Els ‘expats’ conquereixen el nou barri del port de Badalona

Els pisos d’alt ‘standing’ que emergeixen entorn de l’emblemàtic canal del Gorg atrauen veïns internacionals i provoquen una revolució demogràfica / El 60% dels residents que hi han arribat des del 2022 són nascuts fora d’Espanya

Els ‘expats’ conquereixen el nou barri del port de Badalona
7
Es llegeix en minuts
Gerardo Santos
Gerardo Santos

Ubicada/t a Badalona, Santa Coloma, Mataró, Martorell, Esplugues i Vilanova i la Geltrú

ver +

Julián Gutiérrez, colombià, treballa com a científic de dades per a una empresa de consultoria en el sector financer. El Federico, argentí, va ser treballador de l’empresa Telus International, la moderadora de continguts de Meta que residia a la torre Glòries. Ricardo Yebra, malagueny, es dedicava al sector nàutic però ara vol reciclar-se i està "muntant una empresa d’agència de viatges de fi de curs per a nens dels EUA i Anglaterra per Espanya", dedicació que compagina amb la seva agència de charter sport a les illes gregues. Malgrat la seva diferent procedència, tots ells tenen en comú tres aspectes: són joves, teletreballen i han trobat una alternativa a Barcelona als nous edificis d’alt standing del barri del Gorg de Badalona.

Malgrat que no tots venen de l’estranger, els seus perfils encaixen en el fenomen expat: persones comunament provinents de països o àmbits acomodats i que es traslladen a zones on poden costejar-se amb facilitat el preu de la vivenda i treballar des de casa seva. EL PERIÓDICO va conversar amb una desena de nous i antics veïns del barri a peu de carrer. A partir d’aquestes converses es constata la revolució demogràfica que està experimentant la zona del Port de Badalona aquests últims anys. "El que m’agrada del Gorg és la combinació de veïns que venen d’altres barris de la ciutat i de gent de fora que el troben atractiu. Això fa espectacular el barri", afirma l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol. Des del gener del 2022, el barri del Gorg ha tingut un balanç positiu de 701 nous veïns. Tot just un 38,8% d’ells (272) són nascuts a Espanya, i entre les nacionalitats que més nous badalonins han aportat al barri en aquests tres anys destaquen 82 ucraïnesos; 63 colombians; 40 xinesos; 35 italians; 27 argentins; i 26 indis. Entre tots ells ja superen els 272 nous veïns del Gorg nascuts a Espanya en els últims tres anys. Al contigu barri de la Mora, el més nou de la ciutat, es repeteix la història: els residents amb passaport estranger arriben al 38,1% del total de veïns; i destaquen els italians (111; 85 més que el 2022); els xinesos (77; 26 més); els ucraïnesos (65; 61 més); o els francesos (64; 46 més). En el global de la ciutat, el percentatge de veïns nascuts fora d’Espanya es queda en un 19,1% (44.477).

"Al meu edifici, abans d’arribar, el propietari ens va dir que estava ple d’estrangers", diu Julián Gutiérrez mentre passeja els seus dos gossos pels voltants del canal del Gorg. "Quan ahir vaig entrar a l’Alcampo, només que vaig escoltar gent parlant en anglès i en alemany", assegura Linda Cardillo, una jove veneçolana que s’acaba de mudar al barri per compartir pis amb la seva parella, Ricardo Yebra, abans esmentat.

Els motius per triar la zona del port, que l’alcalde Albiol considera "el mirall d’una nova Badalona", són diversos, però tots els veïns preguntats per aquest mitjà la descriuen com una bona "alternativa" a la capital catalana. És el cas del Julián i la seva dona, que buscaven un lloc "a prop de Barcelona però sense el problema del preu dels lloguers". En aquesta línia es manifesta el Federico, que abans va viure en els barcelonins barris de Sant Antoni i Gràcia: "El centre ens aclaparava una mica, molt moviment, el preu era molt car i en el Gorg es tractava d’un pis a estrenar, molt més ampli, amb traster, aparcament, piscina i consergeria; aquí es viu tranquil i segur".

El Federico ha viscut cinc anys al Gorg, però just ara prepara la seva mudança. El destí serà el Brasil, d’on prové la seva parella, que hi ha trobat una oportunitat laboral. No obstant, abans viatjar al país sud-americà, ha de decidir què farà amb un pis que té en propietat a Cornellà de Llobregat. És una de les característiques dels expats, la constant mobilitat entre països per motius laborals.

