Anar al contingut

Lluita per l'accés a la vivenda

Els veïns paralitzen el desnonament de la Manuela, símbol del Gòtic

Una cinquantena de persones s'han concentrat a l'entrada de l'edifici per impedir el desallotjament

Aquest dijous la ciutat ha viscut 18 desnonaments, dels quals finalment només se n'han executat tres

Helena López / Gisela Macedo

Els veïns paralitzen el desnonament de la Manuela, símbol del Gòtic

En una de les façanes del poc amable carrer d’Obradors, diversos retrats pintats a mà, empremta de la solidaritat veïnal viscuda en aquest amagat racó del centre de la ciutat durant els últims dies. La protagonista de la majoria, molt reconeixible, és la Manuela, una dona de 71 anys i cabells canosos recollits en una cua a la qual ahir, a la fi, se li va dibuixar un somriure d’agraïment i alleujament a la cara. Després de deu dies de nervis –l’ordre de desnonament que pesava sobre casa seva era oberta i la comitiva judicial podia arribar en qualsevol moment–, podia respirar tranquil·la. La tossuderia del veïnat d’un Gòtic ferit de mort com a barri, però encara viu i dret, va aconseguir parar el desnonament d’aquesta veïna, tot un mite, un dels 18 programats a la capital catalana per al matí d’ahir; i un dels dos amb data oberta.

El cas de la Manuela s’havia convertit en un símbol de resistència en el Gòtic, ja que representa un barri en vies d’extinció. «¡Visca la lluita la classe obrera», va ser un dels càntics que es va sentir en la celebració de la paralització del desnonament; precedit per molt significatives consignes de solidaritat com «Manuela, escolta, la teva lluita és la meva lluita» o «Si Manuela no lluita, ningú l’escolta». 

La vida d’aquesta dona coneguda per tots per passar llargues hores asseguda a la seva característica cadira amb el seu bastó a la cantonada amb Escudellers, es pot definir amb molts adjectius menys amb el de senzilla. Després d’acostar-se a l’assemblea de Resistim al Gòtic, ja en una situació molt precària –viu en un pis sense bany i feia set anys que no anava al metge– va acudir als serveis socials i el seu cas va ser aprovat a la taula d’emergència. És una de les 600 famílies en la llista d’espera per a un pis social. 

Manuela no demana quedar-se en el pis en el qual viu des de fa 12 anys, amb un contracte a nom del seu fill, ara a la presó, i amb un procés judicial obert per impagament del lloguer des de fa tres anys. Demana temps fins que el pis social que té aprovat al barri arribi. La seva filla la van desnonar del mateix edifici i la van reallotjar a Ciutat Meridiana. Si a la Manuela li fan això, la maten, assegura. Porta tota la seva vida en aquest barri, on, per aixecar els seus set fills, menys robar i traficar ha fet de tot.

 
El propietari de la vivenda defensa que l’ajuntament ha tingut tres anys per buscar-li un pis social i que és aquest el que se n’ha de responsabilitzar. 

Resposta municipal

Davant de la cadena de desnonaments i d’intents de desnonament d’aquest dijous –se’n van executar tres, se’n van ajornar 12, se’n van suspendre dos i un va acabar amb l’entrega de claus– Lucía Martín, la regidora de vivenda de la capital catalana i una de les fundadores de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca juntament amb l’alcaldessa, va apressar la Generalitat a modificar la la llei 24/2015 «per assegurar-nos que els propietaris estiguin obligats a fer contractes de lloguer a les famílies vulnerables». «És inadmissible que aquests grans propietaris, que moltes vegades aconsegueixen rebaixes en la compra d’edificis precisament perquè estan ocupats, després tinguin totes les necessitats del món per poder desnonar aquestes famílies», va assenyalar Martín, que va assegurar que ja han traslladat formalment aquesta petició al govern de la Generalitat en el marc de les negociacions del nou decret del lloguer.

Cordó policial al Raval per desnonar la Tamara i les seves dues filles. / ÀNGEL GARCIA

Martín va mostrar també el seu «rebuig i preocupació» per les «desproporcionades actuacions dels Mossos d’Esquadra». «Una cosa és que els Mossos hagin de complir una ordre judicial i acudeixin als desnonaments, i una altra enviar dispositius absolutament desproporcionats d’antiavalots a desnonar famílies vulnerables», va criticar abans de denunciar per enèsima vegada els desnonaments oberts, com el de la Manuela, «una pràctica que vulnera tots els drets de les famílies vulnerables i dificulta la feina dels serveis socials».

«Dispositius desproporcionats»

La mateixa alcaldessa també va criticar en un tuit que «a Barcelona necessitem Mossos per a moltes tasques de seguretat. No entenem per què Buch prioritza dispositius desproporcionats per desnonar famílies vulnerables, fent la feina bruta a fons voltor. Instem el govern a impulsar la mediació en casos com aquest: una mare amb dues criatures». 

La mare que cita Colau és la Tamara, una dona a l’atur i amb dues filles al seu càrrec de sis i un any el desnonament de la qual, en què hi va haver càrregues policials, va ser un dels que sí que es va arribar a produir ahir. Allà, el 6 de Sant Bartomeu, la policia va tenir més força que els moviments en dret a la vivenda, desbordats pel nombre de desnonaments de forma simultània. 

Les persones que es van concentrar davant la que fins ahir era la vivenda de la Tamara no només no van poder evitar el seu desallotjament, sinó que van ser colpejades durant les càrregues policials.

D’un fons voltor

La Tamara i les seves filles vivien en aquesta vivenda propietat d’una societat anomenada Ran Buchstein des de feia tres mesos. Segons va explicar Joana Sales, la portaveu del Sindicat d’Habitatge del Raval, es tracta d’«un fons voltor israelià que pretén fer fora els veïns del barri i llogar les vivendes a preus desorbitats». Des del sindicat van denunciar que aquest desallotjament es va dur a terme abans que finalitzessin les negociacions amb l’esmentada societat i «només deu dies abans que els serveis socials municipals realitzessin l’informe sobre la situació de vulnerabilitat en la qual es troba la família».

Durant les càrregues, un periodista va ser agredit fins a tres vegades per part d’un dels agents malgrat portar el braçalet de premsa ben visible. El jove va rebre cops a l’estómac, a la cama i al costat. Després de l’agressió, l’agent el va identificar i li va comunicar que rebrà una denúncia per desobediència i aldarulls, segons l’afectat.

Sis famílies sanes i estàlvies

Els veïns sí que van aconseguir parar hores abans, el desnonament, també icònic, de les sis famílies que viuen al carrer de Lleida, en un bloc propietat de Vauras Investment SL ocupat pels moviments en defensa de la vivenda del Poble-sec poc després de ser adquirit pel fons d’inversió internacional, fa dos anys. 

«L’ocupació d’aquests pisos representa un acte de protesta i també polític. En una ciutat on el dret a la vivenda no està garantit, on els poders polítics no prenen la seva responsabilitat, hi ha un buit. I aquest buit l’han omplert les famílies agafant el que és seu: la vivenda. El barri és nostre, no d’aquests especuladors que pretenen fer-nos fora», assegurava el portaveu del Sindicat de barri del Poble-sec, Silvio Covolo, després d’aconseguir parar el desnonament de les sis famílies amb nens petits que actualment viuen a l’edifici, que van batejar com a Bloc Llavors, després de diverses hores de resistència i de diverses càrregues policials. 

Temes: Desnonaments