07 juny 2020

Anar al contingut

CONTAMINACIÓ I GASOS AMB EFECTE HIVERNACLE

BCN exigeix «mesures concretes» al port i l'aeroport per lluitar contra l'emergència climàtica

Les dues infraestructures emeten quatre vegades més CO2 que el total de la ciutat, segons els càlculs municipals

Les propostes apareixen incloses en el document que acompanyarà la declaració que tindrà lloc demà

Luis Benavides

Terminal 1 de l’aeroport de Barcelona-El Prat.

Terminal 1 de l’aeroport de Barcelona-El Prat. / JORDI COTRINA

L’alcaldessa Ada Colau i el seu equip, regidors i altres treballadors de l’ajuntament, ha decidit «predicar amb l’exemple» i contaminar menys en els seus desplaçaments: no volaran a menys de 1.000 quilòmetres sempre que tinguin una alternativa ferroviària per sota de 7 hores. Ho ha explicat aquest matí la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Janet Sanz, just 24 hores abans de la declaració de l’emergència climàtica a Barcelona, un acte solemne que tindrà lloc demà al Saló de Cent.

Junt amb aquesta mostra de compromís amb la lluita contra la contaminació, la tinenta d’alcaldia d’Ecologia ha presentat una sèrie de propostes per reduir la contaminació generada pel port i l’aeroport del Prat, que emeten quatre vegades més CO2 que el total de la ciutat. 

Sanz ha desglossat «per les seves especificitats» el paquet de mesures que afecten les dues infraestructures, incloent-hi la bateria de mesures que acompanyarà la declaració d’emergència climàtica. Entre les propostes, que l’ajuntament treballarà conjuntament amb les administracions competents, destaquen l’eliminació dels vols curts –distàncies per sota dels 1.000 quilòmetres– que tinguin alternativa amb tren, impulsar de mesures fiscals que penalitzin els combustibles més contaminants, continuar amb l’electrificació de les dues infraestructures i impulsar sistemes de generació d’energia renovable, entre d’altres.

Sanz ha contextualitzat aquestes mesures. L’últim baròmetre municipal, ha recordat la tinenta d’alcaldia, mostra de «manera clara i molt àmplia» la preocupació de la ciutadania pels efectes de l’emergència climàtica en la seva «qualitat de vida present i futura» (el 89% deia que se sentia inquiet amb aquesta problemàtica), i també les seves ganes de contribuir per combatre aquesta situació, ha afegit.  Així mateix, ha recordat que cap de les dues infraestructures és competència de l’ajuntament i, en aquest sentit, el consistori s’ha marcat com a objectiu involucrar els governs autonòmic i central. «Port i aeroport no poden quedar al marge de la declaració d’emergència climàtica», ha recalcat la tinenta d’alcaldia. «Han de fer-hi alguna cosa; no fer res no és una opció», ha afegit.

Les emissions desglossades

Segons fonts de l’ajuntament, la mobilitat és responsable del 40% dels gasos amb efecte d’hivernacle que s’imputen a la capital catalana. Segons els últims estudis, l’aeroport genera uns 7,6 milions de tones de CO2 a l’any i el port, 5,3. En total, l’activitat vinculada a les dues infraestructures genera un total de 12,9 tones anuals de CO2. La ciutat en el seu conjunt –comptant el trànsit rodat, la gestió dels residus i les llars, entre altres fonts emissores– serien les responsables de 3,4 milions de tones anuals de CO2. És a dir, una quarta part.

Quant als contaminants de l’aire, el port seria responsable del 7,6% dels òxids de nitrogen (NOX) i entre el 9 i el 12% de les partícules en suspensió (PM) que respira la ciutadania.  «Els creuers no són els més contaminants, sinó el transport privat motoritzat amb combustible fòssil, tot i que no és menyspreable la contribució del port», ha puntualitzat el regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia. En aquest sentit, l’ajuntament proposa diverses mesures començant per l’electrificació dels molls, seguint l’exemple de ports com el de Long Beach a Los Angeles, Estats Units. Es tracta d’evitar emissions dels barcos que estan estacionats als molls. Per a això serà necessari que els barcos s’adaptin. «Serà una tasca lenta i per això és important posar-s’hi ara», ha dit Sanz. 

Menys creueristes i menys terminals

El govern municipal vol apostar pel model ‘port base’. En altres paraules, reduir el nombre de barcos que fan escala a la ciutat. «No volem gaires creuers en trànsit, per l’impacte que té a la ciutat», ha afirmat Sanz, amb referència als residus que generen i sobretot a la massificació turística que generen els creueristes. Relacionat amb aquest punt, Sanz també proposa reduir (i concentrar físicament) el nombre de terminals i passar de les nou actuals a set. Aquest punt ja està sobre la taula i l’ajuntament vol «accelerar els acords que consolidin» aquest nou model.

El consistori també proposa accelerar la implementació de l’Àrea de Control d’Emissions del Mediterrani (MED-ECA), el que significaria convertir-lo en una zona de baixes emissions que vetaria la navegació als més contaminants. L’objectiu és «la protecció dels ecosistemes marins i de les regions costaneres», detalla el document municipal.

Acabar amb el pont aeri

La intenció del govern de Colau d’acabar amb el conegut com a pont aeri que connecta Barcelona i Madrid o, com a mínim, racionalitzar-lo ve de lluny. Ja l’octubre passat, durant la cimera mundial de ciutats per l’emergència climàtica celebrada a Copenhaguen, l’alcaldessa es va mostrar partidària de limitar els vols en aquells trajectes curts que tinguin una alternativa en tren. El govern justifica aquesta mesura amb xifres: les destinacions peninsulars amb una alternativa ferroviària de menys de 7 hores suposen el 12,8% del total i amb l’eliminació d’aquests vols es podrien reduir unes 523.000 tones anuals de CO2

Tant al port com a l’aeroport, el consistori proposa actualitzar els seus plans directors amb les actuals exigències (els acords de París, per exemple) i crear sistemes de generació d’energia renovables com plaques fotovoltaiques a les pèrgoles i teulades de les diferents instal·lacions. Això últim facilitarà la progressiva electrificació de les flotes de terra o unitats auxiliars, fet que hauria de reduir de manera significativa les seves emissions.