10 restaurants oberts aquest any a Barcelona que hauries de conèixer

Paco Méndez, en companyia d’Erinna Marciano, torna a posar sobre la taula l’alta cuina mexicana a l’avinguda Mistral, 54. «Vaig a totes», diu el cuiner. I té motius per fer-ho, ja que el seu nou restaurant hereta Hoja Santa, que va tenir una estrella Michelin i va ser un dels millors mexicans d’Europa, i del món. Aquí t’expliquem què es menja a Come.

Rafa Zafra i els seus socis ressusciten el senyorial i imponent menjador de l’antic Ritz (Gran Via de les Corts Catalanes, 668). «Aquí conviuran molts estils», diu Rafa, amb espai a la carta per a les brases, per al mar i muntanya (els pèsols amb tripa de bacallà; la carbonara de vieira i trufa; les mongetes amb tonyina i un caneló de cranca amb cruixent i suc de pollastre que serà un clàssic en cinc minuts), per a l’homenatge al Ritz, per a les ostres i per al caviar (¡el brioix!, ¡l’eriçó amb tàrtar de gambes!), que ha convertit en identitari, tant a l’Estimar de Barcelona com al de Madrid. Aquesta és la crònica de Pau Arenós sobre la seva visita a l’Amar.

Aimar, que comparteix El Pollo i els llebrers amb la seva parella, Lola Berardi, pertany a aquella generació de cuiners tapats i a qui la pandèmia ha facilitat l’emersió. Aquest bilbaí que es va donar a conèixer al Pims i ha buscat refugi al carrer del Tigre, 31, «volia fer alguna cosa amb les truites». I les seves tenen un públic lleial, estan entre les millors de la Barcelona de truita i llueixen una característica única, segons la manera de procedir a Bilbao: porten ‘txapela’. ¿Quin gust tenen? Aquí t’ho expliquem tot sobre aquesta obra d’art del Bar El Pollo.

Jaume Marambio i Victoria Maccarone encreuen la cuina mediterrània amb l’asiàtica al lloc on hi va haver el Pakta (Lleida, 5). No és el Pakta, és clar, però el menjar japonès segueix sobre la vaixella, barrejat amb el català, amb «el mediterrani», prefereix el cuiner. Aquesta és una ‘izakaya’ o taverna amb gust de fricandó. Això és el que va menjar el nostre cronista gastronòmic, Pau Arenós, a Alapar.

Camarasa Fruits obre un espectacular i sumptuós espai d’aire ‘retro’ a la plaça de Francesc Macià amb Diagonal en què tant pots comprar productes gurmet i plats preparats com dinar-hi o sopar-hi. Impressiona la barra de fruita i verdura de l’entrada, que de nit es converteix en cocteleria. Al costat, la ‘rostisseria’ en què pots emportar-te, per exemple, un pollastre rostit al forn de llenya. Uns esglaons més avall hi ha una altra barra on serveixen plats de cuina de mercat. I al pis de baix, congelats ‘top’, embotits molt ‘top’ i una selecció de formatges encara més ‘top’ que afinen a la seva cava. Així va ser el nostre ‘tour’ per Camarasa Fruits.

Aquest establiment de Pedralbes, amb un accés gairebé clandestí, proposa plats sense complicacions amb bon producte italià. És una sala vidrada i lluminosa malgrat estar al soterrani de Bistró Mató (Bisbe Català, 10), un dels restaurants més agradables de Barcelona. Pizzes a l’estil napolità amb masses fermentades durant dos dies (la més cara costa 15 €), ‘focaccia’ casolanes, pasta... i ‘panuozzo’. ¿Saps el que és? T’ho expliquem en aquesta crònica de Mattone.

Sergi de Meià torna als fogons en un local diferent, compaginant la feina com a cuiner amb la presidència d’una fundació. El lema de la casa és ‘cuina catalana desacomplexada’ i està ben triat. Cuina catalana amb personalitat que exemplifica de meravella la crema d’espinacs, que després us explicaré, i el colomí/tripa de bacallà/fajol. Aquí t’expliquem què més es menja al restaurant Sergi de Meià.

Gonzalo Álvarez va néixer a Caracas, es va formar a Barcelona, ha passat 13 anys a Tòquio i ha tornat a la ciutat que el va fer cuiner amb un restaurant on barreja orient i occident en plats com la ‘parpatana’ amb una salsa de reducció de sake, caldo de bonítol sec i gingebre, i els pèsols amb botifarra negra cruixent, tripa de bacallà i ‘kimchi’. És al carrer de Benet Mercadé, 21, i es diu Morralet.

La cuinera Yoaké San està feta de dualitats: la mare va néixer a Hiroshima i el pare, a la Bretanya; se sent mig japonesa i mig francesa; amb Ben Weiss, ‘dj’ i copropietari, té dues filles; els seus dits estan avesats tant als bastonets com a la forquilla. Per això és així el seu restaurant, Yubi (Muntaner, 185). T’ho expliquem.

El restaurant de la zona alta (Mestre Nicolau, 16) ha ressuscitat recuperant tres icones de l’antiga carta, com els cigrons Luis, i estrenant plats que conserven la filosofia de sempre: cuina directa i bon producte. Si vols saber-ne més, aquesta és la crònica de Café de París.