‘Influencers’ de més de 60 anys: les noves estrelles de la gastronomia

Tot i que és difícil trobar-li alguna cosa bona al coronavirus, un dels efectes positius que pot detectar-se és que molta gent ha recuperat les ganes de cuinar a casa. O bé ho ha provat per primera vegada i li ha agafat gust. Però no es tracta només de bullir pasta o fregir un bistec, sinó que molts s’han atrevit a rescatar aquestes receptes de tota la vida que havien quedat oblidades a favor de la modernitat, la manca de temps o el desconeixement.

I curiosament la cuina tradicional s’ha tornat a posar de moda gràcies a les xarxes socials, però no de la mà de joves moderns i atrevits, sinó de persones que ja superen la seixantena. És el cas de Rafael Antonín, més conegut com @rafuel55 a Instagram; del matrimoni El Forner d’Alella, amb gairebé 500.000 subscriptores a YouTube; o fins i tot d’un monjo franciscà del monestir del Santo Espíritu de la Montaña, que també penja videoreceptes a la xarxa. ¿Per què tenen èxit? Segurament perquè fan les coses de manera senzilla, sense postureig ni trucs.

Les millors receptes de Rafuel

Les millors receptes de RafuelTé 578.000 seguidors a Instagram i acaba de publicar el llibre ‘Rafuel, mis mejores recetas’ (Editorial Planeta), així que Rafael Antonín (1955) pot definir-se tal com Déu mana com un ‘influencer’. Explica que va començar al món de les xarxes socials el 2012 per convocar les seves filles a la taula, i des d’aleshores no ha parat de publicar cada dia i de créixer en nombre de fans.

I durant el confinament, encara més: «En les últimes dècades ens havíem oblidat de cuinar a casa, no hi havia temps. Però arriba la pandèmia i ens tanca a casa, i molta gent jove es troba que no sap com fer-ho. Per això, vaig començar a penjar videoreceptes encara més fàcils, i als xavals els va encantar. Més del 50% dels meus seguidors tenen menys de 30 anys», explica des de la seva casa de Barcelona.

Tant en el seu compte d’Instagram com al llibre, les receptes responen a premisses molt bàsiques, però que havien quedat soterrades sota un estil de vida frenètic. «El menjar casolà ben fet és sensacional; una truita de patates pot ser tot un luxe. Això és el que jo proposo, receptes senzilles ben fetes, amb producte de mercat i ben presentades», recalca. A més, estan explicades pas a pas i no requereixen grans habilitats tècniques, per la qual cosa hi ha moltes possibilitats que surtin bé. Rafuel afegeix els últims ingredients: «Són divertides, barates i bones».

Un matrimoni jubilat i un frare franciscà

Un matrimoni jubilat i un frare franciscàEls tocs de queda i restriccions que pesen sobre els restaurants també han fet créixer altres ‘convidats’ al món de les xarxes socials, en aquest cas YouTube. D’una banda, El Forner d’Alella, el nom artístic del matrimoni format per Josep Maria Mañé i Carme Julià, tots dos jubilats, el canal de videoreceptes dels quals assoleix ja els 480.000 subscriptors (a l’entrevista que se’ls va fer en aquest diari al febrer, la xifra era de 435.000). I també tenen llibre: ‘Como en casa de mamá’ (Grijalbo).

Com explicaven llavors, el seu truc és també fer que les coses siguin fàcils: «Ensenyem a preparar receptes de tota la vida, que a la gent els porta records de casa de la seva mare. Això sí, l’objectiu principal és que l’explicació sigui senzilla, perquè a tothom li pugui sortir bé». I així és fàcil atrevir-se amb una fideuà, un guisat, unes bones postres o fins i tot pa.

Notícies relacionades

Trobada amb ‘wine lovers’ o per a sopar sushi: quin vi prendre?

‘Panquemado’, ‘pegarata’, alpistera... dolços de Setmana Santa més enllà de la mona i la ‘torrija’

Encara més estrany és el cas del frare Ángel Serrano, cuiner de l’hostal del monestir franciscà de Santo Espíritu de la Montaña (Gilet, València), que arran de la pandèmia va començar a penjar videoreceptes a través del canal de YouTube. Algunes superen les 500.000 visualitzacions, i això que estan basades en part en la cuina del segle XVIII. Concretament del llibre ‘Nuevo arte de cocina española’, publicat el 1745 pel també monjo franciscà Juan Altamiras. Pollastre en pepitòria, sopa de ceba, croquetes de bacallà, rosquilles d’anís...

De nou, ¿com pot ser que triomfi una cosa tan tradicional en una xarxa que sempre busca la novetat? Doncs segurament perquè remet a una cuina sense ínfules, per elaborar a casa amb productes de proximitat, que és sana, saborosa i, a més, barata. La qüestió és saber si, una vegada acabi l’estat d’alarma i abracem la nova normalitat, la cuina casolana i tradicional continuarà estant de moda o serà una simple anècdota de l’època de pandèmia.