Colmado Carpanta, el menjar casolà de Sarrià que es va fer viral a les xarxes: «Som dos xavals que van demanar diners a l’àvia per obrir el restaurant»

Es diu, com no, Colmado Carpanta, és a Sarrià i és el lloc al qual qualsevol ‘carpanta’ aniria de cap a provar els seus saborosos plats casolans a preus més que assequibles.

Els prepara Pico, que abans de ficar-se en aquesta aventura amb López, havia treballat a les ordres d’Eugeni de Diego i Miquel Àngel gran a El Cafè de la Pedrera i de Pablo Tomás a Sintonia. Allà va aprendre tot el que sap perquè és autodidacte; mai es va formar com a cuiner, sinó que provava coses a casa, prenia exemple del seu pare, que era un «cuinetes», llegia llibres de receptes i visitava restaurants per provar plats. «De fet, vaig entrar a la Pedrera per recomanació de l’Adrián, que ja era allà, però no sabia ni agafar un ganivet. Suposo que em van deixar quedar perquè em van veure les ganes, treballava més que ningú i cobrava poc, ¡ha, ha, ha!».

Col·laborador de la Bullipedia

López també ha tingut una carrera heterodoxa però molt útil per a aquest projecte perquè havia estudiat Econòmiques i va treballar de cambrer per pagar-se les festes. Però com que ho feia bé, va anar ascendint fins a exercir de cap de sala i col·laborar amb la Bullipedia. Va treballar a Filipines i va passar per El Cafè de la Pedrera i restaurants del grup Los Reyes del Mango (Cañete, Terraza Martínez). Tot això li ha donat una visió més empresarial, «de despatx», que li ha anat fabulós a Colmado Carpanta.

El negoci va començar el juny del 2024 venent menjar per emportar (cosa que continuen fent) amb una petita barra on la gent podia menjar les seves propostes. «Vam començar tots dos sols, fent més hores que un rellotge, i ens va costar arrencar». Però a la tornada de les vacances d’estiu la cosa va començar a funcionar, sobretot a la tardor. «Va ser per Instagram i Tiktok. Algú va penjar algun vídeo que es va fer viral i va començar a venir més i més gent. Per això hi ha tanta clientela jove», apunta Pico.

De magatzem a sala de restaurant

L’èxit es va anar fent cada vegada més gran, de manera que van decidir habilitar el local contigu que utilitzaven com a magatzem per convertir-lo en sala de restaurant. La van obrir a finals de l’any passat. No sense por. «Ens ho prenem amb calma perquè som dos xavals de Sants que van demanar diners prestats a l’àvia per obrir el restaurant».

I de nou ho van petar. Aquesta vegada, des del primer moment. «No ens ho imaginàvem gens». Ara només treballen amb reserva prèvia, i si vols anar-hi dijous o divendres hauràs d’esperar una setmana per tenir taula, mentre que per dissabte o diumenge tardaran almenys dues setmanes a fer-te lloc. L’èxit ha sigut tan espectacular que han passat de dos treballadors a 15 i obren cada dia d’11.00 a 23.00 hores.

Tiquet mitjà, amb beguda, de 23 euros

Ho fan molt bé i a preus més que assequibles. El tiquet mitjà surt per 23 euros amb beguda. I el nivell és magnífic. «Fem plats clàssics ben fets, amb algun matís, però sense passar-se –explica Pico–. Respectem els temps de cuina i els punts de cocció: un sofregit de ceba són dos dies de xup-xup, la bolonyesa són 12 hores». Receptes que tothom reconeix, les de tota la vida, les que preparaven les mateixes àvies que els anomenaven «carpantes».

Notícies relacionades

Set bons restaurants de les Corts que t’hauries d’apuntar a l’agenda

Tres bons restaurants de Barcelona per al cap de setmana: Atipical, Taberna Nardi i Bonavista

Els exemples són tants... Les addictives croquetes de pollastre a l’ast a la catalana (amb pinyons però sense espinacs), els meravellosos macarrons de cardenal de pollastre a l’ast amb salsa de formatge i bolonyesa amb pollastre torrat en comptes de vedella, els cremosos bunyols de bacallà que s’adornen amb un allioli de mel, la definitiva i sucosa truita de patata amb ceba, el llaminer flam amb un toc de romaní...

Els vins (tots nacionals, molts ecològics, alguns de naturals) també són assequibles i fàcils de beure, i tiren les cerveses de meravella. El maridatge (i la carta) que aplaudiria Carpanta amb la boca plena.