Zineb, l’extutelada que celebra la majoria d’edat: «Puc fer el mateix que un home»

Encara li queda un llarg camí per assolir-lo –el primer pas serà obtenir l’ESO, una cosa que té clar que farà–, però el seu somni és ser educadora social per poder compartir la seva experiència amb les nenes i les noies que estan passant i passaran per la seva situació (o una de molt semblant). Per poder tornar a la societat tot el que moltes «persones bones» han fet per ella. «El meu primer consell per a les noies que agafen aquest camí [el de migrar soles, molt joves] és que el van agafar per arribar, no per dir no puc. Perquè sí, ets dona, però pots fer el que et proposis. I ho pots fer millor que un home. O millor que qualsevol persona que va néixer amb diners o amb una cullera d’or a la boca», explica emocionada, però ferma.

Malgrat tot el viscut, la història de la Zineb està marcada per dones «bones» que es van creuar al seu camí i així li agrada explicar-ho. De fet, Punt de Referència, l’entitat des de la qual parla, va néixer a partir de la necessitat d’un petit grup de persones de buscar alternatives a altres noies en una situació semblava a la Zineb. «Durant els primers anys de l’entitat acollia més nois i noies sense referents nascuts aquí, però, amb el temps, el perfil de les persones extutelades que atenem ha anat canviant, i ens hem adaptat a les noves realitats», assenyala Bàrbara Bort, referent del projecte Acull de l’entitat.

La Zineb va volar de de Melilla a Barcelona gràcies a unes dones bones que es van acostar a ella una tarda en un parc. «Em van venir a buscar elles a mi, a dir-me que m’ajudarien perquè aconseguís els meus papers», recorda agraïda. Li faltaven només dos mesos per arribar a la majoria d’edat i, malgrat que s’havia barallat molt per aconseguir-los, no havia aconseguit els papers i ja es veia al carrer al sortir del centre. «Hi ha gent que té algun oncle o coneix algú, però jo a Melilla no tenia absolutament ningú, aquelles noies em van salvar», prossegueix la jove. 

Un bitllet al futur

Les dones que es van acostar a la Zineb aquella tarda en aquell parc canviant el rumb de la seva vida formaven part de Solidary Wheels, associació sense ànim de lucre integrada per un grup de voluntàries que lluita «contra la vulneració dels drets fonamentals a les fronteres». «No només em van ajudar amb els papers, sinó també que des del centre em paguessin el bitllet a Barcelona, i els primers 15 dies aquí em vaig allotjar a casa d’una de les noies, que són ja les meves amigues», continua explicant sense deixar anar la tassa.

I la família d’acollida amb la qual ara viu és també una dona, una altra, a la qual va arribar a través de Punt de Referència, on la van acompanyar aquestes mateixes noies.

En el poc temps que porta a Barcelona –va arribar a l’estiu– ha fet ja un curs de cambrera –ja té el títol– i està estudiant català. El curs que ve començarà l’ESO com a primer pas per arribar a ser educadora social. «Vull estudiar per no tenir temps buit. Quan estàs estudiant no tens temps de pensar», se sincera. A Melilla va estudiar perruqueria, «l’únic que em van deixar». «Jo volia fer mecànica, però no vaig poder, i perruqueria també m’agradava», assenyala.

Notícies relacionades

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Balmes encara la reforma entre la plaça de Molina i General Mitre

Sobre el seu pas pel centre de Melilla recorda que al principi estava molt ple. «Hi havia nenes, nens, persones dependents... En el meu sector hi havia unes 500 nenes, però quan vaig sortirr n’érem 40 o menys, perquè totes es van anar fent grans i les anaven fent fora, amb papers o sense», explica. Va arribar a Melilla al març, amb el curs a la meitat, i no va poder matricular-se, i com que a l’agost va complir els 16 ja la van considerar gran i es va quedar sense poder matricular-se.

Punt de Referència treballa amb joves d’entre 18 i 21 anys oferint acollides de nou mesos en cases de famílies voluntàries. Ara com ara no totes les persones acollides són extutelades, també treballen amb joves que van arribar a Catalunya ja amb 18 anys i mai van passar pel sistema de protecció. Fan de quatre a cinc acollides per any, i el 25% d’aquestes són a noies. L’any passat van poder ampliar el programa fins a arribar a les sis acollides, prioritzant les dones gràcies a una subvenció «per a la reducció de la pobresa i la precarietat de les dones» de l’Ajuntament de Barcelona, en el marc de l’Estratègia contra la Feminització de la Pobresa i la Precarietat.