L’Aràbia Saudita, Turquia, Egipte i el Pakistan impulsen el front diplomàtic per trobar una sortida a la guerra de l’Iran

Les negociacions al Pakistan, començades aquest diumenge, continuaran fins dilluns, amb la tensió regional cada vegada més alta davant la imminent arribada de nous batallons de soldats dels EUA al Pròxim Orient.

La premsa nord-americana, citant filtracions de la Casa Blanca i del Pentàgon, assegura que Washington estudia diverses opcions per a una invasió terrestre contra l’Iran, en concret a les seves illes al golf Pèrsic i territoris iranians al nord de l’estret d’Ormuz, tancat parcialment per la República Islàmica des de l’inici de la guerra.

«L’enemic envia un missatge públic de negociació, mentre planeja un atac terrestre. Els nostres homes estan esperant l’arribada dels soldats nord-americans per calar-los foc», ha declarat aquest diumenge el president del Parlament, Mohammad Bagher Ghalibaf, l’actual home fort, després de la successió d’assassinats de càrrecs alts perses, dins de Teheran.

Ghalibaf és qui suposadament està liderant les negociacions amb Washington per part de l’Iran. Aquestes xerrades –de moment tan sols indirectes i amb encara moltíssims interrogants– han comptat sempre amb la mediació de Turquia, el Pakistan i Egipte.

«Estic encantat d’anunciar que l’Iran ha permès el pas per Ormuz de 20 barcos amb la bandera pakistanesa. Aquest és un gest constructiu per part de l’Iran, i és un clar missatge per a la pau i l’estabilitat regionals. La diplomàcia, el diàleg i les mesures per generar confiança són l’única manera d’avançar», va dir aquest dissabte a la nit el ministre d’Exteriors pakistanès, Ishaq Dar, en un missatge a la xarxa social X en el qual va citar el vicepresident nord-americà, JD Vance, el secretari d’Estat, Marco Rubio, al cap negociador de la Casa Blanca, Steven Witkoff, i al ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi.

Una guerra de tres... ¿o més?

A més dels tres països mediadors, a la reunió d’aquest diumenge i dilluns a Islamabad, també hi assisteix l’Aràbia Saudita que, davant els atacs constants iranians en contra els països del Golf, està cada vegada més a prop d’ afegir-se a la guerra en contra de Teheran.

Segons ha publicat aquesta setmana l’agència de notícies Bloomberg, el ministre d’Exteriors turc, Hakan Fidan, ha estat en contacte diari amb les autoritats de l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units, un altre país que suposadament es planteja atacar l’Iran, per evitar que aquests països responguin als bombardejos del país persa.

Una guerra regional d’aquest tipus posaria encara més en escac el comerç mundial de petroli i gas i, per tant, l’economia global. «Tothom està pagant el preu d’aquesta guerra. Estem anant cap a una situació molt perillosa, i ja ho vam avisar des del primer dia: aquesta guerra és una guerra començada per un [primer ministre israelià, Benjamin] Netanyahu, que busca la seva supervivència política. I ara estem en camí cap a una guerra molt més gran. Estem taxativament en contra d’aquest conflicte, que s’està escampant cap a tots els països de la regió», va declarar Fidan aquest dissabte, abans de partir cap a Islamabad.

Atacs contra plantes d’alumini

Notícies relacionades

¿En quin moment Cuba es va descontrolar?

Trump vacil·la davant del perill

Al front bèl·lic, els houthis del Iemen han assegurat haver llançat un segon atac contra Israel aquest diumenge. «Les nostres Forces Armades han llançat una segona operació militar amb un bombardeig de míssils de creuer i drons contra diversos objectius militars i vitals pertanyents a l’enemic sionista al sud de la Palestina ocupada (Israel)», ha declarat el portaveu militar houthi, Yahya Sari, en un missatge a les xarxes. La milícia xiïta aliada de Teheran, integrant de l’autoanomenat ‘Eje de la Resistencia’, es va afegir aquest dissabte a la guerra i ha anunciat que seguirà amb els seus atacs en els pròxims dies «fins que l’enemic criminal cessi les agressions».

Per la seva banda, l’Iran va atacar la nit dues fàbriques d’alumini a Bahrain i els Emirats. Segons el seu parer, aquestes instal·lacions exerceixen «un paper fonamental» per a l’Exèrcit nord-americà.