10 llocs per degustar el millor pa artesà a Catalunya

Excursionistes i forners sempre han tingut un despertar comú. Uns matinen per aprofitar la fresca de l’alba i assegurar el camí amb llum de dia i els altres, per tenir acabat de fer el pa dels esmorzars. Un bon pa per a un bon pícnic. Tots dos posen en ruta unes quantes propostes d’escapada per tot Catalunya.

Alt Camp: Fins a quaranta varietats diferents

La primera ens porta a la vinya, a la comarca de l’Alt Camp. El 1917 s’hi construeix l’edifici obra de l’arquitecte deixeble de Gaudí Cèsar Martinell destinat a rebre el raïm dels pagesos de Nulles i els seus voltants. Constituïts en cooperativa, les seves collites de 1920 van ser les primeres en omplir el celler modernista. És un espai que ens submergeix de ple al món del vi, la terra i l’arquitectura que utilitza la bellesa per servir a la gent del camp. Les experiències enoturístiques que ofereix Nulles a través de la seva cooperativa es completen amb la visita a la seva fleca.

Pa pastat a mà, amb massa mare natural, sense additius i fermentació molt llarga. El forner de Nulles, Jordi Gasque, elabora a consciència fins a 40 tipus diferents de pa, d’espelta, d’olives, de calçot, de xocolata... En el seu espai a Instagram (@forndenulles) es poden veure, ¡Tots d’allò més apetitosos! I a tot el que li pregunti sobre què fer a Nulles, aquest artista del pa no dubta a dirigir-lo a la Catedral del Vi, el Celler Cooperatiu modernista. Però –diu– «el més bo de Nulles és la seva tranquil·litat. S’ha de venir a una casa de turisme rural de l’entorn i descansar. Som a deu minuts de Tarragona i a cinc de Valls, però aquí respirem, sobretot, calma».

Almoster: Exquisit pa artesanal de pagès

De Nulles, sortim cap a Reus, però fent aturada a Almoster. És una petita localitat amb referència històrica documentada de l’any 1146. Estratègicament situat com a punt de partida de visites i excursions, a les muntanyes de Prades i al Parc Natural Serra del Montsant, i a molt pocs quilòmetres de la Costa Daurada. Un mar i muntanya pròxims per a uns quants pícnics amb el pa del Forn Pastisseria Vilarrubí d’Almoster. Allà, el Joan i la Joana couen al forn pa artesanal de pagès, de mig quilo. Joan Vilarrubí és la tercera generació de forners, segueix la línia del seu pare, Antoni, i del seu avi, Flaviano.

Almoster és un poble que s’explica a si mateix. En determinats dies es pot participar d’una ruta guiada per les seves cases més antigues.

Reus: Farines ecològiques i de proximitat

En 20 minuts amb cotxe, des d’Almoster arribem a Reus, on tornem al modernisme. La capital del Baix Camp té traçada als seus carrers una Ruta del Modernisme, un recorregut pel centre de la ciutat per admirar una trentena de façanes modernistes seleccionades, en un trajecte senyalitzat amb data construcció i el nom de l’arquitecte. Entre aquestes hi ha la Casa Navàs, una vivenda modernista on podem entrar, com al Museu del Vermut i al Gaudí Centre, dues recomanacions més de visita abans d’aconseguir uns quants pans del Forn Sistaré. Diversos premis han reconegut la manera de treballar el pa i viure l’ofici en aquest establiment de Reus amb història documentada des de 1910 i que ara regenten dos germans, Xavier i Tomàs Pàmies Sistaré, fills de diverses generacions de forners. La selecció de les seves farines, de proximitat i ecològiques, la massa mare i el procés de fermentació fan més saludables els seus pans. A més del seu pa de pagès rodó amb IGP (Identificació Geogràfica Protegida) Pa de Pagès Català, preparen barres de 3, 5 i 8 quilos i han arribat a fer-les de fins a 12 quilos per a esdeveniments especials.

Artesà de Segre: Pans rodons i saboroses coques dolces i salades

Fent cap al Pirineu, farem dues parades a Terres de Lleida, una en Artesa de Segre i l’altra a Torregrossa. A Artesa, per comprar pa i coques a la fleca Cal Joan Bo, i això de Bo es refereix al Joan, l’avi de les actuals forneres, de qui tots deien que era molt bona persona. Però molt bo és el pa, igualment, que continua coent al mateix forn de llenya on els preparava ell i ara les seves dues netes, Teresa i Núria Vilanova. L’avi de la seva mare va fundar la fleca l’any 1892. Des d’aleshores, amb la mateixa massa es creen pans rodons, en barra i en ‘xusco’. Només canvien la forma i el pes. Les coques, amb la mateixa massa com a base, les fan dolces i salades, de recapte, com sempre, i amb ceba. I, a l’hivern, la massa de pa embolica la típica panada d’espinacs de Lleida.

Des d’Artesa, serem a set minuts del poble de Seró, on es pot visitar el jaciment arqueològic on s’han trobat restes del neolític. A més del recorregut guiat, al Seró Espai Transmissor organitzen activitats culturals obertes a tot el públic.

Torregrossa: Pa rústic amb formes de ronyó

Ja a Torregrossa, ens espera un pa especial. La seva forma de ronyó el va batejar, és el pa ronyó, típic a la zona, però que ja només elaboren 3 o 4 fleques. Una d’elles és Pa Ronyó de Torregrossa. El van obrir el 2011 els seus propietaris actuals i, perquè no es perdés l’especialitat, li van dedicar la fleca i la seva tasca diària. «Antigament se’n feien de 200 o 250 grams, però nosaltres els fem de 300 grams, és un pa rústic amb forma de ronyó», explica qui el regenta, Marga Cano. Fan el pa amb massa de farina procedent d’agricultura respectuosa amb el medi ambient, sense pesticides ni abonaments químics, moltes a la pedra i lleidatanes. Massa mare natural, els fan amb blat antic, espelta, kamut i titodeum i fermentació de 20 hores. Cocció amb llenya d’alzina i oli d’oliva verge extra.

