Stella Maris, 100 anys d’atenció als mariners

Un diaca és un clergue que pot estar casat, i Rodríguez-Martos té dona, fills i nets. I això va marcar el seu futur. Després de treballar com a capità de la marina mercant durant vuit anys, va decidir que no podia seguir tota la vida al mar, tan lluny de la família. Va pujar a un vaixell amb 20 anys, el 1968, i ho va deixar el 1976. "Vaig aconseguir una plaça com a professor a la Facultat de Nàutica".

El mar i l’Església

Ja a terra, ja a la facultat, i amb el mar i la seva "inquietud espiritual especial" com a referències, va començar a estudiar Teologia. L’any 1983, el bisbe de Barcelona, que aleshores era Narcís Jubany, li va dir: "¿Ets capità i ara seràs diaca? Doncs cap a Stella Maris". Perquè l’entitat pertany a l’Església catòlica i depèn de l’Arquebisbat de Barcelona.

Llavors, Stella Maris estava a la Barceloneta. Després es va traslladar a Josep Carner el 1992. Va obrir les portes a la ciutat el 1927 i existeix en moltes altres ciutats. Cuiner abans que diaca, Rodríguez-Martos va ser usuari d’aquest servei en molts ports quan navegava: "Aquell era el meu avantatge, que havia estat en Stella Maris d’arreu del món, sabia què valoraven i què esperava d’ells". ¿Què és Stella Maris? Ell ho resumeix així: "Un centre d’acollida per a la gent del mar. El lema mundial en anglès és: Your home away from home, la teva llar fora de la llar. Allà on estaran al teu costat, allà on seràs estimat. Això no vol dir que et solucionin tots els problemes, però nosaltres som allà, al port. Pugem als vaixells i preguntem a la gent què necessita". L’equip de Stella Maris el formen 25 persones, de les quals més de 20 voluntaris.

El que necessitin

Hi ha un equip de visitadors que es dediquen a això, que entreguen tríptics sobre els serveis de Stella Maris. "Pot ser que algú necessiti una targeta SIM per trucar a casa. O un trasllat amb la nostra furgoneta. O potser algú altre té un problema laboral, o personal, i necessita parlar amb algú. El que sigui". Atenen el personal de les embarcacions, inclosos treballadors en qüestions no estrictament marítimes, com els cambrers de vaixells de creuer.

Stella Maris compta amb una residència a Barcelona, però aquesta no és la seva funció principal. "Avui dia els vaixells estan hores a la ciutat i el tripulant té camarot. Però alguns desembarquen perquè acaben el contracte o venen a embarcar i necessiten un lloc per passar uns dies. O la dona d’un mariner que ve amb el seu fill i necessita un lloc on esperar-lo. També hi ha mariners que venen a fer-se proves o a passar tràmits. I tenim pescadors marroquins que a l’estiu dormen a la barca i a l’hivern, aquí".

Notícies relacionades

La Coca-Cola de Josep Cuní

Els mercats de l’àrea de Barcelona busquen relleu generacional

Només gent del mar

Només la gent del mar té accés a les habitacions de Stella Maris, que ofereixen preus assequibles, comparats amb l’oferta mitjana a Barcelona. Hi ha 20 habitacions individuals i sis dobles: 32 places. Les individuals sense dutxa valen 15 euros la nit. Amb dutxa, 18 euros. I les dobles, 18 euros per a cada inquilí. Allà no només poden dormir, sinó també beure cervesa o jugar a bàsquet. Stella Maris Barcelona té un pressupost de prop de 230.000 euros. Es manté econòmicament amb suport del Port de Barcelona, de l’Ajuntament, de la Generalitat. "I, si ens falten 5.000 euros, l’Arquebisbat ens els dona", assenyala el responsable del servei.