21 d’oct 2020

Anar al contingut

Patrocina:

cita amb la història

El cim de Luis Ocaña

El Tour arriba aquest dimarts a Orcières-Merlette, el cim on el ciclista de Conca li va treure 8.42 minuts a Merckx el 1971

Sergi López-Egea

El cim de Luis Ocaña

Luis Ocaña, nascut a Priego (Conca) el 1945 i mort d’un tret al cap, al Mont de Marsan (França) el 1994, el feia enfadar molt quan Juan Antonio Samaranch, en la seva època de Delegat d’Esports, desaconsellava que corregués en la selecció espanyola per roig. Era fill de perdedors, d’emigrants a França que fugien de la gana de la postguerra i no simpatitzaven amb el règim. «Si soc més espanyol que el Caudillo», repetia Ocaña, el mateix que en els seus últims anys de vida es va inclinar per les ídeas de Le Penn a la seva França adoptiva.

Va ser un artista a la bicicleta, tal com el retrata el seu biògraf, el periodista Carlos Arribas, al genial llibre titulat simplement ‘Ocaña’ (Cultura Ciclista, 2013). I el primer que va derrotar l’inqüestionable EddyMerckx, el que no deixava per als altres ni la petita satisfacció de guanyar una meta volant.

8 de juliol de 1971

I el que hauria guanyat el Tour de 1971. El 8 de juliol va arribar l’etapa que sortia de Grenoble i acabava al cim d’Orcières-Merlette, com aquest dimarts. Va ser el pitjor dia en la vida esportiva de Merckx. ‘El Caníbal’ no estava gaire fi, però va agafar el jersei groc en la primera etapa. Ocaña ja s’havia adonat que el belga esbufegava més del compte al Puy de Dôme, on Merckx es va deixar 15 segons aparentment insignificants.

Però a Orcières-Merlette, Ocaña va decidir passar a l’acció. Va atacar de lluny, primer amb la col·laboració del Kas de José Manuel Fuente i després ja en solitari. Ni més ni menys que 8.42 minuts li va prendre el ciclista espanyol a l’astre belga, que ja havia guanyat dos Tours i n’aconseguiria tres més. I això que Merckx va creuar la línia de meta en tercera posició.

L’endemà va començar la venjança. Merckx va trencar d’entrada la carrera en el descens cap al port de Marsella. Tan ràpid va arribar el Tour que quan va creuar la línia de meta 1.56 minuts abans que Ocaña encara no havia arribat l’alcalde per entregar els premis.

Va arribar Zoetemelk

I Ocaña hauria guanyat aquell Tour si Merckx no n’hagués feta una altra de nou en el descens al col de Menté, al Pirineu, un dia dantesc amb la pluja deixant la carretera plena de fang i el seu rival baixant sense frens. Se’n va anar a terra en una corba. Es va aixecar i quan mirava d’incorporar-se va arribar per darrere Joop Zoetemelk, que el va arrossegar i li va donar un cop tremend a l’esquena. No podia respirar. El dolor era terrible. Ocaña va ser evacuat a l’hospital. Un drama.

«M’ha dominat com fa El Cordobés amb els toros», va declarar Merckx al cim on aquest dimarts arriba el Tour 2020 després d’admetre la derrota davant Ocaña.