Cata Menor
L’ego del xef no importa, per Pau Arenós
El luxe, avui, ara, és menjar una carxofa recollida el mateix matí a l’horta del costat

No sempre prestem atenció a la manera en què el lloc on hi ha ubicat un restaurant determina la seva cuina.
Pensem, de manera comuna, en establiments construïts des de les ganes personals, propietat d’algú que ho dissenya, segons l’apetència, segons el que li agrada a ell o ella, reflex d’una manera de ser i sempre condicionat al que aquesta persona pugui pagar. Primer, jo, els meus gustos, els meus desitjos, la meva ambició; el client, després.
Però, ¿i quan és al revés, quan l’ego queda submergit en la funcionalitat? Cèntric, el restaurant que dirigeix Susana Aragón, associada amb la seva parella, Óscar Teruelo, és un exemple de casa amb condicions: és el bar restaurant de Cèntric Espai Cultural, un equipament propietat de l’Ajuntament del Prat, amb biblioteca, sala d’exposicions, arxiu municipal i auditori, i bones croquetes.
Per començar, no és el lloc que haguessin construït ells, sinó el que van construir d’altres. Després, el requisit obligatori que la màquina funcioni a tota velocitat a totes hores cada dia, de manera que necessiten un gran equip: ¡28 persones!
Últimament escric molt de llocs amb dos o tres treballadors: les magnituds que s’acosten a la trentena d’empleats són les habituals de l’alta cuina. I això no és el que fan a Cèntric, almenys, no amb el luxe clàssic com a bandera. Perquè el luxe, avui, ara, és menjar una carxofa recollida el mateix matí a l’horta del costat.
Tercer, el preu, amb l’obligatorietat de ser assequible (plat del dia a 10,30 euros i menú a 13,50 euros), i quart, un registre culinari ampli per complaure una comensalitat variada.
L’Óscar diu que vol eliminar els nachos amb formatge i pic de gall, i no dic ni que sí ni que no: a mi no m’interessen, com, tampoc, el falàfel i els burritos, però ¿per què privar d’això els clients? Jo prefereixo el confit de pota blava o el suquet de lluç i gamba.
[Aquí, bons restaurants de Barcelona on es pot menjar per menys de 20 euros, i, aquí, restaurants on es glorifica el menú del dia]
No és la sala que vols, sinó la sala que tens.
No és la cuina que vols, sinó la cuina que volen (i la que vols tu, sí, també).
Notícies relacionadesNo és el restaurant que vols, sinó el restaurant que pots.
I, potser, és el restaurant que es necessita.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- Víctima mortal Mor un auxiliar forestal que treballava en l’extinció de l’incendi de Paüls després de caure 20 metres
- Estiu de 2026 MediaMarkt ocuparà la gran botiga de FNAC al Triangle de plaça Catalunya
- Canvis després del congrés Lorena Roldán deixa el seu escó com a senadora i obre el ball de cadires al PP català
- Nova ordenació de jutjats Catalunya comptarà amb 109 unitats judicials noves, de les quals 34 són prioritàries
- En un informe El jutge rastreja el finançament del PSOE i requereix informació sobre les donacions d’Ábalos