Reaccions sentides

Pena i tristesa pel tancament de Tickets i el grup El Barri

  • Quatre cuiners i restauradors de Barcelona creuen que l’adeu del grup de restauració dels germans Iglesias i Albert Adrià suposa una «pèrdua» per a Barcelona

Pena i tristesa pel tancament de Tickets i el grup El Barri
Es llegeix en minuts

Els xefs i restauradors estan cansats i farts de tantes restriccions. Temorosos de perdre les seves feines. I quan han tingut una certa esperança després d’una Setmana Santa balsàmica, de nou les males notícies: una altra vegada confinament comarcal. La ‘cirereta’ ha sigut l’anunci de l’adeu al restaurant Tiquets i al grup El Barri, la societat que agrupa, a més d’aquest restaurant, Pakta, Enigma, Hoja Santa i Bodega 1900, propietat dels germans Iglesias i Albert Adrià. Una notícia que ha provocat reaccions molt sentides. De fet, alguns cuiners contactats per aquest diari han declinat opinar respecte a això perquè encara no han digerit el tancament d’aquests establiments, que van contribuir a l’esplendor gastronòmica de la ciutat fins fa molt pocs mesos. «Pena», «tristesa» i «pèrdua» són les paraules que més es repeteixen en aquest reportatge.

Fermí Puig (restaurant Fermí Puig)

«M’han robat moments de màxima felicitat»

Fermí Puig està molt afectat per l’adeu d’El Barri. «Una tragèdia», resumeix compungit abans de preguntar-se com és possible que ningú hagi ajudat els Iglesias i Adrià, artífexs de restaurants tan emblemàtics dins i fora de les nostres fronteres i que eren rendibles. «És una mala jugada per als empresaris, terriblement injusta, sobretot perquè els negocis funcionaven», es lamenta el cuiner.

«És una grandíssima pèrdua per a la ciutat perquè els seus restaurants tenien un reclam internacional extraordinari», recorda. Però més enllà de la projecció que tenien els negocis, Puig sent una «tristesa immensa» a nivell personal. La raó és senzilla: «Amb aquest adeu m’han tret algun dels moments de màxima felicitat de la meva vida, perquè jo era feliç quan anava a Tickets. Em queia la bava amb el que feien, era tot tan divertit, tot era tan perfectament organitzat...».

Puig, tan culer i tan futboler ell, tira d’una comparació guanyadora per definir el que van significar Tiquets i els altres restaurants d’El Barri, igual que El Bulli: «Si ets gurmet, sents el mateix que si ets del Barça i has sigut contemporani de Messi i l’has pogut disfrutar. Gairebé podria dir que justifica una vida».


Òscar Manresa (Torre d’Alta Mar, Casa Guinart, Terraza Miramar, 99% Moto Bar, Kauai)

«Les administracions els haurien d’haver ajudat»

Si alguna cosa té Òscar Manresa és que li agrada parlar clar i ser directe: «És una putada grandiosa, bestial; perdem una icona». I ho deixa anar gairebé cridant, amb una barreja d’indignació, incredulitat, està rabiós i pena. «El Barri i els seus restaurants eren un motor de Barcelona i les autoritats no poden permetre que tanqui perquè aquesta ciutat ha treballat durant moltíssims anys el turisme gastronòmic. La gent que venia a visitar-nos anava un dia a la Sagrada Família i un altre, a Tickets. En aquest sentit el seu atractiu com a destinació era importantíssim i li donava un avantatge competitiu respecte a altres ciutats». En definitiva, que «la societat dels Iglesias i Adrià se l’havia d’haver ajudat com fos perquè era un actiu de la ciutat». Manresa, a més, es veu «reflectit» en el cas d’El Barri perquè ell també dirigeix diversos restaurants: La Torre d’Alta Mar, Casa Guinart, Terraza Miramar, 99% Moto Bar i Kauai, dels quals només té oberts els dos últims.

El restaurador confia que Adrià torni a posar fil a l’agulla. «No m’agradaria que ho deixés perquè té un talent que hauria d’estar reflectit en algun restaurant. No hi ha ningú que li arribi a la sola de la sabata, és un gran, que sempre està creant, un líder que ha format una gran quantitat de cuiners que ara estan escampats per tota la ciutat».


Xavi Alba (propietari de Bodega Pasaje 1986)

«És una gran pèrdua per a la gastronomia mundial»

Xavi Alba va ser director de Tickets des de l’inici i, en els últims mesos, es va atrevir a obrir pel seu compte Bodega Pasaje 1986, de manera que ha pogut evitar mals majors a nivell personal. Però això no evita que senti «molta pena» perquè ell va ser un dels fundadors d’El Barri: («Ho vaig mamar, vaig ajudar a aixecar-lo i, ¡guau!, vaig tenir la sort de dirigir-lo») i vaig qualificar la situació de «drama». «És una pèrdua per a Barcelona a nivell de marca perquè Tickets, per exemple, era una institució de la gastronomia i de la ciutat, i deixa un forat enorme. Però també és una gran pèrdua per a la gastronomia mundial». Alba recorda que ara «no hi ha ni un sol restaurant al món que porti el cognom Adrià, quan han sigut Albert i Ferran els que han revolucionat el món de la gastronomia».

«En el cas de Tickets, se l’haurà de recordar com una estrella fugaç perquè en només 10 anys va volar molt alt amb llum pròpia i ara s’ha apagat. Pensa que abans de ser inaugurat ja tenia reserves a mig any vista. Ara em fa molta pena però d’aquí un temps ho recordaré amb un somriure».


Quim Márquez (El Quim de la Boqueria)

«Ens han portat a la ruïna amb les restriccions»

Notícies relacionades

A les dificultats per les quals està travessant Quim Márquez aquests mesos (El Quim de la Boqueria està facturant un 15% del que solia fer i Hidden Boqueria està tancat) s’afegeix ara la pena i la ràbia pel tancament d’El Barri. «M’entristeix molt, i no només per la relació personal que tinc amb els Adrià i els Iglesias, sinó perquè per a Barcelona és una punyalada molt bèstia. Els seus restaurants, sobretot Tickets, portaven molta, molta molta gent a la ciutat. Eren un referent», comenta el responsable d’un dels llocs més populars del mercat.

Però hi ha més cosa, i pitjor encara: és el reflex del que està passant al sector: «Hi ha molta gent que ho estava fent molt bé i està caient. Tot el nostre esforç d’aquests anys per la gastronomia de Barcelona se n’està anant a la merda». Márquez està convençut que Adrià i la seva gent tiraran endavant però «d’altres no tindran les mateixes oportunitats, sobretot quan hem sigut un sector maltractat que no ha rebut cap ajuda; al contrari, ens han portat a la ruïna amb les restriccions».