Tres dones, tres generacions

Catherine Deneuve, Andrea Riseborough i Morgan Saylor. Mare, filla i neta en la ficció. Un guió escrit pensant en les actrius que interpretaran els tres personatges principals, sobretot en el cas de Deneueve i Riseborough, màxims reclams d’una història tractada de manera massa dolça, una mica frívola si es vol, malgrat començar sent un drama d’impossible reconciliació generacional. L’escenari: una granja de pollastres a Nova Jersey, tot i que es tracta d’una pel·lícula francesa en tot el sentit de la paraula.

La Laura, propietària de la granja, pateix càncer. La seva filla, Charlie, no s’entén bé amb ella. L’àvia, Solange, fa acte de presència quan ningú l’esperava. El que passa a continuació és previsible. Malgrat que la Laura va tallar tota relació amb la Solange fa anys –no va ser precisament una bona mare i és difícil que sigui millor àvia–, la convivència comença a llimar totes les arestes, la Charlie se sent bé amb la Solange i la Laura comença a reconciliar-se amb aquesta. Molt de manual de drama suau preparat amb uns quants elements còmics. Perquè ni la grip aviària que assola la regió fa efecte en el drama, la malaltia queda en un segon pla i Deneuve dinamitza el conjunt fumant marihuana despreocupadament o coquetejant amb el cap de policia del lloc.