No sé qui soc

Sempre he sigut partidari de l’anàlisi com a arma de combat contra la perplexitat o el dubte. Em funcionava, em va funcionar des que vaig aprendre a descompondre l’oració gramatical en les seves parts, mirant de distingir els substantius dels adjectius i aquests, al seu torn, dels adverbis o els verbs, etc. Em semblava útil esbrinar què era cada cosa i, més tard, quan vaig arribar a l’anàlisi sintàctica, la funció que exercien a la frase (subjecte, complement directe, etc.). Desmuntar una oració per tornar a muntar-la era com desmuntar i muntar la realitat a fi de digerir-la. La paraula anàlisi va adquirir de seguida per a mi una connotació màgica. Gràcies a aquesta, els significats del món es desplegaven davant l’entesa amb la facilitat i la gràcia amb què s’estenen les barnilles d’un ventall davant els ulls. Quan llegeixo atentament els resultats d’una anàlisi clínica, que divideix la salut en hemoglobina o eritròcits, en monòcits o neutròfils, o eosinòfils i basòfils, per donar explicació dels símptomes, sento que el mer fet d’entendre és alleujar. Jo mateix he sigut, durant anys, l’objecte de la meva anàlisi, portada a terme en un divan des del qual establia associacions lliures que de vegades es cordaven per donar forma al sentit. Per crear sentit. D’allà ve també que hagi apreciat tant, al llarg de la meva vida, les anàlisis polítiques.

Surto a caminar escoltant per la ràdio les primeres tertúlies del matí. Però tots els comentaris, d’un temps ençà, em semblen deficients per previsibles. Escolto darrere seu la perplexitat, quan no el pànic, dels que els executen de manera mecànica, aplicant fórmules convencionals que no funcionen perquè el món s’ha tornat ja inanalitzable. Això és el que crec que senten els experts (i les expertes, puto genèric amb discapacitat), impotència, això és el que em transmeten, de manera que torno a casa més confús del que vaig sortir. Solc resoldre-ho llegint poesia, que, lluny d’atenuar el desconcert, m’ajuda a habitar-lo, que no és poc. Posem-hi Gamoneda. Posem-hi aquests versos: "No sé quién soy. / Escucho mi respiración en la oscuridad".