El Gòtic manté un 25% del comerç tancat i alerta sobre el carrer Ferran

Com ja és sabut, els barris no cèntrics van suportar molt millor el cop del coronavirus que l’epicentre de Barcelona, on es va evidenciar de manera brutal la dependència del turisme, desaparegut durant molts mesos. Després de la sisena onada, aquestes setmanes els visitants tornen a recórrer el Gòtic, el Born i part de l’Eixample, però els empresaris o els nous emprenedors són cauts abans d’atrevir-se a ressuscitar locals. Ja són massa onades i expectatives frustrades.

Preocupació de Barna Centre

A carrers com Portaferrissa també hi ha alguns negocis tancats a la recerca d’operador. I no falten cartells de lloguer a qualsevol carrer de poc trànsit. Tanmateix, la posició estratègica de Ferran, que uneix la Rambla amb la plaça de Sant Jaume, xoca amb el panorama desolador que encara ofereixen alguns trams. I la situació es prolonga a l’altra banda de la plaça, amb una desena de tancaments a Jaume I i un panorama similar.

La presidenta de Barna Centre, Teresa Llordés, no amaga la seva preocupació. «Està costant molt sortir de la crisi, però a més hem perdut una oportunitat per fer millor les coses i intentar atraure el comerç que necessitem, singular i que desperti interès, ara que tanta gent compra des de l’ordinador», argumenta. Sap que és una missió complicada, però reivindica una implicació més gran dels propietaris de baixos comercials, perquè no lloguin al millor postor (amb una proposta que sol enfocar al monocultiu i els articles per als viatgers) i no expulsin a qui dona identitat al barri amb pujades de les rendes», afegeix. Creu que ha arribat el moment de deixar d’explotar el Gòtic com «una mina d’or» i agafar consciència que cada pas mal fet li acabarà traient valor.

Llordés convida l’ajuntament a replantejar-se què vol del centre de Barcelona, i invertir en rehabilitació, «neteja en profunditat», civisme, il·luminació, reordenació «del caos del cablejat de telefonia a les façanes» i un llarg etcètera.

Des del tocat carrer Ferran, els afectats envien a l’associació les seves queixes per la falta de manteniment, la invasió de grafits (des de les persianes als portals de les vivendes i les portes dels garatges), els pixats a les cantonades i entrades, l’estat d’alguna paperera... Però també per les aparents incongruències en l’oferta comercial, ja que el consistori va vetar l’obertura de nous negocis de ‘souvenirs’, tot i que no deixen d’obrir-se propostes en aquesta direcció, potser fent trampes sobre l’epígraf de l’oferta. En lloc de moda, les úniques peces visibles són samarretes d’equips esportius i amb referències a la ciutat. Per no parlar del boom del barri, i en aquesta via en concret, de les carcasses per al mòbil. Una altra estampa que fa mal és la façana de l’antiga farmàcia De la Estrella (diuen que el local s’acaba de llogar), castigada per mesos de clausura.

Més deixadesa que abans

La presidenta del carrer, Àngela Calvet, observa consternada la seva gradual degradació, que ja venia d’abans de la pandèmia però que ara s’ha agreujat visiblement. «Porto moltíssims anys aquí, hem tingut èpoques millors i pitjors, però mai havia vist tanta deixadesa. Com que amb prou feines hi ha veïns, això està oblidat», es lamenta, reivindicant un disseny que faci justícia al seu emplaçament i faci lluir tot el seu potencial i història.

La seva reflexió és que la decrepitud actual desincentiva l’arribada de negocis amb valor afegit. En la mateixa mesura que els negocis turístics (records, cerveseries, torrons i altres) desmotiven el barceloní per recórrer-la per la falta d’interès comercial ciutadà, més enllà d’alguns històrics de bolsos i un parell d’exemples més. Es crea doncs un bucle del qual és difícil sortir i que té una altra variable determinant: el preu dels lloguers.

Segons ha comprovat aquest diari, els nombrosos locals anunciats a Idealista s’han moderat una mica, però encara parteixen dels 5.500 euros mensuals (per un pub irlandès amb prou feines un centenar de metres quadrats a la planta principal), fins als 19.000 per un espai de 400 metres quadrats. Pel mig, un ventall d’opcions en molts casos de dos dígits, que impliquen que el metre quadrat s’arriba a cotitzar a 112 euros (el cas d’un local que fa cantonada per 18.000 euros de renda per 160 metres quadrats). Aquesta barrera de preus, en contrast amb l’actual baixa forma del carrer, genera el rebuig de molts inversors de primeres marques i franquícies.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Altres operadors en actiu insisteixen en la «falta de civisme» i absència de control d’aquestes actituds. Un històric del carrer, que s’ha arribat a plantejar deixar Ferran, recorda que quan es fa fosc apareixen els llauners (i algun altre mercadeig) com a complement a l’oferta de copes del carrer i de la Rambla. Menció a banda mereixen els desacords entre qui passeja i els riders que el recorren amb menjar per repartir.

La gran incògnita és si amb les dades sanitàries sota control, l’eclosió de negocis de qualsevol índole pugui arribar de cop en qüestió de setmanes.