La teleassistència de Barcelona rep 35 trucades diàries d’avis per «conversar per soledat»

Com ara la teleassistència, un dispositiu que té l’usuari i que està connectat per la línia telefònica a una central receptora i que permet comunicar en cas d’urgència simplement prement un botó. La poden sol·licitar persones més grans de 75 anys i altres menors d’aquesta edat amb mobilitat reduïda o grau de dependència.

Segons dades a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, aquest servei a Barcelona va rebre l’any passat 57.000 trucades, de les quals 14,8% van ser per demanar ajuda, cosa que significa una mitjana mensual de 8.500 trucades. D’aquestes, un 12,14%, cosa que suposa 35 al dia, es van tipificar pels tècnics com «converses per solitud», és a dir, «la necessitat de les persones de sentir i comprovar que a l’altre costat del telèfon hi ha algú», segons els serveis socials del consistori.

La resta de trucades a la teleassistència és per comunicar situacions com vacances, ingressos hospitalaris o canvis de contactes, tot i que també hi ha un 22,8% de trucades que corresponen a pulsacions no desitjades de la medalla. Els tècnics d’aquest servei també solen fer trucades a les persones grans per fer un seguiment del seu dia a dia i així aconseguir que no se sentin tan soles.

Xarxa contra la solitud

Al costat de la teleassistència, els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona també tenen el projecte Radars per pal·liar els efectes de la soledat no desitjada i prevenir situacions de risc de les persones grans.

Per fer-ho es crea una xarxa de voluntaris als barris, formada per veïns, comerços, principalment les farmàcies, i centres de salut, que han d’estar atents a la dinàmica diària dels avis del seu entorn i si detecten algun canvi important, es posen en contacte amb els serveis socials. El programa Radars és present a 59 barris de Barcelona, compta amb la col·laboració de 300 voluntaris i l’any passat va atendre unes 2.500 persones grans.

«La solitud és un sentiment natural, que forma part de la vida. Tothom pot sentir-se sol en algun moment al llarg de les seves etapes de vida. Però quan aquest sentiment es cronifica, pot tenir un impacte molt negatiu sobre el benestar emocional i la salut de les persones», assenyala Marta Villanueva, regidor de Salut i Persones amb Discapacitat a Barcelona.

Morir en «silenci»

Javier H., un agent de la Guàrdia Urbana de Badalona, recorda que fa uns anys va tenir una intervenció que el va impressionar. Va ser al centre de la ciutat, en una zona de cases baixes i antigues. Els veïns els havien trucat perquè feia dies que no veien l’ocupant d’un d’aquests habitatges i de dins sortia una forta olor. «Vam trucar a la porta i allà no contestava ningú», explica a aquest diari, per la qual cosa van activar el protocol en aquests casos reclamant la presència de bombers i una ambulància.

Després que els bombers forcessin la porta, els agents van entrar a la vivenda i van veure una persona gran, d’uns 75 anys, morta a la butaca de casa seva, en pijama i bata, mentre veia la tele: «Havia mort allà totalment sol, en silenci, ni familiars ni ningú se n'havien adonat». L’agent remarca que la imatge de l’avi mort el va impactar bastant, ja que va pensar que «si no tens veïns ningú s'adona que has mort».

Davant aquestes situacions. El protocol policial és sempre el mateix: primer els agents reben l’avís per part de veïns de mala olor. Acudeixen a la vivenda i han de sol·licitar la presència dels bombers per obrir la porta, ja que ningú respon a la trucada, a més d’una ambulància per si hi ha dins algú que la necessita. Una vegada dins els agents constaten que hi ha una persona morta i activen el jutjat corresponent que es fa càrrec de les diligències

A l’existir participació judicial després de trobar una persona morta a la seva vivenda per mort natural el jutjat sol determinar en la majoria de casos que se li faci l’autòpsia. D’aquesta pràctica s’encarrega un forense. Segons dades de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, entre el 2019 i el 2024 es van practicar 26.327 autòpsies, que corresponen a un 6% del total de morts que es produeixen a Catalunya.

Notícies relacionades

Es disparen les morts en soledat a l’estiu: «L’agost ha sigut de rècord»

llles Canàries: un tresor natural i cultural que cuida el seu present i el seu futur

D’aquestes autòpsies, un 62,1% corresponen a morts per causes naturals. Per grups d'edat, el 71,3% d'aquestes autòpsies per morts naturals van correspondre a persones de més de 60 anys i el 66,8% a persones de més de 70 anys.

L’informe del 2023 de l’Agència de Salut Pública de Catalunya indica que tres de cada 10 persones de més de 80 anys viuen soles, les dones en més proporció que els homes, tot i que disposen de més suport social. També assenyala que «les relacions socials i la soledat poden tenir conseqüències en la salut, particularment en el benestar emocional», malgrat que remarca que «viure només no implica haver de sentir-se sol, ja que és el recolzament social que es disposa el que explica en bona part el sentiment de solitud».