‘Newsletter’

No creguis res de ningú: és el negoci (i, no obstant, aquest article demana confiança)

De vegades, els agricultors, els ramaders, els botiguers, els cuiners, són el motor, són l’impuls. Són el canvi

1
Es llegeix en minuts
No creguis res de ningú: és el negoci (i, no obstant, aquest article demana confiança)

Jordi V. Pou

Desconfia. Desconfia de l’agricultor, desconfia del ramader, desconfia del botiguer, desconfia del cuiner. No creguis res de ningú: és el negoci, amic. I, no obstant, aquest article demana confiança.

Confiem-hi. Siguem constructius.

A vol de cigonya, aterrem a La Boscana, la finca de Joel Castanyé i María Ángeles Chiriboga, al Pla d’Urgell (Lleida), una comarca amb poc ‘turisteig’.

Així, La Boscana, unes instal·lacions que acullen un restaurant amb estrella i un saló de banquets, els dos locals amb parets de vidre perquè l’espectacle sigui la natura, es converteixen en la raó del viatge al Pla d’Urgell i en el centre de difusió de les excel·lències de l’entorn. La fruita, és clar, la fruita, pletòrica, la fruita de Lleida.

En principi, no seria la missió d’un negoci privat posar sobre la taula la promoció dels productes de la col·lectivitat, i jo crec que sí, tot i que un empresari amb sentit comú dirà que el primer és guanyar diners, que l’establiment sigui sostenible (perquè l’autèntica sostenibilitat sobrepassa la usual i desenllustrada aplicació del terme).

La Boscana, doncs, és un reclam per a Lleida perquè situa la fruita al centre i no a la perifèria ornamental o a la de les postres. Compren i cultiven, estudien, investiguen. ¿Embotit de caqui? Sí, embotit de caqui.

Coincideix la publicació de la visita amb un altre petit viatge, a prop de Manresa, a la formatgeria Muntanyola, propietat de la fundació Ampans; de nou, el foment de l’entorn, del Bages.

Un ramat de cabres pròpies, formatges campioníssims i compromís social amb l’ocupació de persones amb discapacitats. No és només una formatgeria (i quina gran formatgeria), sinó un projecte que transcendeix la gastronomia però que parteix de la gastronomia.

Notícies relacionades

De vegades, els agricultors, els ramaders, els botiguers, els cuiners són el motor, són l’impuls. Són el canvi.

Sí, confiem-hi.