La vacuna de l'ajuda mútua

Rudolf Virchow, considerat el pare de la medicina social, deia que «una epidèmia és un fenomen social que comporta certs aspectes mèdics». Virchow va morir el 1902 i no va veure com els «aspectes mèdics» acabarien monopolitzant-ho tot, però si hagués pogut entrar al quarter general del col·lectiu Health Warriors hauria vist en directe un dels principals fenòmens socials derivats de la Covid-19: l’autoorganització ciutadana.

Guerrers de la salut

Health Warriors, que significa Guerrers de la Salut, va començar sent un compte d’Instagram que el jove empresari de l’àmbit de la restauració Francesc Terns va obrir el març passat, coincidint amb l’inici del confinament. Nacho Ballesta, de l’agència de comunicació The Foodtellers, es va posar en contacte amb ell i junts van impulsar un moviment que ha entregat durant cinc mesos unes 80.000 racions de menjar cedides pels restaurants a treballadors sanitaris i famílies vulnerables.

«Però no volíem estancar-nos, el projecte havia d’evolucionar», explicava Ballesta divendres passat a la seu del col·lectiu, un local cedit per l’espai gastronòmic Roc35 al barri de Poblenou de Barcelona. Danone, una de les moltes marques que dona productes a Health Warriors i que és conscient que el futur de les grans empreses passa per formar part de l’economia social i col·laborativa, es va involucrar en la iniciativa. I així va ser com va néixer el projecte de distribuir 350 caixes de menjar saludable durant les pròximes 15 setmanes, unes 140.000 racions en total.

Amb la Fundació Alícia

El paper principal de la multinacional dels iogurts és implicar altres empreses perquè el projecte creixi. La Fundació Alícia també ha posat el seu gra de sorra, validant el contingut nutricional de les caixes. La idea és trencar el cercle que condueix de la pobresa a la mala alimentació i a l’empitjorament de la salut. Fins i tot està previst entregar amb cada caixa un fullet amb informació sobre combinació d’aliments i receptes saludables «per evitar que les bledes es quedin sempre al fons de la nevera».

L’objectiu és arribar a famílies en risc extrem d’exclusió que no poden estar una hora fent cua davant un banc d’aliments i a persones migrants o que fins fa dos mesos tenien feina i no coneixen els canals de l’assistència social. Davant una actitud paternalista o caritativa, la idea és crear comunitat i que aquestes famílies acabin implicant-se i puguin conèixer fins i tot com treballen els agricultors locals que estan donant els seus productes.

Al marge de les grans marques, els cervells de l’operació continuen sent els voluntaris de Health Warriors. Entre els quals el Toni, el taxista, que cada dia fa i refà la logística de la recollida i distribució d’aliments: «Venir aquí em serveix d’evasió, perquè soc molt de menjar-me el cap i si em quedo a casa em tiraria pel balcó». I un altre taxista, el Francesc, que dijous va dedicar el seu dia de festa a anar a recollir 1,5 tones de menjar cedit pels supermercats Dia i portar-la al Gimnàs Social Sant Pau.

També són claus la Bárbara, una fotògrafa que ha posat totes les seves capacitats i el seu entusiasme al servei del projecte: «Necessitem més mans per anar més ràpid i arribar a més gent». I la seva mare, la Divair, que divendres va passar hores empaquetant llet, arròs, tonyina en conserva, ous, pa, patates, carbasses, porros, peres...

La Fundació Pare Manel

Un altre puntal de la iniciativa és el Paco, de la Fundació Pare Manel. «Les caixes les reparteixo entre les Xarxes de Suport Mutu [les xarxes de veïns sorgides espontàniament durant el confinament] de Trinitat Nova, Roquetes i Verdum. També vaig a entitats, a la narcosala, i si passo per un descampat i veig algú que ho necessita l’apunto», explica mostrant una llibreta d’espiral amb llistes de noms escrites a mà.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Aquest sistema d’autoorganització i distribució per part dels mateixos veïns de les persones necessitades no passa pels tràmits burocràtics que exigeixen l’administració i les grans entitats socials i pot reaccionar de manera més àgil quan sorgeixen necessitats. «El més gran d’aquest projecte és que, des d’un pijo de Sant Cugat fins a un activista de Trinitat Nova, tots tenim el mateix objectiu», resumeix Ballesta, que diu dedicar el 80% del seu temps a aquest projecte.

Health Warriors és una de les molta iniciatives ciutadanes sorgides arran del confinament, però no totes han tingut continuïtat. L’administració les veu amb bons ulls però no s’hi implica: «L’hi he explicat quatre vegades a l’ajuntament i encara no ho han entès –assegura Ballesta–. No escolten».