Les cinc claus de la reforma de l’administració de Catalunya: de la reducció de la burocràcia a l’ús de la IA

Un dels grans objectius d’aquest projecte és facilitar la relació dels ciutadans amb l’administració. Això té una mesura estrella: l’aspiració del Govern de «simplificar» 170 tràmits administratius dels gairebé 2.400 que gestiona la Generalitat. L’horitzó final és fer l’administració catalana «més fàcil, amable i accessible». L’executiu ha començat per intentar agilitar els 10 primers tràmits que són els més comuns. Per exemple, es busca reduir la tramitació d’ajudes al cotxe elèctric; a les energies renovables; a la situació de dependència o al reconeixement d’alguna discapacitat.

Una altra les qüestions clau de la reforma és el reconeixement al «dret a l’error» tant dels ciutadans com dels funcionaris. ¿Què significa això? El Parlament està a punt d’aprovar una llei perquè les persones en situació de vulnerabilitat no hagin de tornar ajuts que hagin rebut per error. Això hauria d’evitar polèmiques recents com quan el Govern va reclamar diners a les de 9.500 famílies que estaven percebent la renda garantida de ciutadania (RGC) perquè l'import que percebien era superior al que els corresponia. Tampoc es podrà perseguir treballadors públics per fallades en la gestió que s’hagin produït «de bona fe i sense frau». Això busca millorar l’agilitat en tots els processos, ja que de vegades hi ha funcionaris que frenen tràmits davant la por de tenir després «responsabilitats civils o penals».

Perquè l’engranatge d’una administració funcioni també és clau el paper dels seus funcionaris. Així, el Govern impulsarà una llei per millorar el procés de selecció dels treballadors públics i facilitar la seva mobilitat. La norma impactarà en gairebé 400.000 funcionaris. Un dels objectius serà implementar un nou sistema de selecció de persones. Així, es crearan «òrgans permanents de selecció» per agilitar la provisió de treballadors quan sigui necessari. És a dir, es professionalitzaran els tribunals de selecció amb persones que, a diferència d’ara, es dedicaran només a això.

Per adaptar-se als nous temps, la Generalitat també promourà «la digitalització integral de l’Administració». Entre altres aspectes, això suposarà «impulsar» la intel·ligència artificial en els processos administratius tant per potenciar la seva eficiència, com per vigilar els «riscos» que també suposen les noves tecnologies. El Govern ha creat una direcció general d’intel·ligència artificial i ja ha començat a formar els treballadors. L’objectiu és que tots les utilitzin abans del 2028.

Si els ciutadans tenen motius per exasperar-se amb l'administració, les empreses també. Ho admet el mateix Govern en el document, que considera que l’«excés de burocràcia ofega el dinamisme econòmic i social del país». Per intentar millorar la situació, la Generalitat s’ha fixat el repte de «simplificar els 10 tràmits d’empresa més complexos i amb més impacte». Aquests són, per exemple, la sol·licitud per aconseguir l’autorització d’una instal·lació fotovoltaica i eòlica; l’autorització ambiental o les llicències d’obres. En aquest últim cas, per exemple, la normativa fixa que el termini màxim per concedir la llicència han de ser dos mesos com a màxim mentre que de vegades es retarda a l’any o fins i tot a tots dos.

D'entre les 50 propostes que llançen els experts, una de les més 'revolucionàries' és la voluntat d'aconseguir una administració pública on predomini la figura dels directors generals nomenats per la seva capacitat professional, i no pel fet de tenir el carnet del partit o ser afins al govern de torn. Això seria, admet el mateix informe, «un canvi cultural» que suposaria «modificar pràctiques profundament assentades».

Parlant en plata, amb aquest canvi els partits deixarien de tenir la potestat de col·locar desenes de persones afins en l’administració –els directors generals–, els llocs de la qual serien designats per processos on primaria «la transparència, la meritocràcia i la neutralitat política». El Govern està decidit a emprendre aquesta qüestió, però l’informe no precisa quants dels directors generals actuals continuaran decidint-se per «lliure designació» –a dit, com ara– i quants seran de «caràcter professional». Això determinarà que sigui una mesura cosmètica o de pes. Per dur-lo a terme, es proposa la creació d’un Institut de la Direcció Pública Professional de Catalunya.

Notícies relacionades

Illa llança la seva reforma de l’administració pública de la Generalitat amb 50 propostes d’experts

Vilaplana afirma al jutjat que Mazón no semblava tenir pressa «per arribar enlloc»

Finalment, l’informe proposa millorar l’avaluació de les polítiques públiques de la Generalitat, és a dir, analitzar si les mesures que pren el Govern en tots els àmbits són les adequades per a aquella realitat concreta que pretengui transformar. La idea principal és transformar Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) en una «agència independent» que fiscalitzi tots els departaments en els quals s’estructura la Generalitat.

A més, aquest dimarts el Govern aprovarà un «consell assessor» que farà «el seguiment» de com s’implementen aquestes reformes en l’administració. El liderarà el catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Carles Ramió, que ja ha encapçalat el grup d’experts que han elaborat les 50 propostes de millora.