A Ciutat Vella

Carrer de les Moles: el refugi del Gòtic contra l’especulació

  • L’estreta via que connecta Fontanella amb Comtal es converteix en reducte ‘miracle’ per a botigues històriques que abandonen eixos on els lloguers de locals s’han disparat

A1-148991516.JPG

A1-148991516.JPG / Ferran Nadeu (EPC)

4
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

Molts han de mirar a Google Maps per arribar-hi, però acaben trobant-lo si són fidels a comerços històrics com la merceria Santa Ana o La Casa del Bacallà, entre d’altres. El carrer de les Moles s’ha convertit en una mena de refugi del Gòtic per a comerços barcelonins que no poden o no volen continuar pagant els disparats lloguers d’eixos molt més transitats, com el Portal de l’Àngel o Comtal, seguint amb aquests dos exemples. Però és un vial amb tradició de magatzems i serveis, amb les limitacions que això comporta per al seu desenvolupament comercial. Per això, l’associació Barna Centre reclama millores en la seva senyalització, accessibilitat i neteja per afavorir la seva fortalesa i la supervivència de negocis amb personalitat.

Fa diversos anys que el transvasament es materialitza, amb discreció. Molt més cridaner resulta el procés de dolorosa expulsió i transformació al freqüentat carrer de Comtal, on com va informar aquest diari s’està extingint tot el comerç amb història i de proximitat. L’augment dels lloguers fa inviable la supervivència de xarcuteries, petites joieries, l’esmentada bacallaneria... i, des de fa uns dies, fins i tot de l’última herboristeria tradicional de la zona. Però mentre que alguns abaixen el teló per sempre, alguns d’aquests establiments i d’altres del mateix barri opten per la mudança pròxima.

No tots es poden atrevir a obrir un comerç al semiocult carrer de les Moles. S’ha de tenir prou arrelament com perquè la clientela el busqui i localitzi, perquè d’entrada no és un lloc de passada, tot i que connecta amb rapidesa carrers tan transitats per vianants com Fontanella i Comtal. «És el petit miracle del Gòtic, els seus lloguers eren molt més baixos que en altres carrers i a poc a poc s’han trasllat comerciants de sempre que eren en llocs on era impossible continuar pels preus», relaten des de l’entitat.

Nous reptes

Kiku Carcasona, copropietari de Santa Ana, s’ha convertit en un dels seus motors. Van haver de deixar el caríssim Portal de l’Àngel fa cinc anys i van decidir mudar-se a l’espai on des de fa 60 anys tenien un magatzem, era més gran (240 metres quadrats), còmode i fàcil d’organitzar, rememora. Així que es van emportar el seu centre de distribució a Badalona i van convertir aquest vell magatzem en una hiperactiva botiga que ha exercit de reclam a la zona. «Ho vam estar anunciant amb molta antelació i la clientela ha continuat venint, perquè arriba de tota la ciutat i li és igual que siguem uns metres més enllà», relata.

Molt a prop, l’any passat es va traslladar Werner, temple d’equips de música i fins i tot vinils de segona mà, capaç de fer peregrinar el seu especialitzat comprador. Deixaven enrere més de mig segle a Fontanella i van trobar un espai ampli i idoni a la seva activitat, que ha entusiasmat la clientela.

En el cas de La Casa del Bacallà, que es va mudar de Comtal a les Moles el 2019, la distància entre les dues botigues és mínima tot i que ells pateixen el fet de tenir un públic més gran que no sempre aconsegueix ressituar-los o bé que ha deixat de baixar al centre per la pandèmia, relaten fonts de l’empresa. El seu cas és prototípic al Gòtic: al seu anterior enclavament pagaven 1.500 euros segons condicions dels anys 80. Però els van anunciar que passarien a haver d’abonar 5.900 euros més IVA, cosa que era totalment insostenible per al negoci. A poc a poc, clients de tota la vida es van retrobant amb el seu taulell, tot i que amb menys regularitat.

A Can Boada, especialitzada en fotografia, impressió i retolació des de 1950, van tenir clar que el nou enclavament seria un baló d’oxigen econòmic. En el cas de la Barreteria Mil (1917), tot i que segueix a Fontanella, el seu lloguer (ja per si mateix alt) finalitza el 2024 i temen no poder assumir una altra actualització si segueix la tendència de la zona. Fa quatre anys van agafar el local de les Moles per crear el seu taller i ‘showroom’, molt més assequible, i cobrint-se l’esquena, atesa la situació del comerç emblemàtic, explica Núria Arnau.

Les mateixes fonts de Barna Centre reclamen com a entitat «més recolzament al comerç per frenar l’expulsió i ajudes als que aconsegueixen ressituar-se al barri». De la mateixa manera en què hi ha subvencions per a noves iniciatives comercials i d’altres programes, reivindiquen que els operadors de sempre tinguin facilitats per a una mudança interna sense haver de deixar el Gòtic i sense minvar l’oferta de valor diferenciat. Fa anys que el barri perd botigues autòctones, però aquesta tendència s’ha multiplicat durant la crisi sanitària.

Senyalització i neteja

Notícies relacionades

L’associació, una de les més importants de la xarxa comercial de Barcelona, també demana per al carrer de les Moles –i per a d’altres secundaris que estan exercint de refugi d’aquests establiments– senyalització comercial per donar-los visibilitat com a carrer i perquè cada cas no perdi la clientela prèvia si no els localitza. També clamen per «locals BPO –baixos de protecció oficial– al Gòtic, ja que el consistori els ha concentrat al Raval i Santa Caterina, argumenten. Els comerciants afegeixen que la neteja i seguretat són claus perquè aquest carrer sigui més permeable, i no exerceixi de pipicà per a alguns.

En contra seu hi juga que el vial sigui accés per a càrrega o descàrrega d’un gran negoci de la llar de Fontanella i un parell d’hotels. Per això, reclamen horaris més estrictes per a aquests serveis i potenciar una conversió en zona de vianants diürna còmoda i controlada.

Lloguers que impedeixen el comerç de proximitat