Anna receptes fàcils, o quan el «menjar de casa» triomfa a Youtube

Elcanal de cuina Anna receptes fàcils enlluerna nou milions de seguidors a les xarxes socials amb receptes tradicionals i senzilles, en què utilitza ingredients que qualsevol pot trobar a la nevera o al supermercat sense gastar gaires diners per elaborar «menjar d’estar per casa».

L’administradora d’aquest canal, Anna Terés, ha explicat a Efe, des dels seus fogons a Logronyo, que les receptes que publica a les xarxes socials són «molt d’estar per casa», cosa que constaten els cinc milions de seguidors que té a Facebook, els tres i mig de Youtube i l’altre mig milió d’Instagram.

Ous, farina, llet, tomàquet...

«Si veiem una recepta que ens agrada i ens apareix un ingredient que no tenim, ens inclinem per no fer aquest plat»; mentre que «si utilitzes ous, farina, llet, tomàquet o coses que es puguin tenir en fresc, la gent s’anima a fer-ho», ha assegurat.

En aquest sentit, ha assegurat que les receptes d’alta cuina les disfruta molt quan surt a menjar a un restaurant, però «és inviable poder elaborar aquests plats des de casa teva i perdre moltes hores amb un filet si no ets un professional». «A mi m’encanten els plats d’alta cuina i els restaurants bons on et posen un plat enorme de disseny amb poc menjar, però que, en realitat, porta molta elaboració a la salsa, la carn, la guarnició o, fins i tot, al pa i l’aigua», ha precisat.

Pa de pessic de iogurt, la recepta de rècord

No obstant, ha indicat que ells ho fan perquè tenen públic i poden dedicar 15 hores a elaborar un plat i presentar-te’l de manera «molt especial», però ella assegura que no té temps per «dedicar cinc hores a una salsa que tindrà una posició anecdòtica al plat».

Amb aquesta fórmula de «cuina fàcil» per a tots els públics, ha revelat que la recepta que més èxit ha tingut al seu canal de Youtube ha sigut un «simple» pa de pessic de iogurt clàssic, que porta més de 27 milions de reproduccions; seguit del d’una lasanya de carn, amb 11 milions. També ha anomenat altres receptes que han superat més d’un milió de reproduccions, com els rotlles de primavera, els sandvitxos i el pastís de poma, si bé ha sigut un aliment amb milers d’anys d’antiguitat el que ha despertat la curiositat de molts dels seus seguidors durant el confinament per la Covid-19: el pa.

«Vaig notar que moltes persones –ha comentat– em preguntaven sobre com fer pa i hi havia una demanda tremenda perquè la gent no volia sortir de casa, així que em vaig decidir a fer un vídeo sobre com fer aquest aliment». Durant aquell mateix període feia retransmissions en directe perquè era «una manera de sortir de la rutina d’estar tancada a casa i de fer la quarantena molt més suportable».

Terés, d’origen lleidatà, però establerta a Logronyo des de fa més de 20 anys, va decidir, el 2014, obrir un blog de cuina perquè els amics li demanaven sovint la recepta d’un pa de pessic, i va pensar que era una bona manera de tenir-la sempre a mà, sense necessitat d’explicar-ho moltes vegades. Va ser una amiga la que la va convidar a obrir-se els comptes en xarxes socials per publicar totes les receptes i, tot i que no sabia gaire bé com aconseguir seguidors, els usuaris van començar a entrar de manera «freqüent» pel seu perfil de Facebook.

Públic internacional

«Em vaig obrir una pàgina a Facebook i des d’allà vaig començar a pujar novetats. Vaig conèixer altres persones que tenien blogs de cuina i que em van ensenyar a aconseguir una

Notícies relacionades

El Forner d’Alella: aquests jubilats ho estan petant a Youtube

Així triomfa la 'youtuber' gastronòmica MJ

mica més d’abast», ha detallat Terés, que, als inicis, pujava almenys quatre o cinc receptes a la setmana per «tenir varietat». Així, compartia les receptes que «més èxit tenien a casa», com macarrons i arròs; tot i que aviat va percebre que el que era més bo no sempre tenia tanta acceptació com els menjars que tenien un aspecte apetitós a les fotos.

Segons aquesta cuinera ilerdenca, tan sols un 40% de les persones que la veuen a l’altre costat de la pantalla resideixen a Espanya; mentre que la resta reprodueixen els vídeos des d’altres parts del món, principalment a l’Amèrica Llatina, però n’hi ha alguns que se li «resisteixen», com, per exemple, Corea del Nord.