Zohran Mamdani, favorit a alcalde de Nova York: cinc claus del seu ascens meteòric i el desafiament per a Trump i l’aparell demòcrata

Amb una agenda decididament progressista centrada a combatre la crisi del cost de la vida i amb un suport infrangible a la causa palestina, Mamdani encarna el repte a l’anquilosat aparell del Partit Demòcrata i un mirall dels seus problemes.

És, també, una resposta amb populisme econòmic i defensa dels drets civils a la presidència de Donald Trump, que ha assignat a Mamdani el sobrenom d’«el meu petit comunista» i promet castigar-lo amb el poder de Washington.

Aquestes són cinc claus de com i per què tots els ulls estan posats en el que passi a Nova York.

Des que va proposar la seva candidatura fa poc més d’un any, Mamdani, que el 2020 va ser elegit per a l’Assemblea a Albany, ha posat en el nucli de la seva campanya hiperlocal la promesa de fer més assequible una ciutat on la crisi global de l’imparable augment del cost de la vida se sent amb especial duresa, especialment pel preu de l’habitatge (la mitjana del lloguer mensual d’un pis d’una habitació arriba als 3.500 dòlars, i a Manhattan, als 4.600).

La seva proposta, que economistes progressistes com Isabella Weber, de la Universitat de Massachusetts, defineixen com a «política econòmica antifeixista», és cristal·lina: apujar els impostos als més rics i a les corporacions per finançar idees de populisme econòmic. La central és congelar durant una dècada una part dels lloguers que controla una junta municipal (un milió de cases, inclosa la seva) i construir habitatge subvencionat. D’altres són implantar la cura gratuïta universal per a nens, autobusos gratis i un programa pilot de botigues de comestibles municipals.

La pujada d’impostos (i altres elements com la gestió dels autobusos) no depèn de la ciutat, sinó del govern estatal, i la governadora, la demòcrata moderada Kathy Hochul, s’ha mostrat reticent a fer aquest pas, tot i que ha donat senyals també d’estar disposada a cedir si la pressió popular s’intensifica.

Mamdani, que va entrar als Socialistes Democràtics d’Amèrica inspirat per la carrera el 2016 de Bernie Sanders, ha sigut abraçat per l’ala més progressista del Partit Demòcrata, inclosos el senador de Vermont i la congressista Alexandria Ocasio-Cortez, que van tornar a participar amb ell en un míting el cap de setmana passat, amb 13.000 assistents, més propi d’una carrera nacional que local.

Va ser un dels moments àlgids d’una carrera meteòrica en què Mamdani ha mostrat mestria en un ús orgànic de les xarxes socials capaç de transformar la política i no només reflectir-la. Ha mobilitzat un exèrcit de 80.000 voluntaris i ha aconseguit disparar la participació juvenil, especialment d’homes d’entre 18 i 34 anys, un dels eixos sobre els quals Trump va construir la seva victòria.

Des que va aconseguir la candidatura demòcrata en les primàries (un triomf després del qual el va trucar Barack Obama) també ha mostrat el seu pragmatisme i ha moderat algunes de les seves actituds, una cosa especialment destacada pel que fa a dures crítiques passades a la policia.

Ha passat mesos també mantenint reunions discretes amb líders empresarials, d’altres cercles de poder i persones amb experiència en el govern municipal. No només mira d’apaivagar les pors davant la seva potencial arribada al consistori, sinó també de preparar un govern tècnic i contenir les crítiques de la seva falta d’experiència per regir una ciutat de vuit milions i mig d’habitants i un pressupost de 116.000 milions de dòlars.

Ni tan sols amb aquests girs Mamdani ha aconseguit que alguns pesos pesants de l’aparell demòcrata com el líder al Senat Chuck Schumer li donin suport. D’altres que ho han fet, com Kamala Harris i Hakeem Jeffries, líder demòcrata a la Cambra baixa, l’hi han donat amb esgarrifosa tebiesa o amb aparent desgana i tardança, gairebé aliens a l’evident descontentament de votants de classe treballadora i d’altres que han deixat de sentir-se representats per un partit massa pròxim a grans donants i interessos.

