Cata Menor
El racisme que diuen que no existeix, per Pau Arenós
Assane Fall: el senegalès que va ser manter fa paelles i va impedir un atracament
La tapa, com a engany
Alcohol, addiccions i hostaleria
![El racisme que diuen que no existeix, per Pau Arenós El racisme que diuen que no existeix, per Pau Arenós](https://estaticos-cdn.prensaiberica.es/clip/5a1b5fbc-d8ff-4431-a12b-33da65da15ae_alta-libre-aspect-ratio_default_0.jpg)
Al final de la conversa, Assane Fall, l’ajudant de cuina del Cercle Sabadellès, i especialista en paelles, que va evitar l’atracament a una sucursal bancària i al qual dediquem l’últim espai de la secció ‘Gastronomies’, va treure el mòbil per mostrar tots els papers, documents que li permetien treballar i, per tant, obrir un compte en el qual ingressar la nòmina.
No comprenia per què tres bancs li havien negat l’operació i que li posessin pegues per entregar els seus diners.
Notícia: ¡els bancs no volen la nostra pasta!
Ell no va dir la paraula, que sí que escric jo: racisme.
Aquest és un país racista: dels gairebé 50 comentaris que segueixen l’article, el 90% es banyen en porqueria.
Llegir-los és morir de vergonya i fàstic, i sospitar que no tenim solució com a societat.
S’explica en aquest text com algú va travessar el mar, va ser abandonat per les màfies i rescatat, i finalment, després de diferents peripècies, contractat i format per la cap del restaurant, Sara Ruiz.
Per arrodonir la història, l’Assane ha après a preparar arrossos, i molt bé, amb una immersió en una cuina que no és la seva i amb la limitació afegida de ser musulmà al país del porc i l’alcohol.
Emigren per treballar: aquest és l’objectiu. Kuldeep Singh i Gurmeet Singh van ser rentaplats i l’afany a prosperar ha fet que lideressin un lluminós restaurant indi a Barcelona: Casa Masala.
En diferents articles he explicat que són les persones arribades de llocs llunyans les que preparen els nostres menjars, i els que netegen la nostra porqueria. Els aplaudiments, per al propietari blanc. No els oculten, només que no els presenten.
Notícies relacionadesSempre fa pensar quan dones i homes amb una altra cultura culinària, amb una altra memòria culinària, resolen amb perícia un receptari que els és aliè.
Nosaltres, tan llestos, tan perceptius, som incapaços d’endevinar quin color de mans ha cuinat allò que tant ens agrada menjar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Operació contra el narcotràfic Els EUA detenen ‘el Mayo’ i un fill del ‘Chapo’, líders del càrtel de Sinaloa
- Eleccions decisives Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial
- En clau europea Cordó parcial als ultres
- Pròxim Orient Hamàs demana venjar un dels seus líders mort en una presó israeliana
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques