Barcelona dificultarà les demolicions d’edificis per protegir el patrimoni

L’Ajuntament de Barcelona té intenció de dificultar les demolicions d’edificis a la ciutat per impedir que el picot es carregui immobles amb valor patrimonial significatiu, tot i que també per impulsar un canvi que porti a potenciar la rehabilitació davant les demolicions.

Aquesta serà una de les actuacions més destacades de la mesura ‘Barcelona, Ciutat Patrimoni’, que el govern d’Ada Colau portarà al plenari del 29 d’abril, que persegueix incrementar l’anàlisi del patrimoni de la capital catalana per evitar que desaparegui.

Un nou concepte de patrimoni

La de les demolicions és una mesura dins del conjunt, però potser és la que suposarà el canvi més significatiu en el dia a dia de les obres que es fan a Barcelona. Fins ara, per a una demolició convencional es requereix un comunicat diferit, posterior a la demolició, que no implica informació específica addicional sobre l’immoble. Si la finca no està catalogada, res impedeix que sucumbeixi per donar peu a una nova construcció. Quan l’ordenança pertinent sigui modificada, serà necessària una llicència.

Segons ha anunciat aquest dimecres la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, el govern vol preservar el patrimoni de Barcelona i ampliar el concepte, pensant en aspectes fins ara no tinguts en compte, com «el patrimoni popular, l’obrer, el vinculat amb la vida quotidiana». Per fer-ho, ha afegit, es necessiten «noves eines».

«La forma més fàcil de funcionar fins ara era demolir i tornar a construir. Com quan es va demolir l’antiga cooperativa Flor de Maig o els Cinemes Niza», ha remarcat Sanz, que ha al·ludit com a cas contrari al de les cases d’Encarnació, que es van salvar malgrat no estar catalogades, al ser expropiades pel consistori després de la protestes dels veïns davant la previsió que fossin demolides i que es talés una alzina de la finca.

Sanz ha anunciat «un punt d’inflexió», en el qual té pes el «context d’emergència climàtica»: «No és que vulguem, és que estem obligats a rehabilitar, a preservar la ciutat construïda, a potenciar la rehabilitació com a eina clau per reduir les emissions i generar una nova economia verda, centrada en la millora energètica de les edificacions».

Aquest és, resumit, l’«abans i després» que la tinenta d’alcalde veu en la mesura de govern. No és que Sanz pensi que fins ara no s’ha fet res pel patrimoni. L’edil ha elogiat la trajectòria de Barcelona en la catalogació patrimonial, tot i que ha defensat una revisió d’aquest catàleg i, per damunt de tot, el fet que aquesta catalogació no deixi d’actualitzar-se «mai»: «Si alguna cosa no és al catàleg, no podem protegir-lo, no podem dir al privat que no pot fer algunes coses».

La tinenta d’alcalde ha insistit en la necessitat d’imposar sistemes nous de control a les demolicions. «Estem buscant totes les vies que ens ofereix el marc jurídic i veient com fem corresponsable el sector privat, per construir una nova cultura en la intervenció en edificis», ha explicat. «El primer que volem canviar és el comunicat en diferit», ha advertit. Per a això s’haurà de modificar l’ordenança reguladora dels procediments d’intervenció municipal en les obres (ORPIMO).

Amb el nou règim de llicència, ha prosseguit, s’haurà d’afegir la informació patrimonial de l’immoble i l’administració analitzarà si es pot o no procedir a una demolició. Cal veure com acull aquest canvi el sector de la construcció.

L’ajuntament necessita col·laboració competencial d’altres administracions per aprofundir en aquest pla, especialment la de la Generalitat. Al maig començarà a reunir-se amb la Conselleria de Cultura per modificar la llei 9/1993, del patrimoni cultural català.

7,5 milions de pressupost

La mesura de govern té un pressupost previst associat de 7,5 milions amb el qual es crearà un equip tècnic format per integrants de l’Institut Municipal de Paisatge Urbà, que passarà a denominar-se també de Patrimoni, que ampliarà el col·lectiu que actualment s’ocupa d’aquesta qüestió a l’ajuntament. A més d’analitzar el patrimoni, el personal s’ocuparà de vehicular la concessió de subvencions per a la rehabilitació, que ja en la política de vivenda ha sigut defensada pel govern de Colau com una mesura que ha de guanyar pes en l’actualitat i en el futur de Barcelona.

En la presentació de la mesura ha pres la paraula també l’arquitecte Alessandro Scarnato, que ha participat en l’elaboració del pla, i que ha citat algunes obres que han respectat els edificis originals en lloc de demolir-los, com la Sala Beckett: «Seguint un criteri antic, s’hauria construït una cosa nova allà. Molts edificis que fa 20 anys es veurien abocats a la demolició són vistos ara com a aprofitables».

El nivell D

Notícies relacionades

Barcelona compra les casetes d'Encarnació, a Gràcia

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

El consistori vol que qualsevol intervenció que afecti un nivell D de protecció patrimonial obligui a documentar-ho prèviament, com passa a Ciutat Vella, i pretén revisar el catalogat en diferents nuclis històrics, com es va fer a Poblenou el 2011, a Gràcia el 2020 i com s’està fent en altres zones actualment. La previsió és triar un territori anualment.

També es vol incloure en el patrimoni un nivell E que inclogui els comerços emblemàtics, així com revisar i augmentar el parc de jardins protegits, que avui n’inclou 40 entre públics i privats. Per donar veu a la ciutadania, es crearà la Taula de Patrimoni Ciutadana, fòrum de diàleg entre veïns i experts en patrimoni.