La música puja i, per tant, els preus també ho faran

Ho assenyala l’Anuari SGAE 2025, que deixa clar que la música, més enllà del seu valor cultural o del debat sobre si s’ha convertit en simple entreteniment, és també una indústria amb un pes econòmic important. Els macrofestivals continuen enfilant, si bé pot sorprendre comprovar que la xifra d’assistència (33,9 milions d’espectadors) estigui per sota del pic situat en el llunyà 2008 (35,6). Temps en què, per primera vegada, es parlava de la cèlebre bombolla, que, vista ara, va consistir en una explosió d’oferta que es va modular en els següents anys (per tornar a créixer). També la música gravada augmenta, i les subscripcions d’estríming de pagament ja són el 48% a la franja del 20 a 24 anys.

Una lliga diferent

La música representa una lliga diferent de qualsevol altra expressió escènica. La gravada, gairebé gratuïta, per la seva dimensió universalitzada a través de qualsevol dispositiu amb el qual pots decorar el teu dia a dia sense l’exigència de prestar-li una atenció absoluta. El directe, perquè ara el concert de la figura del moment ja no és un concert, sinó un esdeveniment, un episodi de la teva vida, l’‘experiència’ que camina en contacte amb el culte a la celebritat i amb el teu lluïment per «haver estat allà», un efecte que sempre ha existit però que ara les xarxes magnifiquen.

Notícies relacionades

La cultura de la cancel·lació s’estén de l’esquerra a Trump

Una estratègia exhaurida

A tot això, Michael Rapino, CEO de Live Nation, va declarar fa unes setmanes que les entrades dels concerts «estan per sota del seu valor des de fa molt temps»,i comparava el preu mitjà als Estats Units, 72 dòlars (tot i que als estadis assoleixen els 128), amb el d’un partit de l’NBA. «Intenta anar a un dels Lakers per aquests diners... i, a més, ells juguen 80 partits a l’any». La localitat mitjana del Los Angeles Lakers se situa en uns imponents 365 dòlars.

És aquí on la indústria posa l’accent: en l’escassetat de la música en viu, en el fet que l’estrella del pop només oferirà, amb sort, uns quants concerts a la teva ciutat i, fins a la pròxima, potser d’aquí a dos o tres anys, cal valorar-ho (i pagar-ho). I, sí, això és exactament el que estem fent.