De botiga centenària a massatges asiàtics: nou desastre al comerç emblemàtic de Barcelona

El Periódico informava l’estiu passat del tancament de New Phono, el paradís musical que des de fa més d’un segle va despuntar a la zona (amb una etapa prèvia al carrer de Ferran), que dibuixava sempre el fil de les tendències, del gramòfon a les guitarres elèctriques, els amplificadors, els àlbums i els interessos del melòman. La família que durant generacions va alimentar aquesta especialitat, els Massó, havia aconseguit després del seu comiat el 2018 trobar un bon relleu en Tico Música, l’empresa de Badalona amb amor a la professió i que va apostar per mantenir la banda sonora del local, amb diverses entrades al carrer Ample.

Però com aquests últims explicaven a aquest diari, van tenir la mala sort de reobrir-lo el 2019 i menjar-se al cap de poc temps una pandèmia de la qual no es van poder recuperar. Els barcelonins es lamenten de cada defunció d’un local emblemàtic, però no solen travessar-ne el llindar de gaires. Compren a e-commerce i després es queixen si tanquen, reflexionaven llavors des del sector.

La nova vida d’aquest tram del carrer Ample exhibeix ara la fallida política municipal de preservació del comerç emblemàtic i protegit a la ciutat. Com ja va passar al carrer Comtal, amb una allau de tancaments que va donar pas a un repertori turístic per a l’oblit, la història es repeteix. El principal focus d’atracció és el Hash Marihuana & Hemp Museum Barcelona (o ‘museu’ de la marihuana), a pocs passos d’una històrica sabateria que es va transformar en negoci ‘fast food’ que ha sigut precintat perquè la nova activitat està blindada en aquesta zona. Al costat se situaven els tres espais de l’ex New Phono, que s’havien convertit en dos negocis de bijuteria (un d’ells desmantellat en els últims dies i l’altre també en aparent transformació) i el tercer (al costat del museu) que està funcionant com a local de ‘massage’ i pedicura.

Les cames d’una dona ajaguda es poden veure des del carrer en alguns moments, amb la porta oberta. Més enllà de l’activitat comercial, sobre la qual hi ha diverses teories, el local ja no recorda gens el seu passat. Per acabar-ho d’adobar, fins fa uns dies alguns dels seus cartells amb fotos deien «food (menjar) massage» en lloc de «foot (peus) massage». Algú els ho ha fet notar i dilluns van enganxar una ‘t’ a sobre de la ‘d’.

Crítiques de l’associació de comerciants

Per Barna Centre, un dels eixos comercials més importants de la ciutat, i que s’estén pel Gòtic, aquest nou episodi posa de manifest que «ni les mesures de protecció per a emblemàtics ni accions com la dels Baixos de Protecció (BPO) han permès protegir la diversitat d’establiments tradicionals que caracteritzava al centre històric». La posició d’aquesta patronal és clara: «Continuem demanant un pla de revitalització social, comercial i cultural per al centre que freni la degradació de l’entorn», assenyalen a aquest diari.

Per l’arquitecte Alberto Mejías, impulsor del primer catàleg d’emblemàtics, Barcelona ha de reaccionar i fer un esforç perquè les mesures de protecció impulsades des de consecutius governs municipals es facin efectives, «més enllà de la política». Recolza les reobertures comercials enfront de les persianes abaixades, però és molt crític amb la pèrdua de patrimoni. «No ens podem permetre quedar-nos sense memòria de la ciutat», insisteix, i recorda que de vegades ha documentat el mobiliari de botigues protegides amb què després no hi ha hagut un seguiment acurat de la preservació. I reclamant la promoció de la figura de l’«aprenent» per protegir activitats, i l’entrada en acció dels gremis.

Notícies relacionades

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

Jaume Collboni: "Trias i Colau ni governen, ni deixen governar"

El New Phono fins fa poc es componia de tres locals contigus sota el mateix nom. El catàleg del Patrimoni arquitectònic, historicoartístic i paisatgístic dels Establiments emblemàtics de Barcelona (2016) impulsat per l’ajuntament el situa en la categoria E2, pel seu interès (elements de façana i alguns expositors modernistes), i al·ludeix també a la importància de la seva activitat. Malgrat tot, ja és irreconeixible.

Segueix la mateixa sort d’una llarga llista de comerços històrics tancats i oblidats al cor de la ciutat.