Malgrat sortir rendible en comparació amb les zones més acabalades de Barcelona, tenir un pis en aquesta zona requereix rendes altes, una cosa que s’exemplifica amb els vehicles d’alta gamma que recorren el barri i omplen els aparcaments. El contrast amb la part antiga del Gorg, o amb els molt pròxims barris del Remei o de Sant Roc (que inclou tres de les seccions censals amb rendes més baixes de Catalunya) és evident: "Badalona és una ciutat on hi ha zones en què la gent ho passa malament, degradades econòmicament i urbanísticament. Cal trobar un equilibri, millorant aquestes zones però també potenciant i fent atractives zones en positiu", diu Albiol.

Al Ricardo i la Linda els preocupa quin tipus de negocis creixen al barri, i creuen que cal "reglar" el teixit comercial: "Hi ha alguns locals que estan superbé, comerços que projecten molt el canal, però em fa por que de sobte obrin 25 hindús i no hi hagi diversitat", admet el Ricardo. Preocupacions, en tot cas, compartides per l’alcalde Albiol: "La ciutat ja té prou botigues de conveniència i determinats tipus d’establiments que no aporten cap valor afegit ni al Gorg ni a qualsevol part de la ciutat". En aquesta línia, al març l’Ajuntament de Badalona va suspendre durant un any la concessió de noves llicències comercials, amb l’objectiu d’elaborar un pla d’usos del tipus de negocis de la zona: "Treballem perquè s’instal·lin botigues de qualitat i que ofereixin un servei del qual els veïns se sentin satisfets", resumeix Albiol.

Un exemple del tipus de negocis que agraden en el si del govern municipal és el gimnàs de pilates –entre altres disciplines com el ioga i el barre– Uve Movement, que regenta Izumi Shoji, veïna del Gorg des de fa cinc anys. La inauguració de l’espai va tenir lloc a mitjans d’octubre, va congregar unes 200 persones, i va comptar amb la presència de l’empresari local José Elías i d’Albiol: "El 80% dels clients són veïns del barri i pràcticament tot la resta venen d’altres zones de Badalona", explica Shoji. La majoria dels socis del gimnàs, explica la propietària del negoci, són holandesos, francesos, ucraïnesos o russos. Shoji és d’aquelles persones que es va mudar de Barcelona al Gorg "perquè buscava un pis nou, de compra, i els preus a Barcelona eren impossibles". Si bé és conscient que és difícil trobar avui vivendes a la zona per sota del mig milió d’euros, matisa les seves paraules: "Sí, ara sí que són molt cars, però quan el vam comprar sobre plànol cap al 2018― els preus eren uns altres, des d’aleshores han crescut moltíssim".

Impacte de les Tres Xemeneies

Notícies relacionades

La nova zona d’alt standing de Badalona mira al mar, però també al sud. El limítrof barri de la Mora va créixer amb l’atractiu de tenir accés directe a la platja, tot i que faci anys que aquesta està tancada per contaminació (s’espera que la seva reobertura coincideixi amb la inauguració del canal). Més al sud, en un altre temps la industrial zona de les Tres Xemeneies espera el seu torn per veure créixer-hi el Catalunya Media City, així com un nou barri costaner amb uns 1.700 pisos. Al costat del Gorg i la Mora, crearan un continu urbà que unirà Badalona, Sant Adrià i el nord del litoral de Barcelona; precisament en una zona de la capital, el sector de Diagonal Mar al Poblenou, que fa anys viu un procés anàleg, amb l’arribada d’expats.

No obstant, l’Ajuntament de Badalona voldria que els nous veïns es quedin a la ciutat durant el seu temps lliure i buidin les seves butxaques al comerç local. El gran eix vertical mar-muntanya és un dels plantejaments del govern Albiol per a això. Haurà d’unir el parc del Turó del Caritg amb el centre comercial Màgic, el barri del Gorg, el canal i el port. Queda per veure si els nous veïns tenen intenció de sortir de la seva zona de confort. De moment, això no ha passat: "Quan vens de la part més alta [més enllà de la parada de metro de Gorg] es veu tota la decadència, situacions rares al metro... Però en aquest barri jo no tinc aquesta sensació d’inseguretat", rubrica Cardillo.