L’Editorial de Cristina Villanueva: Imatge insòlita

I al marge d'una decisió que no sabrem fins Nadal, hi ha una imatge que ja pesa més que qualsevol titular: un fiscal general traient-se la toga, baixant de la seva estrada del tribunal i caminant cap al banc dels acusats…

Despullat del cerimonial del càrrec. Davant de la justícia, com un ciutadà més.

I allà és quan diu: "La veritat no es filtra. La veritat es defensa."

Sembla que hi ha judicis que no només jutgen una persona. Jutgen un sistema.

I aquest... n'és un.

Hem arribat fins aquí, sense proves concloents, amb un enfrontament entre institucions, només amb les acusacions dels agents de l'UCO que assenyalen directament pel seu domini. Però, i les proves?

Alguns prefereixen l'impacte d'un titular i sembrar l'ombra del dubte. El resultat, una ciutadania desconfiada, un sistema tocat.

Notícies relacionades

"Em sembla molt necessari riure’s d’una mateixa"

Un nou cor per al Museu Egipci

I una pregunta que fa mal: qui protegeix la justícia... de la politització de la justícia?

Benvinguts al Segon Cafè.