Els bars del Raval alerten d’una eclosió de ‘botellons’ per les seves retallades horàries

Considerada zona tensionada, el carrer de Joaquín Costa i els de l’entorn de la sala de festes La Paloma, al Raval, acumulen diversos mesos de retallades horàries i regles del joc específiques aplicades per l’ajuntament per reduir el soroll i millorar el descans veïnal a la zona. El balanç d’aquestes limitacions, segons es queixa l’Eix Comercial Raval, és una reducció mínima de dos decibels, acompanyada d’una caiguda de la facturació de més de 5.000 euros mensuals per local, l’acomiadament d’una quinzena de treballadors i el foment del ‘botellon’ a la zona i el seu perímetre, una vegada tanquen els bars a les dues de la matinada, o les terrasses a les 23.00 hores. Així ho han denunciat aquest dijous durant la presentació del Pla de Pacificació per conciliar veïns i negocis, on s’ofereixen a treballar per la convivència d’activitats, davant la «no acció» del consistori, ha lamentat el seu president, Jordi Bordas, que alerta de l’augment sense treva de ‘llauners’ i consum d’alcohol en carrers i places.

La delimitació de les zones tensades de soroll provoca alguns efectes secundaris que el col·lectiu ha denunciat avui. Per començar, que al tombar un carrer amb limitacions l’horari de tancament en cap de setmana passi a ser ja a les 3.30 hores, cosa que perjudica els petits empresaris de l’ull de l’huracà, creuen. El client de vegades escull els que tanquen més tard, o opta per seguir al carrer quan s’abaixa la persiana de les 2.00 hores. «Els llauners es freguen les mans», diu Bordas. I una massa de gent es desplaça a punts com la plaça d’Aureli Capmany.

El barri ha sigut objecte de reiterades queixes per sorolls dels residents a les zones més freqüentades de nit, i l’afluència es multiplica els mesos d’estiu.

«Som els primers interessats en una bona convivència, perquè molts també vivim al barri», apunta l’empresari Federico Quintanilla, que es queixa que l’ajuntament posi el focus als locals, en lloc de posar mitjans perquè no hi hagi soroll al carrer. L’eix comercial compta amb 132 associats, dels quals 68 són bars i restaurants. A la zona tensionada es concentren 16 bars (incloent-hi una cocteleria considerada la setena millor del món), que en els últims mesos han encaixat una trentena de sancions, que Bordas considera que no haurien de ser imputables als locals. Així, la regulació de la zona en qüestió responsabilitza aquests de qualsevol concentració de grups a partir de les 20.30 hores si estan a menys de 10 metres d’un establiment. Grups que fumen o que consumeixen llaunes de cervesa, per exemple. «I no hi ha ni un sol bar que vengui llaunes», assegura. A més, els seus porters no poden intervenir a la via pública.

Contra les decisions municipals

Creu que s’acosta un «estiu molt calent» perquè la gent es mantindrà als carrers i l’efecte sobre el descans veïnal serà encara pitjor. Les solucions que aporta el col·lectiu passen per «diàleg amb l’ajuntament i acords». Per exemple, s’avenen a tancar abans una part dels negocis si se’ls compensa amb alguna terrassa a la confluència de Joaquín Costa, on hi ha espai, diuen (una fórmula similar es va fer a Gràcia). O altres ajustos horaris «de microcirurgia», segons els casos. Fins ara, totes les decisions del districte de Ciutat Vella han sigut «unilaterals». «Ens vam assabentar de la retallada horària per la premsa», afegeix.

En aquest escenari, els comerciants adverteixen de la caiguda de facturació en les petites estructures empresarials de la zona tensionada, «el risc» que sobrevisquin, la pèrdua de llocs de treball i la possibilitat que l’oferta acaba en mans de grans grups empresarials, amb més recursos econòmics i jurídics, diu Quintanilla. «Tal com s’estan fent les coses des de les institucions es provocarà el tancament de negocis. Hi ha una amenaça per al comerç del barri», afegeix el president, que remarcant que no volen «un veí enfadat, sinó un veí client».

Notícies relacionades

Barcelona ja té aprovat el pressupost del 2024

Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació

Per intentar que la cosa vagi a més, han presentat un Pla de Pacificació, que inclou diferents vessants. Per començar, un servei de mediació professional i experimentat entre els locals i veïns o comunitats queixoses, que ells finançaran, mirant de buscar solucions a problemàtiques específiques abans d’arribar a la denúncia policial o a l’«assetjament», diuen. Posen com a exemple un veí que llança sistemàticament ampolles plenes d’aigua als clients que arriben a la zona.

A més, impartiran formació a tot el personal de la zona per «reaccionar davant situacions de conflicte» de manera conciliadora, amb els vianants que generin sorolls, amb clients conflictius o amb queixes. Això inclourà convertir els locals en «punts segurs» per a dones i col·lectiu LGTBI on es puguin denunciar situacions de risc, els locals rebran una distinció de Punt Lila.