Amnistia

L’advocat general de la UE posa algunes objeccions a l’amnistia, però avala el perdó del Tribunal de Comptes

En les seves conclusions considera que algunes disposicions poden ser incompatibles amb la tutela judicial efectiva, però que extingir la responsabilitat per l’1-O no és contrari al Dret de la Unió

L’advocat general de la UE posa algunes objeccions a l’amnistia, però avala el perdó del Tribunal de Comptes
1
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

L’advocat general de la Unió Europea Dean Spielmann considera que algunes disposicions de la llei orgànica d’amnistia (LOA) relatives a l’exempció de la responsabilitat comptable podrien ser incompatibles amb el dret a la tutela judicial efectiva, però l’extinció de responsabilitat pels que afectin els interessos financers de la Unió no és contrària al Dret de la Unió. Les seves conclusions sobre l’amnistiaserviran perquè el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) resolgui les qüestions prejudicials que el van elevar tant el Tribunal de Comptes com l’Audiència Nacional a l’hora d’aplicar la mesura de gràcia impulsada pel Govern de Pedro Sánchez.

L’habitual és que l’advocat general –figura que no existeix en el sistema judicial espanyol i que proposa sentències per facilitar al tribunal europeu la seva tasca, tot i que aquest pot seguir el seu criteri o distanciar-se’n– anunciï al final de les vistes quan es pronunciarà, però en aquesta ocasió va preferir revisar tot el que havia escoltat en les celebrades el 15 de juliol abans de fixar una data per donar a conèixer les seves pròpies conclusions.

Notícies relacionades

En la primera d’aquestes vistes es va estudiar la qüestió prejudicial elevada pel Tribunal de Comptes quan estava a punt de dictar la sentència corresponent al procediment que havia seguit per responsabilitat comptable en l’1-O i l’acció exterior del Govern, pel qual es reclamaven 3,4 milions d’euros als expresidents catalans Artur Mas i Carles Puigdemont, així com a una trentena de càrrecs polítics i administratius de la Generalitat.

En la segona, l’Audiència Nacional es va dirigir al TJUE a l’hora d’aplicar l’amnistia als 12 presumptes membres d’una cèl·lula dels CDR acusats dels delictes d’integració en organització terrorista i fabricació i tinença de substàncies explosives. La fiscalia de l’Audiència Nacional demanava 27 anys de presó per a vuit d’ells abans de la promulgació de la llei.