Trobada internacional

La festa aquàtica del festival Circuit bat rècords amb més de 10.000 gais a Barcelona

  • Després de dos anys d’aturada, la trobada a Illa Fantasia desborda les previsions. Els participants de més de 80 països reivindiquen la seva ànsia de llibertat per sobre de la covid i la verola del mico

Jordi Otix

4
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

L’Edward i el John són parella fa vuit anys, residents a Nova York i activistes en favor dels drets dels homosexuals. Havien estat dues vegades al festival Circuit de Barcelona, que qualifiquen d’«apoteòsic», i després de dos anys d’aturada per la covid comptaven els dies per poder tornar a la capital catalana. «Teníem les entrades fa mesos, però després vam tenir dubtes amb la verola del mico. Finalment hem decidit que era més important la nostra salut mental, tornar a divertir-nos, a viatjar, a relacionar-nos», relaten. Com ells, més de 10.000 persones del col·lectiu LGTBI+ han omplert aquest dimarts la festa Water Park Day (a Illa Fantasia) d’un muntatge que bat rècords a la capital catalana.

La convocatòria que per 13a edició convoca el català Matinée Group s’enfrontava al repte de reprendre la normalitat després d’una pandèmia mundial que va amputar la socialització, que va fomentar la distància física. Justament tot el contrari del que representa el festival, de caràcter obertament lúdic però també reivindicatiu, al qual arriben homosexuals de tot el món, en molts casos des de països on la seva identitat sexual és fins i tot delicte. Alwin S., anglès de 34 anys, acudia amb el seu company, l’Eliah, per primera vegada: «¿Com veieu això a Barcelona, genera rebuig?», preguntava aquest diari. La gentada en banyador, exaltat i xipollejant a la piscina principal del parc aquàtic, li feia creure que allò era «irreal, com en un somni». Ni parlar de la verola del mico, que afecta sobretot homosexuals i despunta a Espanya

Alliberament postpandèmia

Al Circuit alguns activistes li recriminen una imatge massa lúdica i hedonista, en un entorn en què molts lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals veuen tan retallats els seus drets. Però per als 70.000 assistents que sumen les seves festes a la província de Barcelona suposa una glopada d’oxigen, un crit alliberador, afirmen.

Acabat d’arribar de Madrid, Christian S., de 35 anys, passejava per un parc aquàtic a rebentar d’homes fornits en banyador amb la sensació que els dos anys de pandèmia no haguessin existit. «Estem en el mateix punt, però me n’alegro perquè viure amb por no ajuda» reflexionava, acompanyat del seu marit i amics.

Miss Almeja de Plata lluïa banda i barra en una de les llargues cues per prendre una copa, aliena al xipolleig a la piscina principal, amb 26 ballarins en ‘short’ agitant-se a l’escenari. La disbauxa podia aclaparar: centenars i centenars de torsos fornits, de cossos de gimnàs, de rostres multiètnics dels Estats Units, Alemanya, Japó, Tailàndia, Israel, la Xina, Dubai, Brasil, Sud-àfrica, Bèlgica, Austràlia i una infinitat més, allotjats a Barcelona i que han mobilitzat una enorme flota de taxis, Cabify i ‘transfers’ privats per arribar a Vilassar de Dalt.

La festa aquàtica és el punt àlgid d’un festival de nou jornades (aquest any) que aglutina visitants de més de 80 països allotjats a Barcelona, on no només participen de les convocatòries que es munten en diversos punts de l’àrea metropolitana, sinó que passen les seves vacances, amb un alt impacte econòmic en l’allotjament, comerç, restauració i diversos serveis, sobretot al Gaixample i la zona de platja.

L’organització ha contractat centenars de persones per embastar una macrofesta vertiginosa amb un multitudinari vessant matutí en remull, zones de pícnic i altres sota una temperatura terrorífica que no ha esmorteït l’entusiasme, i una segona part nocturna. En aquesta última, en zona coberta, totes les entrades estaven venudes. Fonts de Matinée Group confessen que, després de dos anys en blanc, el seu públic ha tornat més motivat que mai i l’afluència bat els seus rècords en cada convocatòria.

Representació institucional

Notícies relacionades

A la festa d’aquest dilluns tòrrid hi havia lloc per a tothom: cossos Danone amb mil hores de gimnàs per a la cita, cossos flonjosans i desacomplexats... «Fa 12 anys que vinc, soc un tiretes, però aquí tots tenen el seu lloc, és meravellós, divertidíssim», relatava Juliol J., de trenta anys. «Es lliga, però jo no vinc a lligar. Els meus primers set anys van ser en parella», afegia. I es permetia una comparació: «Aquí no hi ha pesats, com en una disco hetero». Un no és un no.

L’agenda del festival, fins al dia 14, tornarà a tenir una altra data punta dissabte vinent a Gran Via 2, a l’Hospitalet. El macroesdeveniment continua sense trobar encaix per desenvolupar les grans festes a Barcelona, l’ajuntament de la qual sembla tenir al·lèrgia a tota forma d’oci nocturn. Aquest any el primer tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, Jaume Collboni, no hi va acudir per estar de vacances. Però qui no va fallar a la cita cap al tard va ser el ministre de Cultura, Miquel Iceta, això sí, sense corbata però desplegant bon rotllo i molt més vestit que la resta.