Sinistralitat

Els metges alerten d’una «epidèmia» d’accidents de patinet elèctric a Barcelona

Les lesions, sovint greus, es concentren a la cara, el cap i les extremitats superiors

Els metges alerten d’una «epidèmia» d’accidents de patinet elèctric a Barcelona

Zowy Voeten

5
Es llegeix en minuts

Les noves tendències de mobilitat urbana preocupen els hospitals. Concretament les lesions derivades d’accidents de patinets elèctrics. No són poca cosa, ni en quantitat ni en la gravetat dels casos que hi arriben. El fenomen, fruit de l’auge d’aquest nou vehicle que omple els carrers catalans, sobretot les de Barcelona, no és intranscendent. I els metges ho saben. L’any passat, la Revista Espanyola de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia va publicar un estudi, de l’Hospital Asepeyo de Sant Cugat, que portava un títol eloqüent: «Accidents en patinet elèctric: una nova epidèmia». ¿És exagerat definir-ho com a «epidèmia»? Segons els metges consultats, en absolut.

Els hospitals van començar a observar traumatismes que no es corresponien a aquells a què estaven acostumats, ja abans de la pandèmia. «Cada dia vèiem accidents de patinets elèctrics, alguns de molt greus», recorda Albert Alier, traumatòleg de l’Hospital del Mar. Això va incentivar que, amb la col·laboració de l’Hospital Sant Joan de Déu, iniciessin un estudi que va concloure, entre altres coses, que un de cada quatre pacients per accident de patinet elèctric acabava al quiròfan.

A l’Hospital Clínic va passar una cosa similar. «De cop, vam començar a veure que cada setmana les fractures més greus eren per accidents de patinet», recorda la traumatòloga Anna Carreras, que va decidir que començarien a recopilar dades. «Ho vaig encarregar perquè no hi havia res publicat a nivell científic sobre els patrons de fractures en aquest tipus d’accidents», assegura, tot i que després de l’arribada de la covid-19 van haver de deixar de fer-ho. Però els havia quedat clar que alguna cosa estava canviant.

«Som un hospital urbà i estem acostumats a accidents que passen, sobretot, a Barcelona. Els de cotxe tenen lloc a cinquanta quilòmetres per hora, però el conductor queda protegit per l’automòbil. En canvi, quan un patinet xoca a trenta o quaranta quilòmetres per hora contra un autobús, un cotxe o una persona, ja és una altra cosa», explica Carreras. Perquè això és el que passa: «La principal causa dels accidents de patinets a Barcelona, en un 67% dels casos, és la col·lisió amb altres vehicles. I molt lluny queda la segona causa, les caigudes en solitari, que representa un 7%», detalla Anna Pintó, subdirectora general de Seguretat Viària del Servei Català de Trànsit.

Fractures agressives

Fractures agressivesEls pocs estudis portats a terme a Espanya els últims anys provenen sobretot de Catalunya, on el patinet elèctric està molt implantat. El 2020, en plena pandèmia, la desconfiança cap al transport públic va fer que moltes persones optessin pel patinet. El creixement de la sinistralitat és paral·lel a l’augment de patinets en circulació.

Les dades del Servei Català de Trànsit mostren com els accidents han passat dels 233 del 2018 als 1.634 de l’any passat. Aquests quatre anys, els ferits greus han passat de 8 a 58, i els lleus de 163 a 1.331. Va ser el 2021 quan la tendència alcista va ser més pronunciada. I el 2022 les dades semblen refermar-se, junt amb la gravetat de les lesions.

«Són fractures molt agressives, equivalents a les d’un accident amb una moto de carretera de gran cilindrada. Abans aquestes lesions no passaven a la ciutat», afirma Carreras. «Hi ha un segment poblacional, el de les persones d’uns trenta anys, que no tenia habitualment aquest tipus de fractures», detalla Alier. «Hi ha moltes fractures obertes amb necessitat de cirurgia, que no es veien temps enrere», afegeix Beatriz Castaño, psiquiatra de l’Institut Guttmann.

«Els accidents de bicicletes no són tan greus perquè no arriben a les velocitats dels patinets», afegeix Alier. Ni els accidents de motos resisteixen la comparació. «Una moto és estable, però un patinet és molt inestable, i el conductor, desprotegit, surt disparat. I quan un surt disparat, aterra de cara o de cap, o bé intenta parar el cop amb els braços», explica Carreras. Això explica que les lesions més habituals es donin, sobretot, al cap i a cara i, també, a les extremitats superiors.

Nens accidentats

Nens accidentatsLa gravetat d’aquests accidents implica que alguns acabin a l’Institut Guttmann, centre especialitzat en neurorehabilitació i salut cerebral. «Els últims dos anys s’han doblat els ingressos per traumatismes cranials severs a causa d’accidents de patinet. Les seqüeles cognitives són importants perquè els cops al cap són molt forts», adverteix Montse Bernabeu, codirectora de l’Institut Guttmann, on en els últims dos anys els accidents de patinet han provocat que tres persones estiguin en estat vegetatiu. «Les lesions al cap estan produint lesions neurològiques amb seqüeles importants», adverteix Castaño.

Entre la gran quantitat d’accidentats també hi ha menors d’edat. Dos anys enrere, l’Hospital de Sant Joan de Déu va advertir que un de cada cinc nens i joves ferits per accidents de patinet elèctric eren menors de nou anys. Per això van demanar als pares que no vagin amb els seus fills en el patinet. «Una de les coses que més em sorprèn és que portin els seus fills en els patinets o que deixin que els condueixin», assegura Alier. «És brutal –afegeix Castaño–, no saben a què estan exposant els seus fills».

Barcelona, imant de patinets

Notícies relacionades

Barcelona, imant de patinetsEl 2021 un estudi de la Fundació Mapfre va concloure que a Espanya s’havien duplicat els accidents mortals amb patinets elèctrics respecte a l’any anterior i situava Catalunya al capdavant en sinistres. I Barcelona és l’epicentre del problema. Hi ha diferents factors que expliquen la proliferació de patinets a la ciutat, com la gran quantitat de quilòmetres de carril bici, el clima o que sigui un mitjà de transport ràpid, còmode i econòmic. Però també té inconvenients, perquè la ciutat no està encara pensada per al patinet. «Barcelona ha de ser un exemple del que no hem de fer», apunta Alier.

La comunitat mèdica critica, així, que el patinet es popularitzi com a activitat lúdica i no com un transport més i per tant susceptible de sinistralitat. «Un punt molt important és la percepció que el patinet elèctric és com una joguina. Amb la moto o el cotxe tenim integrat el que ens pot passar, però molts conductors de patinet no són conscients de la severitat del mal que poden fer-se, alerta Castaño. Per això és important seguir les normes de circulació, assevera Pintó. Recorda que a Catalunya el límit genèric en la mobilitat urbana per un sol carril és de 30 quilòmetres per hora. «Això afavoreix la convivència i redueix considerablement el risc de lesió», assegura. Els metges no són tan optimistes: «A aquesta velocitat –adverteix Anna Carreras– et pots trencar uns quants ossos».