La sospita dels denunciants del cas Tersa: «La incineradora manipula dades i la Generalitat no les revisa»

«La nostra no és una lluita només contra la incineradora de Tersa, sinó amb les administracions públiques que en són propietàries [l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana] i l’ens de control [el Departament d’Acció Climàtica]», aclareix Frucella, presidenta d’Aire Net. «Sentim que, en aquesta causa, han emparat sense reserves la incineradora, en contra de la ciutadania, i ara veiem que partint de dades falses», retreu.

«És una informació que avala la nostra denúncia del 2018», prossegueix Navarro, vicepresident d’Aire Net. L’organització va propiciar les indagacions que van fer que la fiscalia interposés una denúncia fa poc més d’un any, per la qual s’investiga el regidor d’Emergència Climàtica de Barcelona, Eloi Badia, i el cap d’explotació de Tersa, F. R. G., per un suposat delicte ecològic. 

Navarro creu que ha arribat el moment d’exigir cessaments: «És un fet gravíssim que qui ha d’exercir el control es tregui aquesta responsabilitat i la traspassi a les empreses que han de ser controlades. ¿Quina garantia podem tenir que no s’estan intentat ocultar i manipular dades? Cap. És tan summament greu que caldria començar a demanar dimissions dels responsables».

Escèptics amb el Govern

Aire Net està personada com a acusació particular en la investigació judicial entorn de Tersa, sacsejada després que la Generalitat s’hagi adonat de possibles equivocacions gruixudes per una distracció en la còpia dels valors que va aportar a la jutge d’instrucció. L’entitat és escèptica amb la versió de la fallada massiva a la qual el Govern s’aferra. Rebaten que se sostingui com a explicació plausible que disculpi cada un dels índexs desmesurats que apareixen en la documentació incorporada a la causa i absolgui de tot incompliment Tersa. 

«La Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat va tardar dos mesos a elaborar la informació. No podem pensar que, havent tingut tant temps per preparar-la, no s’hagi llegit el que ha presentat», oposa Frucella. «Hi pot haver hagut errors, però el greu és que ningú revisés aquesta informació», critica Navarro. «Si amb les nostres limitacions de temps i dedicacions, hem descobert possibles incompliments, ¿què no va poder haver fet la Generalitat amb la quantitat de funcionaris que hauria de tenir? No ens serveix l’excusa que té moltes dades», rasa.

Aire Net ha bussejat en els balanços amb els mesuraments continus de l’activitat de la incineradora entre el 2017 i el 2021. Ocultes en un embolic de xifres, detecta fortes oscil·lacions sobtades, d’un minut a un altre, i llargues ratxes amb valors inamovibles tant en les temperatures dels forns com en els cabals d’aire. Adverteix que no són resultats creïbles d’acord amb els principis bàsics de la física i la producció industrial. 

«Segons la nostra opinió, no estaríem parlant ja d’errors, sinó d’una manipulació de les dades que Tersa envia a la Generalitat. L’algoritme amb el qual Tersa treballa per mesurar la temperatura no és fiable i sembla que està sent manipulat des de fa anys», acusa Frucella. «Una prova que ni Tersa ni la Generalitat miren les dades. És injustificable», es queixa Navarro, que confia que la documentació que els agents van confiscar després de més de 10 hores de batuda a Tersa permeti «investigar a fons».

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

La incineradora es va dotar d’uns filtres catalítics el 2021 amb els quals assegura haver contret la contaminació emesa a l’atmosfera. Tot i així, Aire Net continua veient en la planta una amenaça per als veïns que viuen als voltants. «El més greu és que la Generalitat no verifica ni controla. Ens sentim desemparats, desprotegits i, en aquesta situació, no sabem quines conseqüències pot tenir sobre la salut», exposa Navarro. 

Frucella postula que la fàbrica que va cremar 337.490 tones de residus el 2022 és «un risc per la seva activitat, opacitat, falta d’integritat i falta de control de la Generalitat». «No sabem quina és la realitat. Quan la Generalitat vingui amb noves dades al jutjat i digui que aquestes sí que són veritat, ¿per què els hem de creure?», planteja.