L’advocat general de la UE avala que s’amnistiïn la malversació i el terrorisme, però objecta els terminis de la llei

Les conclusions sobre l’amnistia serviran perquè el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) resolgui les qüestions prejudicials que el van elevar tant el Tribunal de Comptes com l’Audiència Nacional a l’hora d’aplicar la mesura de gràcia impulsada pel Govern de Pedro Sánchez en els seus procediments respectius. El tribunal amb seu a Luxemburg pot seguir el seu criteri o no, però l’habitual és que ho faci.

Spielmann ha fet públiques aquest dijous dues propostes de sentència, una per cada una de les vistes que es van celebrar el 15 de juliol passat. La primera es refereix al perdó dels actes comptables de l’1-O o l’acció exterior del Govern, en la qual es reclamaven 3,2 milions d’euros als expresidents catalans Artur Mas i Carles Puigdemont, així com a una trentena de càrrecs polítics i administratius de la Generalitat.

Interessos de la Unió

Per a l’advocat general, «la protecció dels interessos financers de la Unió no s’oposa a l’extinció de la responsabilitat prevista en l’amnistia pels actes determinants de responsabilitat comptable que afectin els interessos financers de la Unió, ja que no existeix un vincle directe entre aquests actes i la reducció, actual o potencial, dels ingressos posats a disposició del pressupost de la Unió».

Aquest extrem, referit estrictament a la responsabilitat comptable (desviació de fons no constitutiu de delicte) pot acabar resultant clau a l’hora de determinar-se si s’ha d’aplicar o no l’amnistia al delicte de malversació pel qual es va condemnar i va processar en rebel·lia els líders del procés. L’oposició del Tribunal Suprem a fer-ho, a l’entendre que forma part de les excepcions de la mateixa llei, està en mans ara del Constitucional amb les empares presentades pel president d’ERC, Oriol Junqueras, o l’expresident català Carles Puigdemont.

La proposta de sentència de Spielmann declara que «considerar prou directe el vincle de connexió identificat per l’òrgan jurisdiccional remitent (segons el qual les activitats il·legals que es tracta van generar un perjudici potencial per als interessos financers de la Unió per tal com la disminució de la contribució de la renda naconal bruta espanyola portaria una disminució de la contribució d’aquest Estat membre al pressupost de la Unió) com a conseqüència ampliar indegudament l’àmbit cobert per Dret de la Unió.

Per això proposa al TJUE que respongui al Tribunal de Comptes que no hi ha cap problema a amnistiar «els actes no delictius que afectin els interessos financers de la Unió, com els actes determinants de responsabilitat comptable, a falta d’un vincle directe entre aquests actes i la reducció, actual o potencial, dels ingressos posats a disposició del pressupost de la Unió».

Terrorisme

Quant a l’amnistia dels presumptes membres d’una cèl·lula dels CDR acusats dels delictes d’integració en organització terrorista i fabricació i tinença de substàncies explosives, per als quals la fiscalia de l’Audiència Nacional demanava 27 anys de presó, l’advocat general afirma que la Directiva sobre terrorisme europea «no conté cap disposició que prohibeixi expressament l’ús de mecanismes d’extinció de la responsabilitat penal».

Explica que com que «la Directiva no s’oposa» a l’amnistia, la promulgada pel Govern no li «priva de la seva plena eficàcia, ja que merament comporta una «desactivació» parcial i temporal dels seus efectes, a l’extingir la responsabilitat penal per certs fets determinats, limitats en el temps i per la seva naturalesa, sense afectar l’aplicabilitat general de la Directiva a les altres situacions».

Segons la seva opinió, la llei impulsada pel Govern compleix els «estàndards jurisprudencials establerts pel Tribunal Europeu de Drets Humans, perquè «d’una banda, sembla haver-se aprovat en un context real de reconciliació política i social, i d’altra banda, no inclou violacions greus de drets humans, entre les quals es compten, primerament, les violacions dels drets a la vida i a la integritat física», ja que la llei va excloure explícitament «els actes que hagin causat de forma intencionada aquestes violacions, sense incloure formalment el conjunt dels delictes contemplats en la Directiva».

Tampoc vulnera el principi de seguretat jurídica, perquè a l’incloure les disposicions del Conveni Europeu de Drets Humans, que consagren el dret a la vida i la prohibició de la tortura i els tractes inhumans o degradants, «permet traçar una frontera prou clara entre les conductes susceptibles de beneficiar-se d’una amnistia i les conductes que, per la gravetat, han de continuar sotmeses al règim de sanció penal» previst. I el TJUE «caldria limitar-se a comprovar que no queden impunes els actes constitutius de greus violacions de drets humans».

«Fruit d’un debat»

Durant les vistes celebrades a Luxemburg, la Comissió Europea va considerar una «autoamnistia» la llei promulgada a Espanya, perquè beneficiava els socis del Govern, però els seus arguments no han convençut Spielmann que en la seva sentència afirma que «res permet qualificar la llei d’amnistia d’autoamnistia», perquè «la llei en qüestió és fruit d’un procediment parlamentari regular tramitat al si d’un sistema democràtic pluralista». Assenyala que «no és el resultat d’un acte unilateral imposat per un poder autoritari, sinó d’un debat i d’una votació democràtica a les Corts Generals.

A més, «la seva aplicació no se sostreu al control judicial», com demostra la mateixa decisió prejudicial plantejada, que demostra que «un òrgan jurisdiccional examina en el procés principal si es compleixen els requisits que la llei estableix per ser beneficiat per l’amnistia».

Pegues mínimes

La proposta de sentència per respondre al Tribunal de Comptes és l’única que posa penes a l’amnistia, però són mínimes i algunes ja recollides pel Tribunal Constitucional espanyol en el seu aval a la mesura de gràcia. Es refereixen al fet que «obligar els òrgans jurisdiccionals nacionals a dictar una resolució absolutòria i a alçar les mesures cautelars que s’haguessin acordat» s’ha de resoldre «en un termini màxim de dos mesos» és contrari al Dret de la Unió, perquè és un període «excessivament curt i vinculant», sobretot a l’hora de «determinar si la situació està coberta o no per l’amnistia, en funció de l’origen dels fons (nacional o europeu) i de la seva utilització efectiva per promoure la independència de Catalunya fora d’Espanya».

Notícies relacionades

El TC rebutja els arguments del Suprem en les seves objeccions a la llei d’amnistia com ja va declarar al juny

La fiscalia demana la nul·litat de la condemna del Suprem a García Ortiz per vulnerar el seu dret a la defensa

Amb el mateix criteri que el TC, l’advocat general proposa que «el Tribunal de Comptes haurà de comprovar si, tot i que no s’esmenti les parts que han exercitat l’acció pública en l’amnistia», aquestes tenen dret a ser escoltades abans d’adoptar-se una decisió.

En canvi, que els òrgans jurisdiccionals nacionals hagin de «dictar una resolució que absolgui de responsabilitat les persones demandades sense disposar de la possibilitat de ponderar les proves per determinar si aquestes persones han comès els actes que se’ls imputen és conforme amb l’obligació de garantir la tutela judicial efectiva», perquè és el «mecanisme inherent a tota amnistia».