La Generalitat ja incentiva els centres mèdics que escurcin les baixes de pacients, malgrat les crítiques

Des de la Conselleria de Salut insisteixen que el pressupost destinat a aquests incentius va destinat íntegrament que els centres costegin proves mèdiques i que els facultatius no rebran ni un euro com a plus o complement salarial per donar un volum d’altes o baixes. Una pràctica considerada il·legal segons els tribunals de justícia i que ha valgut a la Seguretat Social sentències contràries en altres comunitats autònomes, tal com va avançar aquest mitjà.

Des del 2019 que la Conselleria de Salut té un programa que destina un reforç pressupostari als CAP que redueixin el temps que tarda un pacient a ser atès, diagnosticat i se li acabi donant l’alta. La sanitat pública catalana té marge de millora, mentre que els treballadors catalans tarden un 40% més de temps a ser atesos per un metge que la resta d’espanyols, segons l’últim informe de Pimec sobre això. Aquesta tardança en l’atenció és una de les múltiples causes que explica el progressiu augment d’incapacitats temporals (IT).

Ara ha renovat aquest conveni, a fi de dotar amb un 5% de fons addicionals aquells centres que registrin reduccions de la durada mitjana de les baixes en dues patologies que estan creixent especialment, tant en nombre com en durada: les musculoesquelètiques i les de salut mental. Les primeres són les més nombroses, fins al punt que una de cada quatre baixes mèdiques emeses a Catalunya és derivada de fractures d’ossos, dolències musculars o lesions. I les segones són els quadros que més estan creixent, doblant-se respecte als registres previs a la covid, segons l’últim informe de l’Airef sobre incapacitat temporal.

La renovació d’aquest conveni ha generat malestar i polèmica entre part del col·lectiu de sanitaris, que han vist en el mateix un intent de posar els centres a competir entre ells per accelerar altes de manera precipitada, al seu entendre. I un malestar que va tenir fa un mes la seva derivada política, quan ERC, Comuns i CUP van exigir a la consellera de Salut, Olga Pané, la retirada immediata d’aquest programa d’incentius. També s’hi van oposar els sindicats majoritaris, mentre que en el bàndol contrari, les patronals el van aplaudir.

La líder dels Comuns, Jéssica Albiach, va afirmar després de reunir-se amb el president Salvador Illa per pactar els pressupostos (avui retirats) que «el departament de Salut garantirà que cap metge ni cap CAP veurà condicionades les seves condicions econòmiques pel nombre i durada de les baixes i que sempre prevaldran els criteris professionals». Des del Govern entenen que el programa d’incentius no persegueix cap criteri economicista i que únicament busca la millora de la salut dels pacients, així que han seguit endavant.

Baixes a l’alça

El progressiu augment de les incapacitats temporals (IT) preocupa les administracions i és un tema recurrent als fòrums econòmics. El nombre de parts de baixa registrats a Catalunya pràcticament s’ha doblat en l’última dècada, arribant als 2,3 milions el 2024, segons dades oficials de la Seguretat Social. Una tendència comuna a la resta d’Espanya i a Europa i que té les seves causes en la visibilització i auge de les patologies de salut mental, el tap de les llistes d’espera i l’envelliment de la població treballadora, més tendent a causar més baixes i de més durada, entre d’altres.

Notícies relacionades

«Vaig passar a ser una nena de nou anys casada amb un home que em considerava de la seva propietat»

"No podem ser paranoics, urgeix educar per a una societat digital"

La consellera Pané s’ha fixat com a objectiu contenir aquest increment de les incapacitats i l’està abordant des de diferents àmbits. Va causar també polèmica la seva iniciativa de penjar cartells informatius als consultoris en els quals demana als catalans que facin «un bon ús» de les prestacions d’incapacitat temporal, tal com va avançar aquest mitjà. Una altra mesura en què està treballant l’administració catalana és habilitar que els metges d’urgències hospitalàries puguin donar la baixa i el treballador no hagi d’anar després al CAP. Aquest canvi protocol·lari persegueix reduir burocràcia i descongestionar de tràmits als facultatius de l’atenció primària.

Catalunya també ha sigut una de les primeres (i de les poques) comunitats autònomes que ha firmat un conveni amb la Seguretat Social per permetre que les mútues col·laboradores puguin realitzar proves diagnòstiques i intervencions a pacients que hagin patit una malaltia d’origen traumatològic en el seu temps lliure. Per exemple, si una persona es trenca un genoll jugant al futbol el cap de setmana, abans s’havia de tractar per la sanitat pública i tardar el temps que marqués la llista d’espera. Ara, si així ho accepta, pot demanar a la mútua de la seva empresa que el tracti i accelerar el procés. Aquest conveni –només tres autonomies l’han subscrit de moment– es troba en fase de prova a Catalunya i encara no és d’aplicació generalitzada.