El Congrés dona el vistiplau a la llei d’Atenció a la Clientela que blinda l’ús del català

Dues setmanes després de la ruptura amb Junts, el Govern ha aconseguit el vistiplau dels postconvergents, amb qui tenien un acord previ entorn d’aquesta norma, i de la resta dels aliats. El pacte amb els de Carles Puigdemont passava pel blindatge de l’ús de les llengües cooficials a l’hora que els clients interactuïn amb les empreses amb més de 250 treballadors o una facturació anual superior a 50 milions d’euros.

Després de la polèmica inicial, en la qual les versions de Junts i de l’Executiu van xocar, la norma contempla que les persones que visquin en una comunitat en la qual hi hagi una llengua cooficial rebin «l’atenció [de les empreses] en l’idioma oficial que se sol·liciti, sempre que l’empresa presti serveis en aquelles comunitats autònomes que disposen de llengua oficial diferent del castellà i la llengua utilitzada sigui oficial en aquesta comunitat autònoma».

És a dir, un català podrà dirigir-se a una gran empresa a Catalunya sempre que visqui a Catalunya i la companyia presti servei en aquests territoris. Això és extrapolable a les Balears i al País Valencià, al País Basc i Navarra amb l’eusquera i a Galícia amb el galego. 

Altres elements

Notícies relacionades

Puigdemont, Mas, Aragonès i Montilla participen en un col·loqui de les joventuts de Junts sense Torra

Junts salva el Govern de prorrogar la vida de les nuclears i congelar les taxes d’Aena

La norma, a més, estableix límits a les trucades ‘spam’, i estableix l’obligació que estiguin identificades amb un prefix numèric quan es tracta de campanyes comercials per captar clients. Tampoc seran considerats vàlids els contractes que se subscriguin a través d’aquest tipus de trucades i les companyies hauran de renovar cada dos anys el consentiment de l’usuari de rebre trucades. D’altra banda, s’estableix un màxim de tres minuts d’espera per rebre atenció telefònica.

En un altre ordre de coses, el projecte de llei inclou introdueix la figura de l’‘influencer’ en la legislació sobre joc, concretant que són els «personatges de rellevància o notorietat pública», que seran aquells subjectes que disfrutin d’un «ampli reconeixement» per la societat en el seu conjunt o, en el seu cas, per determinats col·lectius qualificats en consideració a preferències, aficions, interessos, professions, o qualsevol altre criteri que els singularitzi com a col·lectiu.