Judici per revelació de secrets

Un periodista diu que va veure l’‘e-mail’ de González Amador abans que García Ortiz

Campos declara al Suprem que el fiscal general no va ser la seva font informativa

El tribunal interroga avui el cap del ministeri públic, que s’enfronta a sis anys de presó

Un periodista diu que va veure l’‘e-mail’ de González Amador abans que García Ortiz
3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +
Cristina Gallardo
Cristina Gallardo

Redactora de Tribunals

Especialista en Tribunals / Nacional

Ubicada/t a Espanya

ver +

El judici al fiscal general de l’Estat entra avui en la recta final amb la declaració dels últims testimonis i dels pèrits de l’UCO de la Guàrdia Civil que van analitzar el telèfon d’Álvaro García Ortiz, entre els quals hi ha el tinent coronel Antonio Balas. El màxim representant del ministeri públic podrà aportar tots els aclariments i explicacions que ha anat acumulant amb el que s’ha escoltat durant les quatre jornades prèvies de la vista oral. S’enfronta a una petició de fins a sis anys de presó per un delicte de revelació de secrets.

Ahir diversos periodistes van assegurar haver disposat abans que García Ortiz de la informació continguda al correu que Carlos Neira, l’advocat d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, va remetre al fiscal del cas per mirar d’arribar a una conformitat que evités al seu client el judici per delicte fiscal. Per a això l’empresari havia d’admetre l’autoria de dos delictes fiscals. El periodista de la cadena SER Miguel Ángel Campos, que va ser el primer a informar sobre el reconeixement dels delictes de frau a Hisenda en el correu electrònic que la defensa de González Amador va enviar a la fiscalia, va relatar ahir que va conèixer el text d’aquest correu electrònic perquè l’hi va mostrar una font hores abans que arribés al correu electrònic de García Ortiz, cosa que va passar a les 21.59 del 13 de març del 2024. Campos va explicar que, hores abans que el correu fos enviat al fiscal general de l’Estat, la seva font li va deixar "escriure sencer" el correu i van acordar que es publiqués, però quan tornava a la redacció la font li "torna a trucar i li diu que no ho publiqui", que si ho fa es posaria en un embolic, perquè no sap "quantes persones hi poden tenir accés i no li deixa publicar-ho".

Quan El Mundo va publicar la notícia que l’intent de conformitat partia de la fiscalia en comptes de la defensa, el periodista va assegurar que "en cap moment" va parlar amb García Ortiz, tot i que li va trucar i va saltar la bústia de veu. També va trucar a la seva font, però sense èxit. Va explicar que la seva web no va publicar res, perquè ell sabia que aquesta font era falsa, fins i tot que a les "11 menys uns minuts" de la nit va aconseguir contactar amb la seva font i va aconseguir autorització per explicar el correu, perquè ja s’havia publicat.

Notícies relacionades

Un altre periodista, que va ser subdirector d’El País, José Manuel Romero, va confirmar que coneixien el secret que suposadament va ser revelat "molt abans que el fiscal general es posés a buscar-lo", ja que els ho va explicar un dia abans una font "de tota solvència de la fiscalia de la Comunitat de Madrid". Un altre periodista del mateix diari, Fernando Peinado, va reconèixer, a preguntes de l’advocat de l’Estat, que aquell dia la seva cap li va enviar un missatge el dia 12 de març perquè confirmés que González Amador "pagarà, és a dir, el reconeixement del delicte", per frau fiscal.

També va declarar el degà dels advocats de Madrid, Eugenio Ribón, que va revelar que la fiscal provincial de Madrid, Pilar Rodríguez, li va confessar sentir-se "com un sandvitx", pressionada "per dalt i per baix", en relació amb les ordres que rebia per la nota fiscal en què es revelaven dades confidencials sobre el pacte que proposava la defensa de González Amador. Ribón havia trucat a Rodríguez després de veure la nota de premsa –la que va difondre la Fiscalia General després de la publicació de la informació en què es deia que Hisenda va oferir un pacte a González Amador–, que havia provocat una "alarma i desconcert absolut" en l’advocacia ja que es revelaven dades que podrien perjudicar la defensa d’un ciutadà.