Ampolles impagables

Els 5 vins favorits del cellerer Didier Belondrade

  • El francès, referent de la DO Rueda pel celler que porta el seu cognom, és un col·leccionista de joies enològiques que sovint no es troben al mercat. Aquestes són les seves preferides

Els 5 vins favorits del cellerer Didier Belondrade
5
Es llegeix en minuts
Ferran Imedio
Ferran Imedio

Periodista

ver +

El francès Didier Belondrade és un dels cellerers de referència no només de la DO Rueda, sinó de tot Espanya. Els seus vins blancs Quinta Apolonia i Belondrade i Lurton, i el seu rosat Quinta Clarisa són pura màgia. Potser perquè els treballa per aconseguir el que busca en qualsevol copa: «Emoció». Perquè, per ell, beure un vi és «compartir emoció».

Notícies relacionades

«Per mi, abans que res, el vi no és una necessitat. Si tens set, ¡beu aigua! El vi és alguna cosa més... És cultura grega o llatina... És el ‘mare nostrum’, el Mediterrani». Per l’expert, és un viatge amb els seus tres temps: «L’elecció amb les seves expectatives, el plaer del gaudi i el record únic perquè és irrepetible».

¿Quins són els seus vins favorits? Els que associa a records únics. «Un vi és la firma d’un moment i, per sort, tinc molts records». Per sort per a ell, té un celler amb autèntiques joies, i quan no és a casa les busca en cellers i restaurants. Ell escull aquestes cinc, algunes de col·leccionista que no es venen enlloc. Són aquestes.

Château Brane Cantenac Grand Cru 1920 (Château Brane Cantenac)

«El 2020 vaig obrir aquest vi de la denominació d’origen Margaux, a la regió vinícola de Bordeus, per celebrar el 90è aniversari de la meva mare en companyia dels meus tres fills. Pensava que era de 1930, com ella, però la sorpresa va ser descobrir després d’haver-lo begut que era de 1920, perquè l’etiqueta estava molt i molt gastada. Ens va sorprendre, tenint un segle, la ‘joventut’ que tenia, ens va deixar al·lucinats. Quan són tan vells, els vins negres agafen un color tirant a teula o ataronjat, però aquest cas no era tan acusat; de fet, encara tenia un punt de vermell. El sabor era increïble, típic dels grans vins de Bordeus: sempre elegant, on res sobresurt, amb un equilibri total. ¡Encara tenia alguna mica de fruita bastant interessant! En definitiva, un exemple emblemàtic del que és un vi d’alta gamma de Bordeus».

Viña Real Reserva Especial 1951 (Cune)

«Aquest vi és de l’any del meu naixement. Recordo haver sopat amb uns amics a La Tahona, a Valladolid, una nit de febrer del 2013, plujosa, amb boira, i quedar-me a soles amb l’amo del restaurant, José Luis Gil. Va sortir el tema de l’any en què vaig néixer i em va dir: «És possible que em quedi algun vi d’aquell any». I va treure aquest rioja. ¡Era molt bo! Em va sorprendre perquè a França gairebé no trobo vins bons de l’any 51, suposo que va ser un any dolent. En canvi, aquest Viña Real Reserva Especial tenia un nivellàs, tot i que estava una mica més tocat que el Château Brane Cantenac Grand Cru 1920 de què et parlava abans. Aquest tenia un color més de teula, però havia mantingut una bona acidesa i exhibia equilibri».

Contino Viña del Olivo 1998 (Viñedos del Contino)

«Aquest rioja el vaig prendre al restaurant Alquira [Tordesillas, Valladolid] el 2009 amb la meva amiga Marta Baquerizo [enòloga del celler Belondrade] i el meu fill Jean. És curiós que gairebé tots els restaurants de Ribera del Duero solien tenir vins de la DO Rioja. Però, quan es va produir el ‘boom’ dels riberas, molts establiments van guardar els riojas i els venien a preus molt i molt assequibles. Per aquest Contino Viña del Olivo de 1998 vaig pagar menys de 30 euros. ¡No sabien les joies que tenien! I aquest vi negre, que prové d’una única parcel·la de vinyes d’ull de llebre, és un dels grans de la DO Rioja. Equilibri total, color dens, aroma increïble, records de fruita madura... i un toc una mica afrancesat, amb una finor excepcional».

Vieux Télégraphe Rouge 1998 (Vieux Télégraphe 1998)

«Châteauneuf-du-Pape és la meva denominació d’origen favorita. És molt petita, com la del Priorat. I aquest és el meu vi preferit. Costa prop de 200 euros, però és la meva debilitat. Tinc una finca a Sevilla i moltes vegades, de camí, m’aturo al restaurant Atrio (Càceres) per fer aquest vi o, si no el tenen, un altre de Châteauneuf-du-Pape. El Vieux Télégraphe Rouge és un vi negre que neix de vinyes de còdol al pendent del Roine, en un clima continental. És un vi d’emoció, estructurat, amb un color molt fosc, molt fort, tot i que no tant com els de la DO Toro. És una mica càlid, però amb un equilibri molt agradable, m’encanta la seva estructura i la seva aroma de cirera de carn negra. En boca resulta bastant llarg i té una bona acidesa que li permet envellir molt bé, com la majoria dels vins de Châteauneuf-du-Pape. Al meu celler particular hi guardo ampolles de 2000, 2001, 2005... Algunes en mida màgnum. La meva filla Clarisse sempre em demana que el dia que es casi ens les beguem d’amagat, perquè és dels seus vins favorits. De fet, recordo haver-lo pres amb ella el 2005 després de la representació de l’òpera ‘Les contes d’Hoffmann’ al Teatre Antic d’Orange, a la vall del Roine....

Palo Cortado VORS 30 Años (Bodega Tradición)

«M’encanten els vins de Jerez i el celler Tradición, que ha començat fa relativament poc per ser d’allà, uns 30 anys, n’elabora uns ampolles increïbles. Potser soc excessiu si dic que gràcies a ella m’he retrobat amb els vins de Jerez, però ho sento així. El seu Palo Cortado es pot prendre a qualsevol hora del dia (amb un formatge és un gran plaer, per exemple). És vi molt mimat, perquè en fan molt poca producció, i és molt elitista. En boca és fi, llarg, amb una amplitud i un retrogust sensacionals».