Una vegada a Torregrossa, serem només a 20 minuts de l’espai natural d’Estany d’Ivars Vila-sana,  el paradís de les aus i un oasi de calma per passejar i possibilitat de fer visites guiades. En temporada de recol·lecció d’olives i producció d’oli –de novembre a gener–, les cooperatives de la zona serveixen tastos i donen a conèixer tot el procés.

Alta Ribagorça: Un pa d’altura

Ja a les muntanyes pirinenques, a l’Alta Ribagorça, i de camí al Vall de Boí, ve de passada fer parada a El Forn de Llesp. El va fundar en 1950 Ramon Castells, el pare de la seva actual propietària, que des de juny del 2012, compta amb la certificació d’IGP de la Generalitat de Catalunya pel seu pa elaborat artesanalment des de fa més de 50 anys. Barra de mig quilo i pa de mig i de quilo es couen en un forn de llenya que no ha deixat mai de treballar. La barra del bar on es despatxa el pa, un petit menjador on degustar carta o menú i el jardí que dona la benvinguda al lloc són per sucar-hi pa. Les parets del local, al seu interior, són plenes de fotos, postals i retalls de diari. És que la fornera, Núria Castells, també és periodista i adora escriure poesia. És la dama de les tres P.

L’idíl·lic enclavament on viu és un inspirador de categoria, a les portes del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el mateix camí que porta fins a les ermites romàniques Patrimoni de la Humanitat.

Tírvia: Pa enfornat amb llenya

I de vall en vall, saltem a la comarca del Pallars Sobirà, en direcció al poble de Tírvia, a la Vall Ferrera, on hi ha el cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats (3.173 m). Des de la carretera que porta a Tírvia des de Llavorsí, ja es pot veure la silueta del poble, abans d’agafar el trencall que hi porta. Val la pena posar l’intermitent per arribar a Tírvia i entrar a la seva fleca. També des dels anys 50 del segle passat un pa excel·lent es pasta i s’enforna amb llenya dels boscos pròxims a l’única fleca del poble, una de les poques de tota la vall. Són la segona generació dedicada al pa i les coques en aquest poble pallarès que és un respir de calma, i un agradable mirador de la vall i les seves muntanyes. Amb el pa i la coca podeu anar de pícnic al bosc de Virós o escollir entre els molts camins d’aquest racó del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

El Lluçanès i la Ruta del Pa

Seguint el camí del blat, de les seves espigues en el camp al molí i el seu desenllaç a l’obrador i forn de pa, al Lluçanès han construït la seva pròpia Ruta del Pa. És una proposta de visita agroalimentària, des del camp fins a la taula, que descobreix l’activitat pagesa.

Farines locals i massa mare arrodoneixen en un pa les històries d’un cultiu i la vida en una masia, el Mas Terricabras –aquest estiu l’únic espai de la ruta visitable–, un molí i una fleca, Cal Pujals de Sant Boi de Lluçanès. La idea va néixer a partir de la recuperació d’un tipus de blat del Lluçanès, el forment del qual en la ruta s’expliquen les característiques de la seva llavor, germinació, maduració i sega, així com els seus usos per a consum. Només el passeig amb la vista en els camps de blat ja val la pena.

Les Llosses: Pasta pastada a mà

Se sent el mateix a l’arribar al nucli ripollés de Les Llosses. Allà, l’Anna i el Xevi conserven el mateix forn de llenya que, almenys des de fa 67 anys enforna pans i coques al Forn Matamala. Ho fan amb llenya del bosc, massa mare i farines de Bellver de Cerdanya, Igualada i Lleida, en una pasta pastada a mà que reposa en armaris de fusta entre drapets de fil i cotó. Així fan els seus pans de pagès de mig quilo, per compartir en qualsevol de les excursions factibles al seu entorn natural, un fabulós paisatge esquitxat de petites ermites.

La Garrotxa: Tradició artesanal centenària

Notícies relacionades

Trobada amb ‘wine lovers’ o per a sopar sushi: quin vi prendre?

‘Panquemado’, ‘pegarata’, alpistera... dolços de Setmana Santa més enllà de la mona i la ‘torrija’

I a Les Preses (Garrotxa), una cooperativa de cinc forners van apostar per abandonar la precarietat laboral gràcies al pa elaborat com abans. Així van crear la fleca La Fogaina una de les protagonistes del llibre de la periodista Ànnia Monreal, De pans per Catalunya (Sd Edicions), que és tot un viatge a la tradició artesanal fornera. Després d’aconseguir un assortiment de pans i altres elaboracions al forn, molt a prop de la Fogaina s’obre un món de camins per perdre’s i disfrutar del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Torroella de Montgrí posa fi a aquesta ruta del pa. I ho fa al local de Can Francès Flequers. Des de 1885, aigua, sal, farina, llevat mare i molt, molt repòs creen pans que són delícies. L’Anna i el Joan perpetuen així una tradició artesanal centenària. És a més una de les fleques que formen part de l’agrupació de Flequers Artesans de les Comarques Gironines. Molts d’ells elaboren el pa de la Tramuntana, fet amb blat de varietats antigues produït per la Cooperativa Agrícola de Castelló d’Empúries al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, el lloc que, una vegada a Torroella, val la pena visitar.