El reforç de l’oralitat des d’infantil millora la lectoescriptura i l’èxit escolar

Els resultats de les últimes proves orals de l’alumnat de sisè de primària i de quart d’ESO a Catalunya, que reflectien en alguns indicadors diferències de gairebé 20 punts en favor del castellà respecte al català, van corroborar una cosa que l’evidència científica ja ha detectat i que a petita escala porten treballant mestres i professors: la necessitat d’atorgar a l’ensenyament de la llengua oral una importància més gran durant tota l’escolaritat; importància que, sobre el paper, ja té en el currículum, però que a la pràctica encara té camí per recórrer.

"La investigació ens diu que el foment del discurs oral té com a conseqüència la millora de la lectoescriptura, ja que és la base del llenguatge", defensa Pilar Prieto, investigadora ICREA del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge i coordinadora del Grup d’Estudis de Prosòdia i Gestualitat (GREPG) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Prieto advoca per un canvi de paradigma en l’ensenyament de la llengua, basant-se en l’evidència científica que confirma que treballar l’oralitat en les etapes d’infantil i primària, mitjançant intervencions de narrativa oral, millora l’aprenentatge lingüístic.

Un estudi del seu grup d’investigació –en aquest cas concret amb alumnat de secundària en anglès– va demostrar que l’oralitat potencia l’escriptura. "Hem de ser ben conscients que millorar l’oralitat no només millora també l’escriptura; la potenciació del discurs narratiu oral complex té un impacte directe en el rendiment acadèmic en general, i la millora del rendiment acadèmic va molt lligada a la disminució de l’abandonament escolar primerenc", argumenta Prieto, que remarca tot seguit que és en la interacció planificada amb l’adult on el nen millora tant el nivell discursiu com el lèxic.

Les investigacions d’aquest grup de la UPF mostren que l’oralitat s’ha de treballar a partir del que anomenen "llenguatge multimodal", és a dir, donant molta importància a l’ús de la veu i del cos mentre parlem. "Són elements que actuen com a precursors i facilitadors del llenguatge", prossegueix Prieto, que recorda que fa deu anys van començar a fer estudis sobre com millorar la llengua oral a través de la multimodalitat, és a dir, l’ús d’expressions gestuals, i van comprovar que els resultats eren molt bons. A partir d’aquí, van incorporar aquesta investigació a programes educatius a l’aula mitjançant programes d’intervenció narrativa multimodal, íntegrament en català, per a l’aprenentatge del català en contextos multilingües. "Hem desenvolupat un programa en infantil i un altre en aules d’acollida de tot Catalunya, cocreats en tàndem amb professionals de les diferents escoles i amb tècnics del Departament d’Educació i FP", destaca.

Vocabulari "més ric"

La investigadora Júlia Florit-Pons, del mateix grup, va fer la seva tesi a partir del projecte aplicat en aules d’educació infantil de l’Hospitalet, on una gran part de l’alumnat no parla català habitualment. "A part d’observar millores en la mesura target que estàvem analitzant, que era l’estructura narrativa, vam veure que també hi havia un efecte en l’ús de la llengua. De manera que, després de rebre les nou sessions del programa, els discursos narratius d’aquests nens utilitzaven més el català que el castellà, quan en principi no era així. I el vocabulari era més ric i divers", relata.

Aquests bons resultats van motivar el desenvolupament d’una nova versió pensada específicament per a les aules d’acollida, programa que encara està en procés d’implementació, però del qual ja es disposa de resultats preliminars molt positius. S’està desenvolupant en 20 escoles de tot Catalunya, amb 176 nens i nenes participants, i tant els docents com els alumnes "han percebut una millora sistemàtica, tant pel que fa a la comprensió oral com a l’escrita i de l’ús social", apunta la investigadora del grup d’investigació Comparative Minds de la Universitat de Girona (UdG) Ingrid Vilà-Giménez.

Els resultats preliminars també indiquen "un increment en la confiança i la fluïdesa lingüística d’aquest alumnat nouvingut a les escoles". "Ells mateixos perceben que entenen i parlen millor el català. Són molt bones notícies", afegeix Vilà-Giménez.

Vistos aquests resultats... ¿com s’hauria d’ensenyar la llengua? Les investigadores apunten a la necessitat d’incloure el treball d’activitats comunicatives "rellevants i contextualitzades" en contextos reals i fer-ho de manera transversal en totes les matèries, no només en les de llengua.

Notícies relacionades

Salut Grau, psicòloga: "Els afectats per la dana encara senten frustració i ràbia"

Catalunya investiga la construcció amb biomassa local

Una altra de les qüestions clau als seus ulls és garantir que l’alumnat estigui exposat a un bon model de llengua a través del llenguatge dels mestres (un ús ric, natural i expressiu del llenguatge oral). "En els nostres programes, treballem perquè els docents siguin conscients del seu paper com a referents lingüístics i disposin d’eines per poder treballar l’oralitat dins de l’aula", afirmen.

Resulta fonamental també, afegeixen, garantir oportunitats per expressar-se oralment a l’aula: oferir múltiples oportunitats als nens i nenes perquè puguin reflectir-se en aquests models lingüístics de qualitat i generar els seus propis discursos, posant en pràctica el que han après, "sempre mantenint el català com a llengua de cohesió i de referència", conclouen.