Sabors de sempre

Dotze cellers d’abans i d’ara on menjar bé a Barcelona

Quaranta-quatre restaurants nous de Barcelona que no et pots perdre | MAPA

Menús de migdia: Cinc restaurants de Barcelona per menjar bo, bonic i barat

Dotze cellers d’abans i d’ara on menjar bé a Barcelona

ELISENDA PONS

4
Es llegeix en minuts
Cata Mayor

Els cellers es podrien definir com aquells restaurants de tota la vida on provar plats tradicionals a preus assequibles. I si tenen aspecte antic (o neoantic), millor.

En aquest article seleccionem cellers de Barcelona d’ahir i d’avui on menjar molt bé. ¡Bon profit!

 Bodega Borràs

Els germans Muñoz Borràs, el Roger i l’Adrià, diuen: «Volem servir el menjar que ens agrada, menjar de tota la vida, menjar i vins». Aquest menjar l’elabora Álex Clavijo, nascut a l’Equador, amb llarga experiència gastro a Catalunya i exconcursant de ‘Top chef’. El seu reclam és la gilda cuinada i emplatada: sorell (curat amb sal/sucre), puntejat amb una emulsió d’olives i anxoves tallades i, a la base, un cremós de ‘piparras’/coriandre, amb un gust que recorda el ‘ceviche’. És un dels plats que triomfen a la Bodega Borràs.

Bodega Pasaje 1986

Xavi Alba, director del Tickets d’Albert Adrià, obre el seu propi negoci i s’endinsa en la cuina de taverna fina i amb amor de barri. Quan el seu soci –aliè a l’hostaleria– li va parlar d’un restaurant gallec en traspàs, el Xavi va pensar com a model en la pròxima Granja Elena. I aquest és el resultat del seu treball a Bodega Pasaje 1986.

Bodega Montferry

L’especulació immobiliària ha obligat els amos del veterà establiment a canviar d’ubicació, on tornen a servir entrepans de categoria. Tan de categoria que Pau Arenós assegura que aquest entrepà «hauria de formar part del patrimoni efímer de Barcelona»: mollet de Ca la Toñi amb capipota i tripa i ‘chimichurri’. Aquí t’expliquem quina és la nova ubicació i quins són les millors queixalades de la Bodega Montferry.

Bodega Sepúlveda

La irrenunciable tonyina picant; l’impecable morro de bacallà a la llauna, legítimament barceloní, cobert amb alls laminats i ametlles; el remenat de trompetes de la mort i calamars; la truita de bacallà a l’ajoarriero; les mandonguilles amb sípia; els peus de porc amb samfaina. Són alguns dels clàssics d’un clàssic com la Bodega Sepúlveda.


Bar-Bodega Bartolí

Obert i alegrant goles des del 1939 (que es diu aviat), és un lloc de culte tant en matèria d’esmorzars i aperitius com de dinars. La veritable estació de Sants és Bar-Bodega Bartolí, i aquí t’expliquem per què.


Bodega Josefa

Cal desembarcar aviat a la barra d’aquest lloc únic al barri del Putxet i el Farró (Saragossa, 86), ja que a les dues del migdia és possible que hagis d’esperar que et donin taula. I és que som davant un centre de peregrinació i hàbitat de la gent del barri de valor incalculable. ¿Per què? T’ho expliquem en aquesta crònica de la Bodega Josefa.


Bodega Bonay

El cuiner Giacomo Hassan i el sommelier David Amat omplen el restaurant de l’Hotel Casa Bonay amb plats amb fum i vins amb nervi. «Una cosa nova-que-és-vella està apareixent a Barcelona amb cuiners nous-però-experimentats i que es fixen en formats nous-que-són-tradicionals», va resumir Pau Arenós sobre el concepte del nou establiment. Aquí tens la seva crònica sobre la Bodega Bonay.


Bodega Amposta

Barri, compromís, presència: això és el que promouen els germans Barragán, el Josep i el Jordi, amb l’adquisició de la Bodega Amposta al mateix carrer on van créixer i on defensen, a ganivet xarcuter, la xarcuteria «clàssica» i familiar a Barragán Moltó. «Reivindiquem el barri: això és la Font de la Guatlla. No existim», diu el Josep amb una barreja d’ànim i tristesa. Darrere de CaixaForum i a pocs metres d’El Bulli Lab: tampoc està malament. Aquests són els plats que mereixen que existeixi la Bodega Amposta.


El Bodegón de l’Eixample

Els argentins Juan Manuel Sabatino i José Faccini elaboren en aquest restaurant del carrer de Muntaner, 113, part del que ofereixen: les pastes, la massa de l’empanada, la ‘focaccia’ i l’embotit vermell. I fan uns pedrers que són de gol de final contra el Brasil. I més plats, però si vols saber quins són hauràs de llegir aquesta crònica sobre El Bodegón de l’Eixample.


Bar Chiqui

Bar Chiqui, amb vi a granel, llaunes i bocates, suma una carta japonesa i un menú de migdia ben econòmic. Aquí et parlen d’‘uramakis’ i ‘yakisobas’ amb la mateixa naturalitat que prenen nota d’un bocata de xistorra. Així és el Bar Chiqui / Grado Sushi.


Celler Cal Marino

Notícies relacionades

En la línia d’espuma cervesera del veí Quimet&Quimet –que ha educat en la llauna i les estretors milers de turistes–, Celler Cal Marino ha destapat el costum del pica-pica mentre els clients transvasen rosses d’autor, gotets de vi de la Terra Alta o copes d’ampolles sense altivesa, algunes de tan desitjables com Sotorrondero, La Tribu o Barbazul. Així és el Celler Cal Marino.


Bodega Rauxa

El cuiner Aleix Jorba dedica un dia de la setmana a l’escudella i carn d’olla en un restaurant de Sabadell lluminós i amb platets substancials com les croquetes, el capipota cobert amb un ‘carpaccio’ de gambes o les mandonguilles, alegrades amb el mateix animaló sense pelar i passat per la graella. Si vols saber-ne més, aquí t’expliquem què es menja a la Bodega Rauxa.