Política local

Barcelona tindrà un monument dedicat a Cerdà el 2026

L’Ajuntament no ha decidit encara la ubicació de l’homenatge a l’urbanista i descarta plantejar que Eduardo Mendoza doni nom a la Biblioteca Pública de l’Estat.

El PP proposa senyalitzar el lloc on un tramvia va atropellar Gaudí mortalment

Barcelona tindrà un monument dedicat a Cerdà el 2026
3
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Tres noms il·lustres per a la història de Barcelona van sortir a col·lació ahir al matí en els debats entre els partits a l’ajuntament. Ildefons Cerdà, Antoni Gaudí i Eduardo Mendoza es van colar entre les peticions que els grups municipals van discutir en la comissió municipal de drets socials.

Junts va sol·licitar iniciar els tràmits per instal·lar un monument a l’urbanista que va idear l’Eixample, i el PP va proposar col·locar una placa al lloc exacte on un tramvia va atropellar mortalment l’arquitecte modernista i que el novel·lista doni nom a la futura Biblioteca Pública de l’Estat. De moment, Cerdà tindrà la seva escultura pròximament, Gaudí haurà d’esperar que els responsables de les commemoracions del centenari de la seva mort debatin si convé senyalitzar o no on va ser atropellat i Mendoza no és l’elegit de moment per batejar l’equipament que s’ha començat a construir, tot i que no es descarta com a candidat.

El regidor de Cultura, el socialista Xavier Marcé, va assegurar que el més probable és que Barcelona dediqui un monument a Cerdà l’any que ve, coincidint amb els actes de la capitalitat mundial de l’arquitectura a la ciutat. "Tot fa indicar que aquesta escultura existirà el 2026", va anunciar el regidor davant el prec de la nacionalista Neus Munté, que va apel·lar al gran cronista barceloní Lluís Permanyer, mort recentment, per reclamar una figura en honor de l’urbanista.

Marcé va afegir que, en tot cas, l’Ajuntament encara no té decidit on ubicar el monument, que Junts va reivindicar que se situï a l’Eixample. En aquest sentit, va dir que l’arquitecta municipal, Maria Buhigas, "està buscant el lloc que permeti fer-li justícia".

Tres projectes

"És cert que Cerdà té una plaça, però, no, un monument, i és un oblit difícilment explicable", va opinar el socialista, que va explicar que es treballa "des de fa temps" amb els col·legis d’arquitectes i d’enginyers de camins per liquidar aquest deute amb el forjador de la ciutat en el segle XIX. Marcé va comentar que s’han encarregat tres projectes al Consell d’Art Públic. D’aquí s’escollirà la que s’acabarà esculpint.

Quant a Gaudí, el PP va demanar que s’instal·li un rètol a la confluència de la Gran Via amb el carrer de Bailèn que informi que el creador de la Sagrada Família va tenir allí l’accident que li va arrabassar la vida. També va plantejar que es col·loqui algun tipus d’indicador als jardins de l’antic hospital de la Santa Creu, on va morir tres dies després del sinistre.

Els conservadors van suggerir que els dos punts s’incloguin en les rutes de patrimoni modernista de Barcelona. "No hi ha cap senyalització que recordi al vianant el punt exacte on es va produir el tràgic accident, tampoc als jardins on va expirar", va ressaltar el popular Antonio Verdera, que va afirmar que la proposició pretén "honrar la memòria de Gaudí als espais de la ciutat vinculats a la seva vida".

Notícies relacionades

El govern del PSC no va acceptar el prec del PP. Tot i així, Marcé es va comprometre a traslladar la proposta dels populars a la comissió del centenari de la mort de Gaudí, en la qual l’Ajuntament participa i s’encarrega dels actes que rememoraran la mort del genial arquitecte l’any vinent. "Tinc dubtes que la mort de Gaudí s’hagi de significar amb una placa", va reconèixer Marcé, que va traspassar la responsabilitat de decidir si aquest homenatge seria oportú a la comissió.

Finalment, el PP només va obtenir el suport de Vox perquè la Biblioteca Pública de l’Estat porti el nom d’Eduardo Mendoza. Els populars van jutjar que l’autor de La ciutat dels prodigis és una "figura transversal" i un dels escriptors contemporanis més reconeguts per la seva obra, estretament lligada a Barcelona. Creuen que la seva elecció tindria "ampli consens social i polític". "Rendir aquest homenatge seria un gest allunyat de partidismes per honrar la cultura i el talent barceloní", va considerar Verdera.