Al Gòtic

Restaurant Fauna: com a casa (o millor)

  • L’establiment de l’Hotel Kimpton Vividora proposa plats de cuina mediterrània en un espai al qual entres després de tocar el timbre perquè reprodueix la sala d’estar d’un pis senyorial de l’Eixample

Restaurant Fauna: com a casa (o millor)
1
Es llegeix en minuts
Ferran Imedio
Ferran Imedio

Periodista. Redactor del canal Cata Mayor

ver +

¿Què és el primer que fas quan arribes a casa d’algú? Tocar el timbre, ¿veritat? El mateix passa a Fauna, a la segona planta de l’Hotel Kimpton Vividora (carrer del Duc, 15). Perquè el seu propòsit és que allà et sentis com a casa, i amb aquest objectiu cuiden detalls tan simpàtics com aquest i d’altres de més importants, com la decoració, molt càlida i pròpia d’un pis senyorial i antic de l’Eixample, amb terres hidràulics inclosos. Per quedar-s’hi a viure.

Però en aquest agradable restaurant del Gòtic només podràs dinar o sopar (per dormir ja tenen l’hotel). I, si la lògica diu que en una casa de Barcelona es cuinen plats mediterranis, aquí, també, i davant del client, ja que els fogons són en aquesta sala.

Amb les mans o amb coberts

També hi ha rebost, del qual surten cosetes boníssimes, com ara formatges i embotits (bravo per la cecina de bou curada i la sobrassada treballada per Xesc Reina, referència en la matèria).

I, com que ets a casa, pots menjar amb les mans igual que amb coberts. Per a les dues ‘tècniques’ tenen bunyols de bacallà amb un toc de llima i mel que treuen de la bresca que tenen a la vista de tothom, i croquetes rodones i cruixents de pernil ibèric de gla elaborades amb una miqueta de nata i caldo d’escudella.

Notícies relacionades

Amb coberts, no s’han de perdre les mongetes de Santa Pau amb botifarra del perol, escamarlans i, per sobre, una coqueta de peus de porc, i el caneló elaborat amb pasta feta a mà que va farcida de pollastre, vedella i porc, a més de ‘foie’, i que està coberta amb una beixamel de formatge comté.

I cal deixar lloc per a les postres (¡casolanes, per descomptat!); és igual les que elegeixis, siguin les de xocolata, el pastís de formatge o el de llimona. Són tan bones que a l’anar-te’n voldràs tocar el timbre, però d’alegria.