Mamdani va néixer a Uganda i viu als EUA des dels 7 anys, quan es van instal·lar a la ciutat els seus pares, la cineasta Mira Nair i l’acadèmic i professor de Colúmbia Mahmood Mamdani. Aspira a ser el primer alcalde musulmà en una urbs on la islamofòbia, que es va disparar després dels atemptats de l’11-S i que ha fet la seva aparició en aquesta campanya, ha llastat durant temps una comunitat que es calcula que componen prop d’un milió de novaiorquesos i a la qual li ha faltat representació política determinant.

Mamdani sempre ha defensat la causa palestina i com a candidat ha mantingut infrangible aquesta defensa. Això fa que sigui un polític més en sintonia amb els temps, ja que s’està registrant una evolució notable en l’opinió pública nord-americana: els dos anys de cruenta guerra a Gaza han impulsat el rebuig d’Israel, que segons una enquesta recent del Centre Pew ha pujat al 59%.

En els últims mesos, Mamdani, que s’ha enfrontat al moviment de poder minvant del que es coneix com a «demòcrates PEP» (Progressista excepte sobre Palestina), s’ha distanciat de l’ús d’expressions com l’apel·lació a la globalització de la intifada, però continua generant profunds recels en part de la comunitat jueva novaiorquesa, que és la més gran fora d’Israel amb prop d’un milió de persones. Compta també amb l’oposició del potent ‘lobby’ jueu.

Trump veu inevitable la victòria de Mamdani. Així ho ha reconegut a aliats en privat, segons han explicat fonts anònimes del seu cercle a ‘The Wall Street Journal’, i fa mesos que prepara el terreny per a un potencial enfrontament amb insults i amenaces.

Sobre la taula ha posat la idea de tancar l’aixeta de Washington a Nova York, una cosa que ja ha fet durant el tancament parcial del govern, que ha aprofitat per retirar 18.000 milions de dòlars a projectes d’infraestructures a l’urbs (un càstig que replica en altres ciutats demòcrates).

El xoc està augurat també si Trump agreuja a la ciutat la croada contra els immigrants amb més batudes, operacions i deportacions d’ICE i altres agències federals. Mamdani ha promès reforçar l’aparell que fa de Nova York ciutat santuari i ha assegurat que no col·laborarà amb aquesta campanya.

Hi ha una part del trumpisme i del Partit Republicà que creu que una victòria de Mamdani podria ser en certa manera positiva per a ells, ja que a la resta del país espantaria votants independents i moderats sobre una suposada ‘presa’ del Partit Demòcrata per una «insurgència socialista», cosa que afavoriria vots per als republicans en les legislativa del 2026 i les presidencials del 2028. Hi ha qui els ha recordat, no obstant, que els demòcrates el 2016 també van pensar que si Trump era el candidat seria més fàcil de batre.

Amb una mitjana d’avantatge en les enquestes d’aproximadament 15%, Mamdani és clar favorit en una carrera a tres bandes. En aquesta batalla s’enfronta a l’exgovernador Andrew Cuomo, que es va presentar com a independent després de ser derrotat en les primàries.

Cuomo, que arrossega el llast del seu passat (va abandonar el càrrec entre acusacions d’assetjament i sota les ombres de morts en residències de gent gran per les seves accions durant la pandèmia), aglutina vot de demòcrates moderats, d’algunes minories racials, de rics que es confessen aterrits, de jueus conservadors i els pocs que arrossega Eric Adams, l’actual primer regidor que li va donar el seu suport després de sortir la carrera, enfonsat per escàndols de corrupció i per la negociació amb Trump per a un perdó.

Notícies relacionades

Vot de càstig

IA lliure i gratis, el model de Pequín

La pedra a la sabata per a Cuomo és Curtis Sliwa, el candidat republicà, que ha fet cas omís a les crides d’aliats de Trump a retirar-se. La seva persistència en la carrera pot fer també que Mamdani, si guanya, no arribi al 50% dels vots.

Fins i tot si es posa al capdavant d’una ciutat clarament dividida davant la seva arribada, Mamdani és conscient del moment. «Durant massa temps hem intentat no perdre en comptes de pensar com guanyar», va dir recentment, i va reivindicar que la política dels demòcrates «no necessita ser una de por i mediocritat». «Tenir raó per si sol no té significat. Hem de guanyar. I hem de complir el que s’ha promès», va dir també. «En una època de foscor, Nova York pot ser la llum».