MO de Movimiento, de plató a restaurant de «capitalisme 2.0»

Va ser teatre, plató de televisió i ara l’epicentre d’un projecte que vol «transformar ciutats des del consum responsable». El restaurant MO de Movimiento (Espronceda, 34, Madrid) impulsa el «capitalisme 2.0», que cuida les persones i el medi ambient i posa en un segon pla els beneficis.

Amb ell arrenca Projectes Conscients, iniciativa empresarial de Javier Antequera (fundador de la cadena Lateral) i Felipe Turell (exdirector de l’hotel Urban) per «ajudar a reinventar el consum i l’oci urbà a les ciutats a través de criteris basats en la sostenibilitat, la responsabilitat i la inclusió social».

«Aportem valor a la societat i a més donem de menjar», explica a Efe Turell, perquè a MO de Movimiento la meitat de la plantilla estava en risc d’exclusió social –provenen de l’Associació Nord Jove, la Fundació Tomillo i la Fundació Arrels–, tots els ingredients són de petits productors espanyols, la pràctica totalitat ecològics, i s’esforcen en la reducció de l’impacte mediambiental.

En aquest restaurant hi treballen des d’un refugiat senegalès que va arribar a competir a les Olimpíades com a triatleta a dos ‘menes’ als quals han aconseguit permisos de treball, passant per un aturat de llarga durada de 55 anys. «Hi ha situacions terribles darrere», reconeix, per assegurar que tots cobren «per sobre de conveni i molt per sobre del mercat, i tot i així és rendible».

No accepten diners en efectiu –«amb el pagament digital no generes diner negre», remarca– i no es plantegen apujar el tiquet mitjà més enllà dels 25 euros perquè «és una xifra per a tothom». «No prioritzem els beneficis, els posem al mateix nivell que les persones i el planeta; és com una fusió entre una empresa tradicional i una oenagé, i així volem transformar les ciutats», afegeix aquest madrileny nascut el 1981, al qual li va canviar l’òptica empresarial un programa de l’escola de pensament THNK School of Creative Leadership d’Amsterdam, on formen «líders conscients» que generin «impacte positiu».

Turell i Antequera van tardar 16 mesos en portar a terme el seu somni al barri de Chamberí, en un local que va ser el Teatre Espronceda i després plató televisiu com a part de l’antiga seu central de l’Agència Efe. Bona part del seu material ha sigut reutilitzat –runa de la demolició, lluminàries o les fustes de l’antic pati de butaques– i així van aconseguir reduir un 73% l’empremta de carboni en la construcció d’aquest espai de 1.000 metres quadrats.

Els forns de les pizzes escalfen l’espai

A més, els dos grans forns artesanals en els quals s’elaboren les pizzes serveixen per escalfar l’espai gràcies a un circuit de radiadors i un sistema de gerres penjades del sostre equipades amb ventiladors i aigua que refrigeren i humitegen l’aire sec a l’estiu. Fins i tot l’uniforme del personal és de segona mà i s’ha tenyit amb claus de les antigues butaques.

A la cuina només arriben productes nacionals, la pràctica totalitat ecològics, incloses les begudes i les farines amb què elaboren els seus pans. «No tenim Coca-Cola, per a mi és verí d’una multinacional i treballem amb petites destil·leries ecològiques de Huelva, Àlaba i Galícia per respecte màxim al medi ambient», detalla Turell.

Des de la seva obertura al maig, el públic li dona suport i donen menjar a entre 10.000 i 11.000 persones al mes. «Hi ha molta gent que estava buscant alternatives al consum tradicional –apunta. Nosaltres plantegem un capitalisme 2.0 en què l’únic beneficiari no és l’emprenedor; els nostres productes són importants, l’equip és fonamental i els clients també. Volem inspirar i marcar el camí de com s’han de fer les coses».

Notícies relacionades

Dotze cellers d’abans i d’ara on menjar bé a Barcelona

Restaurant Ibaya (Andorra): alta muntanya, alta cuina, plats d’altura

La intenció de Javier Antequera i Felipe Turell és seguir fent créixer Projectes Conscients amb un hotel –el seu projecte inicial que va quedar aparcat–, una cadena de supermercats o «el que sigui» sempre que compleixi les regles del triple impacte: social, mediambiental i econòmic.

«Entenc que per aquí hauria d’anar l’hostaleria. Quan obrin les fronteres, MO de Movimiento es va a petar de turistes, perquè és un projecte que s’entén molt bé per exemple als països nòrdics. Però hem nascut sense turistes, sense empreses funcionant, sense hotels i som un destí», presumeix.