«La vida és generosa i sempre dóna oportunitats»

A Montserrat Carulla li va arribar un regal de final d'any i, com tots els obsequis, va tenir el caire del que és inesperat: el premi Gaudí d'Honor de l'Acadèmia del Cinema Català. Una distinció sempre justa amb artistes de trajectòria tan sòlida com prolongada, però en el seu cas ho va ser una mica més. Als 82 anys, aquesta actriu barcelonina es convertia en la primera dona amb aquest guardó en una cerimònia, el febrer passat, de la qual va ser una de les seves grans protagonistes. «Sóc Montserrat Carulla, actriu, catalana i independentista», va deixar anar a boca de canó.

La frase va aixecar suspicàcies en els ambients més rancis pel gran altaveu televisiu, però va sorprendre ben poc els que coneixen aquesta dona menuda, de vitalitat inalterable i ferm compromís amb la seva professió i amb el seu país al llarg de moltes dècades. Montserrat Carulla és en la mateixa mesura un nom amb majúscules de l'escena catalana i un personatge entranyable i molt popular. I també una artista marcada pel seu caràcter lluitador i indòmit.

CARRERA D'OBSTACLES / Formada a l'escola de la ràdio després d'una infància en la duríssima època de la postguerra, la vida professional de Montserrat Carulla ha estat marcada per una carrera d'obstacles que ha anat salvant un rere l'altre. Per exemple, va estar 40 anys sense poder fer cinema a Espanya per un veto del sindicat vertical després d'una queixa per les seves condicions econòmiques en el rodatge d'una pel·lícula els anys 50. O quan va patir un boicot de TVE al separar-se del seu marit, el també actor Felipe Peña, en una època en què no ho feia ningú. El director de TVE era amic de Peña i va prendre aquesta decisió per veure si recapacitava i tornava amb ell. També havia estat, en aquest cas per pròpia voluntat, apartada de l'escena quan va parir els seus quatre fills (bessones incloses) en quatre anys i mig.

Però res va acovardir aquesta dona d'una vitalitat contagiosa. «Jo sempre vaig ser una nena inquieta en una època molt difícil. Envejava la gent amb cultura i volia entrar en aquell món. Aprofitava totes les meves oportunitats al màxim: estudiant, llegint tot el que podia... Tot és una escola i de tot pots aprendre si tens capacitat de retenir. La vida és generosa i sempre et dóna oportunitats», afirma.

Aquesta generositat també té els seus moments intermitents, com quan va estar un any, ja separada, sense cap oferta de feina. I va reaparèixer en ella aquella mentalitat d'enfrontar-se a totes les dificultats amb el cap ben alt. «Vaig estar un any sense que m'arribés cap paper i va ser terrible. Vaig fer tota mena de feines, d'auxiliar de clínica a enquadernadora. El meu pare també em va ajudar», recorda. Però en les seves paraules no hi ha cap queixa. «La vida m'ha donat molt i jo he fet tot el possible perquè les coses rodessin, perquè no m'han regalat res. I també he tingut molta sort».

Notícies relacionades

Festa del Català de l’Any 2023: el conclave abracadabra del Mago Pop emplena de VIPS el temple del disseny barceloní

El Mago Pop rep el Català de l’Any valorant «el carinyo de la gent»

CRÒNIQUES SENTIMENTALS / Al llarg de l'any passat, Carulla va acabar de perfilar el seu recorregut vital aEl record és un pont al passat(Ara Llibres), una altra empremta de la seva inquietud intel·lectual. L'actriu recalca que no és un llibre de memòries a l'ús, «sinó una recopilació de cròniques sentimentals, d'imatges i records». Perquè no ha deixat mai d'escriure ni de fer col·laboracions ocasionals amb la ràdio, el mitjà on va fer els seus primers passos. Així, el llibre, que va sortir coincidint amb els Gaudí, va tenir el seu origen en un programa de COM Ràdio.

En el llibre detalla una militància que no ha amagat mai, fins al punt que va formar part de la llista d'Esquerra en les últimes municipals. «Sóc independentista i ja ho era als 18 anys. Vull una Catalunya lliure que no depengui de ningú. Respecto i admiro el poble espanyol, la seva cultura i llengua», sentencia una dona que té entre mans un projecte teatral amb el seu fill Roger. «Un personatge de la meva edat no és gaire freqüent, en puc fer un de petit, però tinc la meva vanitat», puntualitza. Montserrat Carulla, tal com és. Sempre.