El fenomen de ‘lux’

L’Escolania es defensa per cantar en castellà en el disc de Rosalía

"No vam imaginar que seria motiu de polèmica", afirmen des de la coral de Montserrat, que destaca que al llarg de la seva història ha interpretat peces en molts idiomes.

«Valorem que algú s’atreveixi a parlar del Creador amb naturalitat», diuen a l’abadia

L’Orfeó Català també apareix en els crèdits, però s’ha deslliurat de la polèmica

L’Escolania es defensa per cantar en castellà en el disc de Rosalía
4
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

L’Escolania de Montserrat, el cor de veus blanques amb més de 700 anys d’història de l’abadia benedictina catalana, ofereix la majoria del seu repertori en llatí i català, però ha cantat en molts idiomes al llarg de la seva història. El castellà no és una excepció i han gravat obres de grans mestres en aquest idioma. Per això a Montserrat sorprèn la polèmica que alguns busquen perquè canten en castellà en Magnolias, un dels set temes en els quals col·laboren del nou àlbum de Rosalía, Lux. "Es van valorar els riscos de participar en el disc de Rosalía, que ha demostrat ser una gran artista que vol parlar de Déu sense fer proselitisme. Nosaltres valorem que en ple segle XXI algú s’atreveixi a parlar del Creador amb aquesta naturalitat i a través de la música. En cap cas vam imaginar que cantar en castellà seria motiu de polèmica", comenten des de Montserrat.

Les veus celestials de l’Escolania de Montserrat apareixen en Magnolias, un rèquiem en què Rosalía fabula sobre el seu propi funeral, i canten en castellà. Però l’Escolania també participa en Divinize, que ha sigut el primer tema cantat en català que ha entrat al Top50 Global de Spotify. Les veus blanques de Montserrat, a més, apareixen en Reliquia, Porcelana, Jeanne, La rumba del perdón i Memória. Cal recordar que Lux és un tot, un disc amb quatre moviments, apunten des de Montserrat. "Els benedictins ja van utilitzar al seu dia el cant gregorià per acostar-se a Déu. Rosalía utilitza un registre diferent, però la idea és la mateixa. Rosalía parla del seu discerniment de Déu sense adoctrinar".

La coral montserratina acostuma a viatjar dues vegades a l’any fora de Catalunya. Han actuat als Estats Units, Austràlia i per tot Europa. "Allí on anem interpretem sempre alguna obra en l’idioma del lloc", indiquen. La majoria del seu repertori està dedicat a la música sacra i la música clàssica. També han cantat música contemporània. I, tot i que la majoria dels seus discos són en llatí i català, com les pròpies composicions musicals creades al monestir, també han gravat obres en alemany, castellà, anglès... Abans de cantar amb Rosalía només havien participat en dos temes de pop. Van gravar Diamants, amb Els Catarres, i Bon Nadal (La guerra ha acabat), amb Miki Núñez.

Catalanisme i cultura

L’Orfeó Català, un altre símbol del catalanisme, també canta en el disc de Rosalía i ja va col·laborar amb ella interpretant en castellà una versió de Me quedo contigo de Los Chunguitos en la cerimònia dels Premis Goya el 2019 amb arranjaments de Bernat Vivancos. En Lux, el Cor de Cambra de l’Orfeó Català apareix en els crèdits de 10 temes del disc i, per ara, s’han deslliurat de la polèmica.

Tant des del monestir benedictí, que mira al món des de la seva història mil·lenària, com des del Palau de la Música Catalana –seu de l’Orfeó Català– estan orgullosos d’haver pogut col·laborar en l’últim treball de Rosalía, tot un fenomen mundial.

Xavier Albertí, director teatral i músic que va capitanejar el Teatre Nacional de Catalunya, on aquest dijous estrena La corona d’espines, de Josep Maria de Sagarra, considera que la polèmica no aporta res. "Jo, com a home de cultura, diria que cal deixar l’Escolania en pau. ¡Que cantin el que vulguin, però que cantin bé, que és el que han de fer!". Recorda que ja ha cantat en llatí, en hebreu, en anglès en funció dels seus programes. "No veig cap problema en el fet que canti en castellà. Si això es tradueix en un conflicte sobre temes identitaris és pel simbolisme de Montserrat que alguns volen utilitzar. Però que consti que la llengua no és responsable de res. El castellà és una llengua meravellosa que ens ha entregat una quantitat de literatura i de música que és patrimoni de tota la humanitat. I és evident que, si l’Escolania canta una nadala del segle XIV en castellà, ningú dirà res".

Notícies relacionades

Així va començar

La polèmica va sorgir la setmana passada després de la listening party que va muntar Rosalía al MNAC per donar a conèixer el seu disc a uns quants escollits. La comunicadora Juliana Canet, present en l’esdeveniment, va dir en el programa de Catalunya Ràdio en què participa (Que no surti d’aquí): "Montserrat és un símbol de la resistència catalana, el centre espiritual més important del país, on es troba la patrona de Catalunya: la Moreneta. Ha sigut i és un espai de refugi moral i polític, on durant el franquisme, per exemple, es va mantenir viva bona part de l’ànima del país, i Rosalía va i fa cantar en castellà els nens de l’Escolania". A partir d’aquí, les xarxes han testificat comentaris en una direcció i en l’altra. Per exemple, el de Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que va escriure a X: "La decadència espanyolitzadora de Montserrat és de les pitjors notícies que pateix aquest any el país". La premsa espanyola ha recollit la polèmica fomentada pel nacionalisme català que des de Montserrat rebutgen. Prefereixen allunyar-se del soroll i concentrar-se en la seva regla d’or: Ora et labora. Resar i treballar.