtic, filòsof i criptògraf britànic Alan Turing, un dels pares de la informàtica moderna i conegut popularment per ajudar a desxifrar el codi Enigma alemany durant la segona guerra mundial, ha rebut un indult pòstum de la reina Isabel II després d'haver estat condemnat per homosexual el 1952.

Turing, a qui Stephen Hawking qualifica com el matemàtic més brillant del segle passat, va morir enverinat per menjar una poma amb cianur el 1954, a l'edat de 41 anys. Encara que oficialment el forense va determinar suïcidi, les circumstàncies de la seva mort sempre han estat envoltades d'un halo de misteri.

Dos anys abans, havia estat condemnat per pràctiques homosexualsil·legals al Regne Unit fins al 1967. Per no ser empresonat, Turing va acceptar ser sotmès a una castració química que li va produir seqüeles greus fisiològiques i psicològiques.

A més, la condemna per homosexual el va obligar a abandonar la seva feina al Quarter General de Comunicacions del Govern (GCHQ, centre d'escoltes), a Bletchley Park, on s'havia incorporat després de treballar-hi durant la guerra.

Campanya popular

Els partidaris de l'indult pòstum feia anys que fein campanya. De fet, el 2009, el llavors primer ministre Gordon Brown va presentar excuses i va reconèixer públicament que Turing havia estat tractat "horriblement". No obstant, els més crítics consideren que el que Turing mereixia era una rehabilitació reial, no un perdó, un terme "que implica que va fer una cosa malament en primer lloc", com ha tuitejat el biòleg evolucionista i famós divulgador Richard Dawkins. L'any passat, el Parlament britànic va denegar una sol·licitud avalada per 23.000 firmes perquè Turing fos declarat "heroi nacional".

"Alan Turing va ser un home excepcional, amb una ment brillant", ha afirmat el ministre britànic de Justícia, Chris Grayling, que va ser qui va demanar a la reina que emetés l'indult a l'empara de la Reial Prerrogativa de Misericòrdia. "La seva brillantor es va posar de manifest a Bletchley Park, on va ser fonamental per desxifrar el codi Enigma, fet que va contribuir a posar fi a la guerra i a salvar milers de vides", ha afegit.

Notícies relacionades

Grayling ha recordat que la vida de Turing "es va veure enterbolida per la seva condemna per activitat homosexual", un càstig que avui "es considera injust i discriminatori i que ha estat repel·lit. (...) Un indult de la reina és un tribut adequat per a un home excepcional", ha afegit el ministre de Justícia.

El primer ministre David Cameron ha dit al seu torn que Turing va ser "un home notable que va exercir un paper clau per salvar aquest país en la segona guerra mundial desxifrant el codi Enigma alemany". La màquina Enigma, inventada per l'enginyer alemany Arthur Scherbius, va ser utilitzada pels nazis per codificar missatges durant la guerra.