Les botigues de ‘souvenirs’ proliferen a Ciutat Vella malgrat la limitació de l’Ajuntament de Barcelona

Els esforços fets des de fa 15 anys pels successius equips de govern per posar límit a aquesta activitat no aconsegueixen frenar-ne la creixent oferta, que s’empara en una normativa ambigua i de difícil control, malgrat les inspeccions que fa l’ajuntament. De fet, l’Associació de Negocis Turístics de Catalunya es queixa que després de la greu crisi que va patir el sector per la pandèmia estan vivint el que creuen que és una persecució que es traduirà en multes, tot i que moltes vegades per incompliment de les normes referents al paisatge urbà (no es poden col·locar articles ni a la façana ni en els laterals de l’accés a la botiga, com fan molts).

Però més enllà d’acatar o no els aspectes formals en cas d’establiments consolidats (exercien l’activitat abans de la prohibició), el problema essencial és que l’oferta continua augmentant malgrat el pla que impedeix tota obertura de botigues especialitzades en records a Ciutat Vella, a l’entorn de la Sagrada Família, del mercat de Sant Antoni, del parc Güell, del Camp Nou, de la Casa Vicens a Gràcia i en perímetres d’edificis monumentals catalogats de nivell A. Una regulació que sí que permet despatxar ‘souvenirs’ si representen menys del 20% de l’oferta en establiments que tinguin com a venda principal articles d’una altra tipologia (per exemple, articles de viatges, bolsos, bijuteria, tèxtil...). Aquestes peces per al turista s’han d’agrupar només a un costat, no ser visibles des del carrer i estar degudament identificades. Amb l’esmentat paraigua, a la pràctica s’estan obrint botigues que obtenen la llicència amb un altre epígraf i, de vegades amb dissimulació, i a moltes altres de manera manifesta, enfoquen el negoci clarament cap als records.

Cendrers i barrets

Per si no fos prou, la definició que aporta el pla especial sobre aquests articles és un calaix de sastre. Al·ludeix als «establiments especialitzats en la venda a la menuda i distribució de productes destinats a usos de regal, record, ornament o reclam, coneguts com a articles de ‘souvenirs’, així com les artesanies i productes tradicionals susceptibles de ser adquirits com a record típic. S’hi inclouen, entre d’altres, articles tèxtils, com samarretes, gorres, barrets; articles de casa, com tasses, cendrers; articles esportius; així com els productes típics, bijuteria i marroquineria».

La gamma de peces que es consideren records sembla incompatible amb bona part de la nova oferta que es veu des de fa mesos al Gòtic, quan després del tancament massiu de botigues per falta de turistes durant la crisi sanitària tot l’interès inversor sembla enfocat més que mai al viatger. Un exemple paradigmàtic és la bicentenària camiseria Xancó a la Rambla, que després d’estar tancada molt de temps, ha reobert per despatxar artesania tipus record. No obstant, el transitat eix no ha encaixat noves botigues de ‘souvenirs’ tradicionals (samarretes, imants, vestits de flamenca, tasses, etc.), afirmen des d’Amics de la Rambla, potser perquè l’oferta al respecte ja era excessiva.

En canvi, els articles turístics es despleguen ja a Portaferrissa (les velles galeries Maldà en són un exemple), a Cucurulla i altres carrers, encapçalats pel de Comtal, on l’extinció del comerç tradicional els últims anys ha donat pas a la barbaritat de set botigues de records i unes quantes (ceràmiques, peces de fusta i suro, complements...) de marcat caràcter turístic.

L’associació Barna Centre, que aglutina bona part del comerç del Gòtic, se sent impotent davant aquesta deriva. Estima que en els últims temps s’han obert unes 40 botigues centrades en els ‘souvenirs’ al seu territori, i moltes més al districte. «Ja hi ha carrers a Ciutat Vella, pràcticament monopolitzats per establiments turístics que no donen servei ni al públic local ni al turista,» lamenta Teresa Llordés, la presidenta. «Han proliferat descontroladament en els tres últims anys, malgrat l’aturada pandèmica i la restricció de llicències comercials turístiques. Si l’Administració no té eines per frenar aquest fenomen i les inspeccions són insuficients, s’han d’aplicar canvis normatius i jurídics que segurament necessitaran acords entre diferents instàncies administratives», continua, convençuda que «s’ha de recuperar un model de comerç que doni servei al barri i al visitant, ja sigui local o turista.»

Fonts del districte detallen que a principis d’estiu es va fer una primera revisió dels nous establiments comercials a Ciutat Vella oberts després de finalitzar les restriccions per la pandèmia, i «es va comprovar que hi hauria uns 16 locals que incompleixen les condicions» (en al·lusió a la regulació sobre ‘souvenirs’). Els expedients «continuen oberts i, quan es resolguin, implicaran la retirada del material o bé, si no ho fan, una sanció econòmica», afegeixen. Però la patronal de la zona es queixa que els controls són molt laxos, a anys llum de la pressió que viu la restauració.

Llordés afegeix que «la imatge de degradació comercial del centre impacta en tota la ciutadania, però també ho fa l’augment dels preus dels lloguers i dels costos dels serveis públics, o el conflicte veïnal davant el model comercial i de ciutat que representa un centre de ciutat monopolitzat per l’especulació». Al·ludeix així als preus dels lloguers a molts d’aquests carrers, inassumibles per a emprenedors locals que apostin per la diversitat comercial o la qualitat, i que acaben propiciant l’entrada en escena d’inversors forans que moltes vegades tenen diversos establiments turístics.

Mesures insuficients

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

L’ajuntament defensa que treballa per revertir el monocultiu, amb iniciatives com la compra de locals en planta baixa per destinar-los a projectes econòmics de persones o entitats, amb un pressupost de sis milions en alguns punts de Ciutat Vella. Però a Barna Centre repliquen que pràcticament no tindrà repercussió al Gòtic.

El president de l’esmentada Associació de Negocis Turístics, Alok Lahad, en canvi, afirma que les inspeccions són contínues al Gòtic i a l’entorn de la Sagrada Família i el parc Güell i creu que són «arbitraris» els criteris sobre els articles. «¿Un ventall és un ‘souvenir’? ¿De quins equips de futbol es considera que una samarreta n’és un? ¿Quan ho és l’artesania?» pregunta. «Ens posen multes de 1.000 a 3.000 euros», critica. Creu que el de Barcelona (on calcula que hi ha unes 200 botigues especialitzades i autoritzades de records) és un cas únic i reivindica que hi hagi un epígraf de l’activitat econòmica com a tal.