Urbanisme

L’Espai Nur, un verger autogestionat a l’Eixample, es queda com està

Veïns i ajuntament, que volia aprofitar les obres de la superilla de Consell de Cent per transformar el lloc en horts comunitaris, pacten la permanència del jardí, tot i que el consistori es guarda el dret a recuperar el solar si és necessari

Alvaro Monge

L’Espai Nur es queda com està. Punt. Als veïns els ha costat molt conquistar aquest petit oasi verd de l’Esquerra de l’Eixample com per canviar-lo ara. Els agrada com és i volen que segueixi així. És un petit pulmó verd creat, alimentat i mantingut de forma comunitària i altruista. Autogestionat. Un verger botànic i zoològic format a partir de les aportacions dels residents de la zona: «Un senyor de 96 anys ens va portar una planta de la seva filla, morta, que al seu torn havia pertangut a la seva dona, també morta, perquè la cuidéssim i ve cada dia a veure-la; un altre veí va portar pebrots del Perú perquè li recorden el seu país i els rega sempre que pot, i així fins arribar als 4.000 exemplars», assegura Mireille Maladry, una de les promotores del projecte. ¿4.000? «No els he comptat, però si no n’hi ha 4.000 n’hi ha 3.550. N’hi ha moltíssimes».

Punt de trobada

Doncs això, un jardí de veritat. I encara més: «un punt de trobada», on tan aviat cuiden les plantes com les ànimes. «S’ha teixit informalment una xarxa d’ajuda comunitària», apunta Maladry. Són un exemple d’això els dimecres, dia que un psicòleg fa xerrades a la gent gran per ajudar-los en les seves penes i dubtes diaris, i el suport, que mai es nega als desemparats que s’acosten a la parròquia pròxima que ofereix dinar al migdia. També hi ha música, comunicació entre veïns i molts nens jugant (o regant i cuidant les plantes) després de la jornada escolar. «És un espai fet per i per als veïns» sentencia Maladry.

Superviviencia en perill

Però res és etern i l’Espai Nur no té la continuïtat assegurada. De fet, la seva supervivència perillava amb la transformació de Consell de Cent en eix verd i l’inici aquest estiu de la construcció de la superilla. De moment, acaben d’arribar a un pacte amb el consistori, propietari del terreny, i tenen garantit un any més, com a mínim, de permanència: «L’acord és renovable, però si l’ajuntament necessita l’espai, pot recuperar-lo avisant-nos amb tres mesos d’antelació. O sigui que qualsevol dia pot treure’ns», es lamenta Maladry. El desacord va començar amb la intenció del consistori de recuperar el projecte d’hort comunitari (votat pels mateixos veïns en un procés de participació abans de l’existència de l’actual jardí) aprofitant les obres de la superilla.

Horts comunitaris

Però els veïns havien canviat d’opinió: no volien canviar el seu verger. «Nosaltres creiem que els horts urbans no funcionen perquè cadascú es cuida del seu, ¡que no em toquin els meus tomàquets!, i no són un lloc de trobada. Però l’ajuntament insistia que els diners estaven reservats i ho faria sí o sí», afirma Maladry. «Quan van veure que no ens deixaríem vèncer i que començàvem a mobilitzar-nos van fer marxa enrere», explica la promotora. A favor del consistori s’ha de dir que el regidor de l’Eixample, Pau Gonzàlez, sempre va mostrar la seva intenció d’arribar a un acord. De fet, va retirar el projecte dels horts comunitaris i va oferir mantenir el jardí, però amb una condició prèvia: s’havia de fer ‘tabula rasa’ per sanejar el terra. «Volien destrossar-ho tot, entrar amb un buldòzer i treure tot el que havíem fet. El reconstruirien igual però sense les nostres plantes», es lamenta Maladry.

Accés garantit

Notícies relacionades

Perdre el que havia aportat la comunitat era una cosa impensable, així que es va optar per no acceptar i defensar el que teníem. O es garantia la supervivència de les plantes actuals o no es tocava res. Per al consistori «s’ha perdut una oportunitat per consolidar l’espai, ara és una cessió en precari, i descontaminar-lo», afirmen des del districte, però la prioritat era «arribar a un acord i com que no s’ha aconseguit, s’ha decidit no fer la intervenció», afirmen les mateixes fonts. S’ha d’aclarir que la contaminació per metalls pesants és molt baixa i no afecta la salut i menys en el cas de l’Espai Nur, on totes les plantes són en parterres i testos, però l’ajuntament té la política de «sanejar els terres amb problemes abans d’urbanitzar-los».

Així les coses, de moment, l’Espai Nur segueix i té l’accés garantit mentre durin les obres ja que el consistori el tractarà com qualsevol entrada de comunitat de veïns.